Metodologies actives a revisió: Aprenentatge per descobriment

Funciona la metodologia de l’Aprenentatge per descobriment?

#Professorat #Metodologies #MetodologiesActives 

Aprenentatge actiu vs instrucció directa

Dins de l’àmbit del que s’anomena “aprenentatge actiu” podem trobar, metodologies com l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge basat en tasques, l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge per descobriment, o l’aprenentatge basat en reptes. 

Totes aquetes estratègies d’ensenyament i aprenentatge actualment es considera que són més favorables a l’aprenentatge que “la instrucció directa” de coneixements per part del docent. Segons els resultats de l’estudi de John Sweller Sweller res no justifica el pes que es dóna als enfocaments basats en l’aprenentatge per descobriment en les lleis educatives i en els currículums que es redacten.

Per què els enfocaments basats en la investigació perjudiquen l’aprenentatge dels estudiants?/

Why Inquiry-based Approaches Harm Students’ Learning

John Sweller

“Els resultats d’Austràlia en proves internacionals com PISA han estat baixant durant molts anys a la majoria de les àrees curriculars. Aquestes caigudes han estat concurrents amb un èmfasi cada vegada més gran en l’aprenentatge per descobriment sobre la instrucció explícita. L’aprenentatge per descobriment implica que els estudiants hagin de descobrir nova informació per si mateixos, en comptes que aquesta sigui presentada de manera explícita, aquest informe suggereix l’existència d’una relació causal entre l’èmfasi en l’aprenentatge per descobriment i un èxit escolar inferior.

La teoria de la càrrega cognitiva explicaria el perquè passa això. Si ens basem en el nostre coneixement de la psicologia evolutiva i de la cognició humana, incloent-hi la memòria a curt i a llarg termini, la teoria científica sosté que la majoria de nens aprendran les habilitats ‘naturals’ (com aprendre a parlar l’idioma matern) sense que calgui una escola o instrucció explícita. Els humans hem evolucionat per adquirir aquest tipus de coneixements de manera automàtica. Però hi ha una altra categoria de coneixements específics vinculats a àrees del coneixement que no hem evolucionat per adquirir de manera natural. En aquest àmbit podem enquadrar pràcticament totes les àrees que s’ensenyen a les escoles, des de la lectura a l’escriptura passant per les matemàtiques i la ciència.

L’evidència teòrica i empírica dóna suport a la instrucció explícita com a mètode més efectiu i eficient d’ensenyar aquest nou coneixement abans que els enfocaments basats en l’aprenentatge per descobriment. Resulta molt difícil justificar l’èmfasi actual en l’aprenentatge per descobriment. La ciència cognitiva sobre l’aprenentatge és clara“.

Ressenya de l’informe:

Un nuevo informe de John Sweller: ‘Por qué los enfoques basados en aprendizaje por descubrimiento perjudican el aprendizaje de los estudiantes’

Andrés Bello

“El informe, que recomiendo leer, desarrolla esta ideas, explicando en qué se sustentan la diversas afirmaciones, hablando sobre los tipos de conocimiento biológico primario y secundario, sobre la teoría de la carga cognitiva, etc.

Ya en las conclusiones, Sweller destaca que nada justifica el peso que se da a los enfoques basados en el aprendizaje por descubrimiento en las leyes educativas y en los currículums que se redactan, dado que la mayoría de estudios confirman este hecho. Solo en el caso de aquellos aprendices expertos ya en un tema en concreto puede estar justificado el uso de este tipo de enfoques, dado que tienen los conocimientos previos necesarios para poder aplicarlos a este tipo de situaciones, como sería el caso del aprendizaje basado en la resolución de problemas.”

 


 

BIBLIOGRAFIA RELACIONADA:

 

Formació del professorat sense fonament científic?

Investigadors, científics, professors, divulgadors, etc., fa temps que denuncien l’emergència de formacions sense fonament científic que han aconseguit instal·lar-se en els cursos de formació del professorat. Us oferim un recull (amb informació complementària) d’algunes de les formacions considerades pseudocientífiques, o de “fomament dubtós” i un llistat d’articles i llocs web  dedicats a informar sobre la pseudociència i a evitar la intoxicació de l’opinió pública i la propagació del fals coneixement. Esperem que us sigui d’utilitat.

Coaching, mindfulness, intel·ligències múltiples, estils d’aprenentatge, kinesiología, pedagogia sistèmica, conste·lacions familiars, gestalt, pedagogia Waldorf, bioneuroemoció, PNL, etc.

→ Llegiu l’article sencer en aquest enllaç.