Il·lustrador i autor: Shaun Tan
Editorial: Barbara Fiore
Ciutat: Cadis
Any de l’edició: 2007
Pàgines: 116
Edat: a partir de cicle superior de primària
“Emigrantes” (The arrival) és una narració gràfica sense paraules. El perquè ens l’explica el mateix autor quan escriu que “una de les raons fonamentals per les quals vaig decidir prescindir del text va ser destacar aquest principi: el protagonista no pot llegir ni comprendre res, així que el lector tampoc hauria de poder”.
I també cal afegir que aquesta absència de paraules fa que tota l’atenció del lector s’hagi de concentrar en les imatges.
Es tracta d’una història, que segons el seu autor, es podria desenvolupar al voltant del 1900, quan nombrosos emigrants europeus van viatjar cap a Estats Units i Austràlia a la recerca de noves oportunitats.
ARGUMENT
Narra la història d’un emigrant que deixa la seva família i el seu país. Creua l’oceà per arribar a una ciutat estranya on tot li resulta estrany, fins i tot allò més quotidià com el menjar, les músiques, o els mateixos transports…). Aquest home, sol i amb dificultats per comunicar-se i fer-se entendre, aprèn, poc a poc, a viure en aquest país i ho fa amb l’ajuda d’altres emigrants que, per raons diverses, han passat per una situació semblant. Al final, i després d’una llarga espera, es produeix el retrobament familiar i ells esdevenen facilitadors de la integració d’altres nouvinguts.
ESTRUCTURA DE L’OBRA
Emigrants, està estructurada en sis parts:
- S’explica la partença del pare de família deixant enrere la dona i la filla.
- Narra el viatge en vaixell fins l’arribada a la ciutat estranya, el pas del control d’immigració, el viatge en un estrany mitjà de transport cap a la ciutat i com cerca, de manera angoixant, un lloc per dormir.
- Mostra el seu primer dia a la ciutat i l’inici d’una llarga cerca de feina. Durant aquest periple entra en contacte amb dues persones emigrants com ell, que li expliquen les seves històries.
- En aquest capítol s’explica com el protagonista fracassa en una sèrie de feines, fins trobar-ne una en una fàbrica on coneix un altre emigrant que li explica la seva història.
- Conté la part de la història on escriu la carta a la seva família demanant que es reuneixin amb ell, i la llarga espera fins el retrobament.
- La sisena part tanca el cercle amb la família ja reunida al nou país i, acaba amb la nena ajudant una immigrant que ha acabat d’arribar.
A la tercera i quarta part s’hi inclouen tres històries de tres immigrants que el protagonista troba en el seu periple a la recerca de feina per la ciutat estranya. Són tres històries que expliquen tres motius pels quals algunes persones han de marxar del seu país:
- La primera és una història de repressió i explotació infantil. Una nena és descoberta llegint un llibre i és condemnada a treballs forçats, fins que fuig i arriba a un altre país.
- La segona és una història d’opressió i violència social. Una parella és perseguida per uns motius (polítics?), i han de fugir del país on viuen tot travessant l’oceà amb una barca de rems.
- La tercera història és la d’un vell soldat que va viure una guerra, en la qual va perdre una cama. La seva fugida està relacionada amb les condicions de vida que es donen en un país que ha sofert una guerra i ha quedat completament destruit.
1. Emigrantes es caracteritza per una il•lustració hiperrealista de personatges i edificis, que estan situats en un ambient, en general, força convincent, si no fos que està ple d’elements fantàstics i surreals. Aquests elements fantàstics qüestionen, de vegades, les lleis físiques com és el cas de la presència de vaixells voladors.
En aquest ambient fantàstic i surreal destaca la presència d’estranyes mascotes, d’aliments incomprensibles o d’instruments irreals. Que ajuden a entendre la desorientació en què es troba una persona arribada de nou a un país.
Els escenaris gairebé surrealistes serveixen per a suggerir l’estranyesa i l’amenaça que envaeix el protagonista, que es troba envoltat d’un ambient desconegut i opressiu, en el qual s’ha de moure per poder tirar endavant i aconseguir portar la seva família. Aquests escenaris estranys també ajuden a donar a entendre la confusió de l’emigrant en arribar a un lloc nou.
 |
| Les imatges de la guerra recorden fotografies de la batalla de Verdum, durant la Primera Guerra Mundial |
 |
| L’interior de la fàbrica on acaba treballant el protagonista recorda l’interior d’una fàbrica dels inicis de la segona fase de la Revolució Industrial |
– El llibre, en sí, recorda un vell àlbum familiar de fotografies antigues de color sèpia, des de la coberta a les vinyetes interiors, passant per la reproducció de les arrugues del paper vell. Per exemple la il•lustració de la portada de l’home amb una maleta que observa un estrany animal, sembla una vella fotografia.
