Assistim a una nova onada de conferències i formacions sobre «desenvolupament interior», «autoconeixement», «coaching», «vida plena», etc. Aquestes denominacions, utilitzades pels organitzadors i conferenciants, n’amaguen d’altres que, tot i ser més exactes i aclaridores, han perdut prestigi o no n’han tingut mai: New Age, autoajuda, religió o pseudociència.
Pertoca a una administració pública i laica fomentar la religiositat dels ciutadans? Convé recordar que aquest és un àmbit reservat a l’esfera privada. L’espiritualitat New Age, per molta requesta que tingui en el mercat, no disposa de cap llicència que li atorgui privilegis respecte a altres espiritualitats o sistemes religiosos.
Els continguts pseudocientífics es contradiuen amb el coneixement que les escoles i la universitat procuren transmetre i ensenyar. Són, exactament, continguts deseducadors: desfan el que les aules de la ciutat s’esforcen a fer.
Extret de l’article L’Ajuntament ens deseduca: Àgora Vic, Toni Casals Guàrdia
New Age i emprenedurisme. Violència simbòlica del neoliberalisme.
Presentada per:
Ismael García Fernández
Dirigida per:
Cecile Barbeito Thonon
Des de fa uns anys que veig com el new age i l’emprenedurisme han irromput en les nostres quotidianitats. L’objectiu d’aquest treball és analitzar com s’articulen aquests discursos en el neoliberalisme, generant una violència simbòlica que, passant desapercebuda, legitima la seva violència estructural. Pretenc treure–ho a la llum i plantejar propostes alternatives.
Curiosament és durant el curs d’un postgrau de coaching que prenc consciència de com l’auge tant d’aquesta proposta d’ emprenedoria com de l’espiritualitat New Age, conforma una estratègia més del sistema neoliberal per dotar–se d’una racionalitat i espiritualitat que li permeti generar un corpus moral amb el qual legitimar la violència estructural que exerceix.
Em preocupa la subtilesa amb que es dona tota aquesta violència simbòlica i les conseqüències que comporta per la humanitat. M’enfada haver caigut també en el parany, i m’entristeix veure com un volum considerable de població segueix abocant–se.
MARC TEÒRIC
DE LA INTERIORITAT , L ’ESPIRITUALITAT I LA RELIGIÓ
QUÈ ENTENEM PER RACIONALITAT
QUÈ ENTENEN PER NEOLIBERALISME
NEW AGE : LA NOVA ESPIRITUALITAT NEOLIBERAL
EMPRENEDURISME : LA NOVA RACIONALITAT NEOLIBERAL
DEFINICIÓ DE VIOLÈNCIA , PAU I TIPUS
NEW AGE: UNA NOVA ESPIRITUALITAT PER AL TERCER MIL·LENNI
APROXIMACIÓ A LES FONTS FILOSOFICOTEOLÒGIQUES DE LA NOVA ERA
Joan Manuel Gutiérrez
L ‘objectiu fonarnental d’aquest article és explorar l’espiritualitat New Age i les seves múltiples rnanifestacions a l’albada del segle XXI. L’autor, que en altres treballs s’endinsa en les noves formes d’espiritualitat, analitza les característiques d’aquest rnovirnent i en fa una valoració crítica.
El New Age es presenta com una novetat atractiva en creixement continu. Aquesta afirmació, no és pas imaginaria: els sondejos sociològics ens parlen d’un autentic fenomen social que, amb la seva ambigüitat i el seu atractiu comercial, pot servir de speaker (pregoner) del romanticisme i sentimentalisme religiós present en la societat d’avui dia.
FILOSOFIES DE LA NOVA ERA: ENTRE EL PENSAMENT
ORIENTAL 1 LES NOVES IDEOLOGIES
Sincretisme, gnosticisme i New Age
Zen i pensament budista
Filosofia del ioga
La pràctica del ioga s’ha estes per tot Occident. Per aquest motiu, el New Age té molt d’interes a escampar la seva filosofia i
mètodes per tal de crear una nova fe cristiana forca orientalitzada. Pero, que és realment el ioga?
El corrent espiritista: comunicació arnb el més enllà
Filosofia ecològica: dels drets humans als drets de les plantes
Panteisme: unitat cbsmica amb el tot
Ara i adés, la Nova Era pinta un quadre romàntic dels cultes precristians i del misticisme oriental, on se cerca la consonància de l’home amb l’esperit còsmic.
Xavier Diez
Vivim temps de paradoxes. D’una banda, mai s’havia percebut tant d’esforç a imposar un llenguatge i unes pràctiques tan inclusives, o trobem tanta xerrameca sobre democràcia, benestar, i fins i tot de promoció de la felicitat… mentre que, alhora, vivim un evident procés d’involució social, amb homofòbia i masclisme normalitzat, feixistes ocupant l’esfera pública, desigualtats creixents, repressió indiscriminada i dictadures sense capacitat de dissimular, que, com les autocràcies del Golf, tapen boques i compren voluntats amb carretades de diners i favors.
