«Els nostres tipus», d’en Cesc recuperats per @KalandrakaEdit

L’editorial Kalandraka ha recuperat, i mai tan ben dit, els tres títols que Francesc Vila i Rufas, més conegut com a “Cesc”, va publicar el 1962 a l’editorial Lumen per encàrrec d’Esther Tusquets.

Sembla ser que Xosé Ballesteros, l’editor de Kalandraka va trobar els tres llibrets mentre visitava el Mercat de Sant Antoni i se’n va enamorar. Va ser aleshores que des de l’oficina de l’editorial a Barcelona, l’Helena i la Cristina es va posar mans a l’obra.

El resultat ha estat una edició que reprodueix fidelment l’original de 1962.

Els tres títols que integren la sèrie són: L’escombracarrersLa floristaEl peó de camins. Són tres petites joies que expliquen la història de tres oficis populars i que Cesc retrata amb una estimació, poesia i humanitat senzillament emocionants.

L’obra d’en Cesc és un reflex de la societat de la qual en fou cronista tot retratant-ne el paisatge i els seus protagonistes. Un esment especial n’és la mirada que tingué sobre la ciutat de Barcelona. Va retratar-la en tots els seus estrats. Des de la pobresa i la indefensió dels que més patien, la grisor de la dictadura, l’auge del “desarrollisme”, les noves necessitats tecnològiques i arquitectòniques, la revolució de la democràcia i la Barcelona que es va posar guapa amb l’arribada dels Jocs.

L’escombracarrersLa florista i El peó de camins són un retrat de la societat de finals de la dècada de 1950 i inicis de la de 1960.

Pel que fa a l’estil tan personal d’en Cesc reproduïm el que l’editorial ha escrit en la fitxa de presentació de la sèrie:

Les il·lustracions d’aquests llibres -acompanyats per textos breus i amables, reflexius i no exemptes de certes complicitats poètiques i humorístiques- condensen les qualitats d’un estil elegant i expressiu forjat durant tota la seva trajectòria: traços àgils i delicats que defineixen la figura del protagonista, i línies esbossades que el situen en l’espai natural, amb la tinta present i exercint -a través de la taca- un paper estètic i simbòlic. En els seus dibuixos s’aprecia la suavitat cromàtica, la tendresa que envolta els personatges, tot un reflex de la vida quotidiana.

La Biblioteca de Catalunya disposa d’un arxiu de més de 9000 documents relacionats amb l’activitat del dibuixant, dels quals una bona part els ha fet accessibles des de la xarxa en el marc del projecte «Memòria Digital de Catalunya».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>