– Les il•lustracions del poble d’on és originari el protagonista recorden els pobles de les conques carboníferes de Gal•les o dels enclavaments rurals de l’interior d’Irlanda de finals del segle XIX i començaments del segle XX.
– Les il•lustracions de la ciutat recorden Nova York a inicis del segle XX i les imatges que recullen el desembarcament a port dels immigrants recorden algunes fotografies de l’arribada d’immigrants al port de Nova York i el pas per l’illa d’Ellis, on es feien els controls d’immigració.
– Alguna de les il•lustracions beu de pintures, com la dels immigrants al vaixell, que ret homenatge al quadre de Tom Roberts (1856-1931), Coming South.
3. La lectura atenta de les imatges del llibre fa que algunes il•lustracions ens recordin films de ciència ficció, com Blade Runner de Ridley Scott o Metròpolis de Fritz Lang o de terror com el clàssic de l’expressionisme alemany El gabinet del doctor Caligari, de Robert Wiene.
 |
| Blade Runner |
 |
| Metròpolis |
 |
| El gabinet del doctor Caligari |
Les successions d’imatges petites recorden el llenguatge del còmic:
– Unes successions de vinyetes les utilitza per a mostrar el pas del temps. Per exemple la doble pàgina amb una successió de flors que hi ha a la cinquena part mostren el temps cronològic (llarg) en què el protagonista espera l’arribada de la seva família, o la doble pàgina amb una successió de núvols que hi ha a l’inici de la segona part fa un paral•lelisme del viatge a través de l’oceà amb el seu estat d’ànim després de deixar enrere la seva família.
– Altres successions de vinyetes, substitueixen clarament el text per a explicar una acció. Per exemple la pàgina inicial de la primera història, la de la nena que és enxampada llegint un llibre i és condemnada a treballar.
– En un altre cas, les vinyetes simulen l’ús del zoom fotogràfic, com la del protagonista menjant dins del seu camarot. En aquesta pàgina és com si l’objectiu d’una càmera fotogràfica s’anés allunya des d’un plànol gairebé subjectiu (la foto de la família) a la del vaixell enmig de l’oceà.
– En d’altres casos, la presència de les vinyetes no indica en cap manera el pas del temps, tot el contrari, sembla com si, l’autor volgués que el temps s’aturés front els esdeveniments que a continuació succeiran. És el cas de la primera pàgina de la primera part, en què els dibuixos de diferents objectes quotidians sembla indicar que el temps s’aturi davant la partença del pare. Una partença que es va intuint amb la presència d’elements com el barret, els diners la fotografia d’un vaixell, la maleta i, finalment, la fotografia familiar.
Les imatges grans són utilitzades per a realçar:
-Els moments clau com l’arribada.
– La solitud, l’angoixa i la petitesa dels personatges en entorns desconeguts.
5. La manca de text no li impedeix representar processos mentals com:
– Percebre (En la seqüència on es representa l’examen mèdic, el sentits del tacte, l’audició o la vista hi són ben presents. La sensació que dóna és de desagradable),
– Recordar. Els records dels altres personatges es representen en un altre color, les il•lustracions tenen marges…
– Pensar. El protagonista pensa amb la seva família en mirar una foto: Què deuen fer? Com estan?; La nena mentre esmorza i mira la maleta i pensa: quan tornarà a veure el pare?.
– Desitjar. Al llarg del llibre es representa vàries vegades el protagonista escrivint. En escriure una carta a la família i doblegant-la en forma d’ocell, el protagonista mostra els desitjos de retrobament.
– Comunicar. El recurs de la imatge dins de la imatge serveix per a mostrar com el personatge que no domina l’idioma es fa entendre per comunicar que busca un lloc on es pugui quedar. Per altra banda, la presència de nombroses imatges amb papers escrits amb un llenguatge inintel•ligible o de símbols estranys dibuixats o esgrafiats pel terra, ajuden a crear una atmosfera angoixant d’incomunicació.
6. Utilització dels punts de vista per a mostrar sensacions .
La perspectiva de baix cap dalt dóna una sensació de petitesa. Situar el lector a l’alçada de les víctimes humanes d’aquesta il•lustració permet a l’il•lustrador mostrar de manera fefaent la violència i l’opressió de que són objecte les persones que habiten un determinat país, violència i opressió que, per altra banda faran que algunes d’aquestes persones marxin.
