L’interès generat per l’ “educació positiva” ha crescut de forma exponencial en les últimes dues dècades. Presentat com un nou moviment científic cridat a substituir enfocaments tradicionals o com a remei en matèria d’intervenció educativa, l’argument principal del moviment és que la felicitat i l’ensenyament d’habilitats positives són factors fonamentals per prevenir problemes de salut mental, millorar l’aprenentatge o promoure el rendiment escolar.
En paral·lel a aquest creixement, les crítiques dirigides a l’educació positiva han estat també creixents i nombroses, destacant no només aquelles procedents de tercers, sinó les procedents del propi moviment. Totes aquestes crítiques posen en dubte la solidesa i la utilitat de l’educació positiva.
L’objectiu d’aquest treball és oferir una mirada panoràmica i integradora d’aquestes crítiques per tal de facilitar una major comprensió dels principals problemes i limitacions de el moviment. Aquests problemes s’organitzen al voltant de dos blocs temàtics principals: científics i ideològics. Dins dels dèficits científics, el treball destaca l’absència d’un marc teòric general i la falta d’evidència acumulada, les notables limitacions conceptuals i metodològiques al voltant de constructes principals i la moderada eficàcia, així com la baixa generalització de les seves intervencions clau. Dins el bloc ideològic, s’aborden els principals biaixos i assumpcions subjacents el moviment, com ara el marcat caràcter individualista, descontextualitzat i universalista del mateix. Per acabar, l’article conclou amb una breu reflexió al voltant de l’educació positiva i les seues implicacions en l’àmbit de l’educació.
Coaching
Eparquio Delgado, ¿Es su “coach” un vendedor de milagros?
El coaching no és una disciplina com la psicologia, la biologia i la medicina. Tampoc és una ciència ni pretén ser-ho. El coaching no és una professió regulada en la qual una persona es pugui formar de manera oficial ni tampoc un mètode específic. Tampoc és una teràpia ni es tracta d’una forma d’assessorament o consultoria. Què és el coaching llavors?
Eparquio Delgado, La psicologia en la calle, imposturas y placebos,
Conferència en les Jornades Crítiques de Psicología (UAM)
El Colegio de Psicólogos advierte sobre el coaching y las pseudoterapias
Menos “coaching” y más filosofia
Sin ningún rigor científico que avale sus diatribas y elucubraciones mentales, abren sus despachos o sus páginas web y se ponen a realizar constelaciones familiares, eneagramas, terapias neuroemocionales; hablan sobre emociones, reinvenciones, energías, repiten como papagayos frases motivadoras extraídas de sobrecitos de azúcar… pero saben tocar la fibra sensible. Nadie lo duda. Lo peor de todo es que no se ruborizan.
¿Acaso los psicólogos hablamos de pediatría o de economía, o nos dedicamos a opinar sobre métodos de cirugía? No, ni se nos ocurriría. Zapatero, a tus zapatos. Ya está bien de intrusismo en la salud mental.
Mindfulness
(Microsiervos) A la ciencia no le sorprende que el «mindfulness» no sirva para nada
La revista Nature ha publicat un estudi científic sobre «els efectes de la meditació», una cosa que en les seves diverses variants és més popular avui en dia com mindfulness. La versió abreujada és que no hi ha evidències que serveixi per a res. Tal com explica el neuròleg Steven Novella al seu bloc neurològica «és un fet que resulta completament poc sorprenent» per als que entenen una mica d’aquests temes. De fet arriba a afirmar que meditar no és molt millor que veure la televisió.
Natalia López, Gurús, falsos psicólogos, terapias en entredicho… La dificultad de tratar los problemas de la mente
“La regulació de la psicologia al nostre país és deficient: qualsevol persona sense cap tipus de formació pot dir-se ‘terapeuta’, el que genera una enorme confusió”. Els suposats experts que dirigeixen aquestes consultes parlen de neurociència, hipnosi, constel·lacions, mindfulness (un paisatge ple d’ombres), Gestalt, creixement personal, eines transformadores, dissociacions i bloquejos. Ofereixen programes, teràpies individuals, sessions grupals, conferències, formacions i llibres d’autoajuda. I, massa sovint, retorcen el llenguatge per confondre sobre la seva capacitació; es defineixen com a psicoterapeutes, psicoanalistes, terapeutes experts en psicologia humanista, coaches per a processos d’acompanyament i dol …
Gestalt, constel·lacions familiars i PNL, millor fugir d’elles.
La mala ciencia de la terapia Gestalt (Psyciencia)
Terapia gestalt – APETP
“Educació emocional”
Gino Ferri, Les emocions s’ensenyen o es viuen? (rosasensat.org)
Xavier Puig, Professionals o venedors de fum de la gestió emocional?
Noms com el coaching o el ‘mindfulness’ estan a l’ordre del dia i cada cop més gent els practica, els experts però alerten que no són una solució màgica per tots els problemes emocionals i que amaguen certs riscos.
