Ermessenda de Carcassona

admin27/05/25  
LA DONA MÉS PODEROSA DEL SEGLE XI
El 9 de març de 1058 va morir a Sant Quirze de Besora la poderosa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, d’Osona i de Girona, que va exercir el poder als comtats catalans durant més de 65 anys, primer al costat del seu espòs Ramon Borrell (mort a la guerra contra els sarraïns), després al costat del seu fill Berenguer Ramon I (que moriria abans que ella) i finalment al costat del seu nét Ramon Berenguer I. Tant amb el fill com amb el nét va tenir fortes disputes, que sempre va acabar guanyant ella. L’exemple més flagrant és el rebuig de Ramon Berenguer a la política matrimonial que li volia imposar la seva àvia, que va portar Ermessenda a obtenir de l’Església l’excomunió del seu nét.
Ermessenda fou enterrada en un sepulcre romànic a la catedral de Girona. El 1385, però, el seu descendent, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar fer-li un sepulcre nou gòtic en què s’allotjaria l’antic sepulcre romànic. Com a anècdota interessant, val a dir que el 1982 es va obrir el sepulcre romànic i es va descobrir l’interior pintat amb 17 franges daurades i vermelles. D’aquí va sorgir una de les teories que podria tractar-se d’un antecedent preheràldic del signe de 4 pals vermells sobre fons daurat que faria servir el seu descendent Ramon Berenguer IV i que esdevindria finalment el senyal reial de la Casa i Corona d’Aragó.
Per altra banda, una de les més fiables explicacions de l’escut de Catalunya prové del fet que el casal de Barcelona, ja des del comte Guifré, era declarat totalment papista essent el color groc/daurat, també llum de Déu, un dels colors representatius del Vaticà i el Papa.  En un moment de la història, al Papa li sembla bé que els comtats catalans usin aquest color de fons en el seu escut, però els recomana usar el color vermell, color de la sang, com a tret identificador del sant màrtir patró de Catalunya, Sant Jordi.  Així esdevé l’escut de fons groc/daurat com a tret identificador del seguiment del Vaticà i les 4 línies vermelles com a tret identificador del patró de Catalunya.
Una de les activitats més sol·licitades al nostre camp d’aprenentatge és precisament la visita al monestir de Ripoll, lloc on es troba entre moltes altres coses, el sarcòfag original de Ramon Berenguer IV, i les despulles del Comte Guifré, fundador de la nació catalana i, com diu la llegenda, creador de l’escut de Catalunya.

Viatge en el temps

admin27/02/25  

Cada pla de treball que se’ns planteja des de cada centre que vol fer activitats amb el nostre camp d’aprenentatge suposa un repte.  Volem donar la millor resposta a les demandes que ens arriben.  Alguns ens deixen màniga ampla perquè el seu objectiu prioritari serà fer cohesió de grup, deixant que siguem nosaltres que organitzem els dies que estaran al Ripollès segons uns interessos mínims.  D’altres són més exigents i ens demanen que fem un pas més enllà.  Tot i saber que durant l’estada, els alumnes dels respectius centres visitants, duen a terme classe amb una metodologia sovint diferent del que estan acostumats en els seus centres d’origen, ens sol·liciten fer una estada encara més manipulatiu, significatiu i competencial possible del que nosaltres tenim planificat.  Aquest fet no el veiem com a una dificultat o amenaça, ans al contrari!  Ho aprofitem per exprimir-nos més de l’habitual i dur a terme noves activitats o variants de les que ja oferim.  Aquest és el cas que ens hem trobat aquesta setmana amb el CEE Dr. Ramon Suriñach de Ripoll.  Sabíem que amb aquest centre d’educació especial ens hi hauríem d’esmerçar més donat que cap dels docents del nostre camp som especialistes en educació especial.  També sabíem que amb alumnes amb mobilitat reduïda hauríem de buscar alternatives per accedir als espais que acostumem a visitar al monestir de Ripoll, per no parlar del fet de pautar molt bé la jornada perquè tot l’alumnat pogués seguir les activitats segons les seves necessitats i capacitats.  Però la qüestió no acaba aquí!  Les mestres de l’escola ens varen demanar si era possible que ens vestíssim d’època medieval per fer més immersives i emocionals la visita al monestir i les explicacions d’aquest període de temps de la història.  Aquesta demanda ens la vàrem estar plantejant uns dies fins que vàrem veure clar que pels alumnes d’aquesta escola valia la pena buscar roba en consonància amb aquells temps.  Així doncs, vàrem decidir buscar roba per poder representar diferents estaments de l’època medieval per explicar amb més propietat diferents aspectes de l’edat mitjana.  La Rita es va vestir de pagesa, en Raimon de cap d’obres i en Miquel de monjo benedictí.  Per altra banda, vàrem buscar objectes que complementessin els vestits i les explicacions, com ara: una vara de medir, el pectoral del monjo, la regla de St. Benet, l’escut del Comte Guifré, entre altres.  Per altra banda, vàrem haver de contactar i posar-nos d’acord amb diferents persones per tal de desenvolupar l’activitat.  Aprofitem per agrair a la Núria Gayolà de l’Ajuntament de Ripoll, la Mercè i la Virtu de l’oficina de turisme, la Janina del museu, i en Miquel i l’Anna del monestir l’atenció rebuda i la predisposició.  Tot i així, no volem deixar de dir que encara hi ha molta feina a fer per tal d’assolir la inclusió real en l’accés a la història i cultura a Ripoll i a molts altres llocs.  Els accessos són un dels primers passos que no tenim resolts, però al darrera n’hi molts més!  A nivell personal i des del Camp d’Aprenentatge hi continuarem treballant!  Tot i així, valorem molt positivament la prèvia a les activitats i la mateixa jornada.  Esperem que el proper curs, l’Escola Dr. Ramon Suriñach ens continuïn posant a prova per millorar la nostra tasca.