La perspectiva des del darrere dels personatges en un carrer solitari dominat per les cues de rèptil dóna la sensació de vulnerabilitat. Amb aquesta perspectiva l’il·lustrador vol que el lector vegi el que veu el protagonista i senti el que sent.
7. L’ús de la llum i els colors en determinades il•lustracions:
– El color del fons de pàgina situa el lector en cadascuna de les tres històries que li expliquen, al protagonista, alguns dels immigrants que es troba a la ciutat. El color del fons de pàgina simula el record d’una història viscuda.
– La llum en alguna imatge és sinònim de violència i opressió com és el cas de la il·lustració on un dels emigrants que protagonitza la segona història en altres és l’explicació del pas del temps, com és el cas de les flors que expliquen l’espera de l’arribada de la família de l’emigrant.
8. Interpretació oberta del lector. Les ombres de les cues de rèptil que sobrevolen la ciutat es poden interpretar com un símbol d’angoixa o d’opressió que l’obliguen a marxar. En el cas que sigui d’opressió a quina opressió: política, econòmica, una guerra…
PROPOSTA D’ACTIVITATS
La lectura d’Emigrantes es pot entomar des de diversos punts de vista segons la finalitat que volguem donar-hi. Per ordre.
El primer seria en clau de lectura de la imatge. Es tracta d’un llibre que, per les seves característiques (sense paraules), fa que el lector hagi de concentrar tot el seu esforç en la comprensió de les imatges. Per tant és molt interessant veure com l’autor resolt de manera genial aspectes com l’acció o com el traspàs de la història principal a les històries que els tres emigrants expliquen al protagonista.
Altres aspectes a treballar des de la lectura de la imatge, serien com s’expressen les emocions, argumentar l’ús que fa del color, els tipus de plans que utilitza i perquè, quin ús fa d’una tècnica del llenguatge seqüèncial com són les vinyetes, etc.
Un compendi de tot el que el lector es trobarà al llarg de la lectura de l’obra ho podem trobar a la primera part, la de la partença: necessitat que el temps s’aturi, l’acció avança, les emocions a flor de pell, el neguit, la por… Aquesta barreja d’elements fa que puguem donar resposta, gairebé des del començament a la pregunta de la contracoberta “¿Què és el que porta a tanta gent a deixar-ho tot endarrere per a viatjar a un país desconegut, un lloc on no hi tenen família ni amics, on res té nom i el futur és una incognita?”.
Una segona lectura seria ja en clau més de debat, que hauria de permetre identificar a partir dels esdeveniments que s’expliquen a l’obra les causes i les conseqüències dels moviments migratoris. Per poder-ho fer cal, primer entendre que ens explica Shaun Tan, però sobretot com ens ho explica. D’ací la importància de la primera lectura en clau iconogràfica que, si convé, es farà de manera guiada.
En aquesta segona lectura es podria fer algun exercici d’apropiació de la història en clau personal. Segurament, a l’aula hi haurà un o més alumnes que tinguin algun familiar que hagi viscut una història de migracions. Potser, fins i tot, n’hi haurà un que l’haurà viscuda personalment.
La tercera lectura seria en clau mediàtica. Hem comprovat que l’autor per a crear l’obra dedicà força temps a documentar-se, per altra banda algunes imatges ens recorden espais coneguts a través dels mitjans de comunicació o bé escenes de pel·lícules. Seria interessant teballar aquesta alfabetització mediàtica entre els alumnes.
Per acabar es podrien fer altres activitats. Una per exemple relacionada amb la comunicació, com per exemple proposar-los de realitzar una activitat en grup amb la condició que no poden parlar ni escriure res, simulant la situació del nostre emigrant en arribar a la ciutat i que es troba que no comprèn la llengua ni entènl’escriptura. En acabar l’activitat fer-los reflexionar i explicar com s’ho han fet.
I una altra relacionada amb la creació d’un còmic. Podrien agafar una part de la història i desenvolupar-ne una de nova.
ALTRES ASPECTES A DESTACAR
En la construcció de l’obra (sense text i ambientada en un entorn estrany del qual no entenem res), Shaun Tan ens posa a nosaltres, els lectors, en una situació semblant a la de l’immigrant que arriba a una nova terra. Tanmateix, el final és esperançador, la nena que ajuda una altra persona que acaba d’arribar, ens dóna a entendre que, en arribar fins aquí, nosaltres els lectors, ens hem adaptat a la situació i hem comprès allò que l’autor ens volia explicar.
Ressenya a càrrec de: JORDI DOLCET (CRP Baix Llobregat-6)
