Presentem un recull de bibliografia que es pot trobar a la xarxa (articles, estudis, videos de seminaris, conferències, etc.) sobre el tema de la presència de grups coercitius a l’àmbit educatiu.
“Les sectes del segle XXI fan servir com a esquer les “teràpies alternatives” i les tècniques de desenvolupament personal”. (Las sectas: ¿Cómo pude creerme todo aquello?“, Carlos Benito)
“Sectes destructives en l’àmbit educatiu”
(Vídeo del curs organitzat per la Facultat d’Educació de la UB)
“Les sectes són presents a la nostra societat a més àmbits dels que podem imaginar. El tractament que s’ha fet des dels mitjans de comunicació, i la societat en general, ens presenta aquest fenomen com minoritari i, fins i tot, curiós. Tot i així, les sectes amaguen un gran perill, i més quan no les podem detectar.
Per aquest motiu, i perquè l’àmbit educatiu no és una excepció i les sectes també hi són presents, des de la Facultat d’Educació van organitzar el seminari de formació, prevenció i alerta sobre grups coercitius.
Aquest seminari organitzat per la Facultat d’Educació de la UB tracta sobre les sectes, el seu funcionament i la seva relació amb el món educatiu“. (Descripció del curs)
Podeu visualitzar les dues sessions del seminari en aquests enllaços:
Marga Barranco, psicòloga clínica especialista en manipulació psicològica, passa a definir què és una secta o grup de manipulació psicològica utilitzant els vuits criteris de Lifton. A continuació, dóna resposta a les preguntes derivades de la primera sessió del Seminari.
Per finalitzar es dóna resposta per part dels dos ponents a les preguntes sorgides en la sessió.
Entrevista a Margarita Barranco, psicòloga clínica experta en sectes i manipulació psicològica (“La gent que és dins de les sectes està com en un estat de coma”, El Punt Avui)
“Margarita Barranco, psicòloga clínica experta en sectes i manipulació psicològica, té una àmplia experiència en la lluita contra les sectes i grups que s’aprofiten de la situació de fragilitat de moltes persones. Barranco es refereix, de manera genèrica, a aquestes organitzacions com a “grups” perquè és curosa en el llenguatge i sap que no tots encaixen en la definició legal de secta. El seu comportament, però, és, a grans trets, molt semblant: l’existència de líders, les promeses de solucions fàcils a problemes complexos i una inquietant capacitat per tocar els punts febles de les persones més vulnerables psicològicament.
Vídeos del seminari Lo crea o no lo crea: sectas en el ámbito educativo.
Què és una secta i quines formes pot presentar? Juantxo Domínguez, President de RedUNE
Com actuen i com identificar les sectes? Marga Barranco, Psicòloga clínica especialista en manipulació psicològica
Sectes en espais educatius. Àlex Caramé, Prof. Dep. Teoria i Història de l’Educació
“Sectes en l’àmbit educatiu”, Àlex Caramé-Fontes, professor associat de la Facultat d’Educació de la UB
“És evident que hi ha un gran desconeixement sobre les sectes i habitualment partim d’un imaginari format a partir de pel·lícules o sèries que presenten la radicalització del fenomen sectari. Però sectes n’hi ha de molts tipus i no totes arriben a aquests extrems.
Aquest article se centra en la problemàtica de les sectes quan es donen en l’àmbit educatiu”.
“Manipulació i control en les sectes” (Material de criminologia II, Aida Soriano. Universitat de València)
“La manipulació i el control en les sectes suposa un comportament abusiu d’un grup totalitari que utilitza tècniques de persuasió coercitiva per a provocar la submissió i la dependència en els adeptes. Aquesta manipulació psicològica s’aconsegueix amb l’ús de les tècniques de control ambiental, emocional, cognitiu, i d’alteració dels estats de consciència. No hi ha un perfil concret de víctima, però sí una constel·lació de factors que fan que la persona siga un blanc més fàcil per a ser captada per una secta.
L’adolescència i la joventut són un període evolutiu crític, que és aprofitat per algunes sectes per a reclutar joves“.
Educació basada en l’antroposofia, “El sistema educativo “homeopático” que surgió de un trance místico“, Azucena Martín, Hipertextual
“Con un origen esotérico y estrechamente relacionada con hábitos como el rechazo a las vacunas o el uso de homeopatía, la pedagogía Waldorf está ganando cada vez más fuerza, generando un intenso debate en el que las palabras “secta” y “adoctrinamiento” cobran un gran protagonismo“.
“Constel·lacions familiars, un perillós mètode pseudocientífic”, Sergio Garcia Morilla, Psyciencia
“Las constelaciones familiares son un método desarrollado por el filósofo, teólogo, pedagogo y autodenominado “psicoterapeuta” Bert Hellinger.
No es una terapia con evidencia científica. No existe ningún tipo de estudio medianamente riguroso que avale su eficacia. Las constelaciones familiares no han sido nunca, bajo ningún protocolo experimental serio, contrastadas como una terapia que sea eficaz para nada. Los resultados positivos que puedan dar son atribuibles a procesos de sugestión y a la empatía.
No cuenta con un modelo explicativo de la realidad científico, coherente o medianamente realista. Su teoría o modelo teórico es un batiburrillo pseudocientífico de fundamentos captados de otras terapias o modelos de dudosa o nula eficacia como el Psicoanálisis, la Terapia Primal, el Psicodrama, la Hipnosis, el análisis transacional, la Terapia Gestalt, la Programación Neurolingüística (PNL) y la Terapia Familiar Sistémica (de la que el propio autor considera una derivación). Está plagada de conceptos pseudocientíficos como el de resonancia mórfica o el misticismo cuántico. Energías que la ciencia no ha descubierto y que unen a todos los seres humanos entre sí más allá del tiempo o del espacio.”
Podcast “A golpe de micro” amb Luis Santamaría, expert en sectes.