L’escola té sempre aquesta estranya condició de canari de la mina on se sol detectar amb antelació les tendències socials. I representa un bon exemple del que acabem d’exposar. Mai s’havia parlat tant d’innovació, de creativitat, fins i tot capgirant el sentit de la institució, que ara ja no ha d’“ensenyar”, sinó que ha d’empènyer vers la felicitat els seus “clients”. Per contra, aquesta retòrica de guru amb sandàlies, música new-age i missatges d’estètica Hare Krixna de “pau i amor” amaguen fets més desagradables, com ara un inquietant increment de desigualtats.
L’origen i els perills de la pseudopsicologia clínica
Angelo Fasce. Revista Mètode
La pseudociència presenta una alarmant presència en el context de la psicologia clínica i és, a més, molt perillosa. Com a conjunt d’idees pseudocientífiques, la pseudopsicologia clínica mostra la peculiar característica de constituir tota una tradició paral·lela a la psicologia, amb nombroses ramificacions i construccions teòriques i pràctiques interrelacionades. En aquest escrit repassarem aquesta tradició, des de la hipnosi pseudocientífica fins a la psicoanàlisi, i des de la new age fins a l’actual neuropseudociència. Tot seguit, revisarem alguns dels perills de la pseudociència relacionats amb els trastorns mentals.
Éstas son algunas de las pedagogías esotéricas o sectarias presentes en el mundo de la educación
Los alumnos de todos los niveles escolares pueden ser expuestos al adoctrinamiento de la New Age y algunas sectas bajo la apariencia de la “innovación educativa”
¿Hay un peligro de infiltración sectaria o esotérica en el panorama educativo? Desde luego que sí. En un mundo contemporáneo donde campa a sus anchas la espiritualidad New Age, su presencia en las aulas es una realidad muy a tener en cuenta.
Esoterismo, ocultismo y pensamiento alternativo
- Autor: Ricardo Campo Pérez
La New Age es un movimiento social y religioso que nace en los años sesenta del siglo XX, pero que es, en realidad, la manifestación contemporánea de un río subterráneo de cultura alternativa que atraviesa toda la historia de las ideas occidentales desde la antigüedad. En las dos últimas décadas, el carácter contracultural inicial del movimiento acabó por desaparecer hasta convertirse en una subcultura individualista integrada en el mercado de consumo espiritual. Cambio o evolución de la conciencia, viajes astrales, homeopatía, acupuntura, karma, reencarnación, astrología, influencia de las religiones orientales en occidente, fenómenos paranormales, técnicas de relajación, respiración y visualización, ecología mística, conspiracionismo internacional, ocultismo nazi, cursillos, talleres, creencias y artefactos: todo un mundo alternativo progresivamente integrado en la cultura normalizada por obra y gracia de los medios de comunicación y del poder del mercado de lo oculto.
Què hi ha darrere l’educació emocional?
Rosa Canyadell (Diari de l’Educació)
¿Està el professorat capacitat per dur a terme aquesta mena de “teràpia positiva”? ¿O hem de confiar amb personal extern, que no ha passat cap control i que, molt sovint, predica tècniques poc contrastades científicament?
I és que, d’un temps ençà, el Departament, la OCDE, les multinacionals, la Fundació Bofill, la Fundació Botín del Banc Santander, el BBVA, La Caixa… estan terriblement “preocupats” pel “benestar emocional” de l’alumnat i promocionen lleis i formació sobre el que s’anomena “Educació Emocional”.
(…) no ens enganyem, no es tracta de tenir en compte les emocions de l’alumnat, de preocupar-se pels seus problemes. Es tracta de inculcar-los-hi la idea que el seu benestar ve de dins seu i que si gestionen bé les emocions tindran menys malestar, aprendran millor, tindran més èxit a la vida i seran més feliços. I tot això independentment de les circumstàncies socials, econòmiques, familiars… en què es trobin.
De manera similar, en l’àmbit del professorat, igual que en algunes empreses, ens vénen l’educació emocional com una manera d’augmentar el benestar al marge de les condicions laborals i/o les exigències empresarials.
Cal estar atents, a més, perquè dins d’aquestes propostes d’educació emocional hi ha moltes tècniques diferents (constel·lacions, psicologia sistèmica, intel·ligència emocional, coaching, ioga, pranic healing, psicologia positiva…) i algunes d’elles poden ser perilloses per l’alumnat, sobretot si no les du a terme un professional.
Més recomanacions bibliogràfiques:
Formació del professorat sense fonament científic?
En quin grau afecten les pseudociències el professorat?
