Avui és el dia mundial del medi ambient, el dia mundial de la nostra vergonya.
Ja no es tracta d’un dia ni de celebrar res.
Tendim a pensar que el canvi climàtic és un problema llunyà, gairebé aliè, però no és així. Cal que en prenem consciència abans que sigui irreversible.
Mars de plàstic. Glaceres que es desfan. Catàstrofes naturals. Augment de la temperatura. Contaminació arreu i la fi de moltes espècies.
Si no som nosaltres, qui?
Si no som nosaltres que lluitem, qui?
Cada dia ha de ser el del medi ambient, cada dia, cada dia…!
10 cançons per al dia d’avui que despertin la consciència:
- Antònia Font – Vos estim a tots igual
- Arròs caldós – Cuida-la
- Els Amics de les Arts – Monsieur Cousteau
- Els Pets – Un dimecres qualsevol
- Feliu Ventura- El què diuen els arbres
- Gossos- L’ocell
- Joan Manuel Serrat – Pare
- Josep Tero- Tornarem a tenir barques
- La gossa sorda – Quina calitja (sobre el canvi climàtic)
- Lax’n’Busto – La meva terra és el mar
- Pau Alabajos – Contra el Ciment
- Pilseners – La terra que volem
- Raimon – He mirat aquesta terra. Poema de Salvador Espriu.
- Sangtraït – El Bosc de Formigó
- Sau – Això es pot salvar
