→En quin grau afecten les pseudociències el professorat?
Treball publicat a la revista Mètode
Les pseudociències estan presents i són acceptades amb naturalitat per amplis sectors de la població. Malgrat la seua potencial perillositat, no són tingudes en compte per l’ensenyament de les ciències i, fins i tot, algunes universitats han arribat a oferir-les de manera reglada. En aquest treball es pretén conèixer el grau d’acceptació d’aquestes creences per part del professorat de secundària de ciències en formació, on s’han detectat percentatges importants d’acceptació de les pseudociències.
Paraules clau: cultura científica, pseudociències, ensenyament secundari, pensament crític, formació del professorat.
Us remetem a altres recursos i informacions sobre pseudociència al món educatiu que hem anat publicant:
(Heu de clicar els títols per accedir als recursos)
→Infopseudociència
Espai digital dedicat a informar sobre la pseudociència. Podeu trobartota la informació de cada pseudociència mitjançant l’abecedari, el cercador o per les seves categories.
→Noves pedagogies
Dossier Nuevas Pedagogías, publicat en la revista El Escéptico: número 48
En l’actualitat, les neurociències s’estan utilitzant de forma acrítica i simplificadora en el desenvolupament de noves pedagogies que prometen, en ocasions, transformar l’educació. Mindfulness, intel·ligències múltiples, intel·ligència emocional, foment de la creativitat, són algunes de les teories que intenten, des de la simplificació de fenòmens complexos o la simple i pura vacuïtat, marcar un senyal distintiu en els projectes pedagògics d’alguns centres educatius.
→“Sectes” en l’àmbit educatiu
Recull de bibliografia que es pot trobar a la xarxa (articles, estudis, videos de seminaris, conferències, etc.) sobre el tema de la presència de grups coercitius a l’àmbit educatiu.
→Miniop: Ciència i pseudociència
Curs d’autoformació obert creat per l’IOC que proporciona elements i criteris per distingir la ciència de la pseudociència.
→Escepticisme
Recursos d’informació sobre l’escepticisme, que ens ajuda a navegar per les complexes fronteres entre el sentit i el disbarat, la ciència i la pseudociència.
→El parany de l’educació positiva
(Educació positiva, felicitat, mindfulness, Pensament crític, Professorat, Pseudociència, psicologia positiva)
→Metodologies actives a revisió: Aprenentatge per descobriment
Dins de l’àmbit del que s’anomena “aprenentatge actiu” podem trobar, metodologies com l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge basat en tasques, l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge per descobriment, o l’aprenentatge basat en reptes.
Totes aquetes estratègies d’ensenyament i aprenentatge actualment es considera que són més favorables a l’aprenentatge que “la instrucció directa” de coneixements per part del docent. Segons els resultats de l’estudi de John Sweller Sweller res no justifica el pes que es dóna als enfocaments basats en l’aprenentatge per descobriment en les lleis educatives i en els currículums que es redacten.
→Les intel·ligències múltiples a revisió
Donada la importància de basar les pràctiques educatives en evidències empíriques sòlides, l’objectiu d’aquest estudi és precisament realitzar una revisió sistemàtica i una metaanàlisi que permetin avaluar l’impacte de les metodologies d’instrucció inspirades en la MIT en l’assoliment acadèmic dels estudiants després d’un examen acurat.
El resultat de l’estudi conclou que no són recomanables les intervencions inspirades en la MIT per millorar l’aprenentatge dels assoliments acadèmics.
→Criteris per introduir canvis educatius
→Són vàlids tots els canvis que s’introdueixen als centres educatius?
→Espiritualitat i educació “New Age”
Assistim a una nova onada de conferències i formacions sobre «desenvolupament interior», «autoconeixement», «coaching», «vida plena», etc. Aquestes denominacions, utilitzades pels organitzadors i conferenciants, n’amaguen d’altres que, tot i ser més exactes i aclaridores, han perdut prestigi o no n’han tingut mai: New Age, autoajuda, religió o pseudociència.
Pertoca a una administració pública i laica fomentar la religiositat dels ciutadans? Convé recordar que aquest és un àmbit reservat a l’esfera privada. L’espiritualitat New Age, per molta requesta que tingui en el mercat, no disposa de cap llicència que li atorgui privilegis respecte a altres espiritualitats o sistemes religiosos.
Els continguts pseudocientífics es contradiuen amb el coneixement que les escoles i la universitat procuren transmetre i ensenyar. Són, exactament, continguts deseducadors: desfan el que les aules de la ciutat s’esforcen a fer.