Podeu veure una petita mostra de la jornada a les fotos del carrusel. Properament en penjarem alguna més.

Bon Nadal!

admin22/12/24  

Una part important de la tasca que desenvolupem al Camp d’Aprenentatge del Ripollès és treballar per ensenyar a tot l’alumnat les nostres arrels i tradicions.  Així doncs, des del Monestir de Ripoll, lloc on s’esdevingué el naixement de la Nació Catalana, i amb el Tió a la mà, ésser pertanyent a la mitologia catalana de l’època nadalenca des de l’antiguitat, desitgem a tothom un Bon Nadal! Esperem que tothom ho pugui celebrar sense perdre l’essència dels nostres orígens o tradicions.

Santa Cecília i la música al monestir de Ripoll

admin22/11/24  

Avui, 22 de novembre se celebra Santa Cecilia, patrona dels músics degut a que mentre moria durant el seu martiri anava pregant a Déu sense deixar-li de cantar.  Potser aquest fet va fer que suportés tot els martiris que va patir abans de morir. Els funcionaris de l’emperador van intentar matar-la llançant-la a l’aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d’una gran foguera, segons diverses versions), però no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir.  Es va fer tant popular que el 1594, el Papa Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música.

Des dels inicis del monestir de Ripoll la música hi ha estat sempre ben present.  A banda de formar part d’una branca d’estudi a l’Scriptorium també se centra en diferents llocs del mateix monestir.  La portalada està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals.  L’alçada i l’amplada presenten una relació de 2:3, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis. Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 2:3 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’art de la música i en el càlcul. Per a il·lustrar el salm 150, al cinquè fris de la portalada, al costat esquerre, apareix la figura de David envoltat de quatre músics; presumiblement un toca la viola d’arc, un altre, una campaneta que percut amb un martell, el tercer, una flauta de Pan, i el darrer, un instrument mig destruït que sembla un corn. Al quart fris, també del costat esquerre, es representa la presa de Jericó, en la qual es pot apreciar un dels set sacerdots que segons la Bíblia precedien l’Arca de l’Aliança tocant “trompetes de corn de moltó”. Al costat d’aquesta escena, però al lateral, es representa una escena joglaresca amb quatre joglars, dos dels quals toquen la viola d’arc, un tercer, l’arpa i el quart està en actitud de ballar, o potser de cantar o recitar.

Tres capitells de l’ala nord del claustre, construïda al segle XIV, mostren un grup d’instruments baixos i un altre d’instruments alts que acompanyen una dansa circular. El primer capitell representa tres ministrils que toquen, respectivament, l’orgue portatiu, el llaüt i l’arpa; el capitell central és format per quatre dames agafades de la mà en actitud de ballar; a l’últim apareixen tres ministrils que toquen la cornamusa, la xirimia i els cròtals. L’ambient que es reflecteix als capitells és cortesà.

A l’Scriprorium trobem el manuscrit anomenat quadrivium – conjunt de quatre de les set arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.  Juntament amb el trivium conformen part dels ensenyaments que s’impartien.

Per últim, no podem deixar de citar al professor Antoni Madueño, cap visible del projecte Despertant instruments adormits.  Aquest és un projecte de recuperació dels instruments musicals de la Portalada de Ripoll.  La finalitat d’aquesta activitat és la difusió de la cultura de l’Edat Mitjana a través d’accions artístiques, acadèmiques i participatives.  En el marc de la campanya per a la promoció de la candidatura de la Portalada de Ripoll com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’any 2015, un equip de
lutiers sota la direcció del musicòleg i intèrpret Antoni Madueño va realitzar un taller de recreació dels instruments musicals que apareixen representats a la portalada romànica del monestir de Ripoll. Primer es van construir els instruments i després van adquirir vida interpretant la música creada al Scriptorium del monestir entre els segles X i XIV arreu d’Europa.

D’on provenia el peix que es menjava a Ripoll?

admin19/02/21  

Sí! Ho has vist bé!  És Tossa de Mar. (podeu comparar les dues fotos movent la barra central d’un costat a l’altre)

Potser us preguntareu perquè publiquem una foto antiga d’aquesta població costera.  Doncs bé, Tossa de Mar era un dels territoris de domini del Monestir de Ripoll com tants d’altres.  El castell de Tossa fou erigit el 1187 per disposició de l’abat del Monestir de Ripoll Ramon de Berga, però ja era propietat del mateix monestir des de l’any 966 per donació del comtat de Barcelona.  L’abat de Ripoll concedí també el mateix any una carta de poblament, que permetia construir dins i fora del recinte fortificat.

Des del seu port s’abastaria de peix el monestir i la població de Ripoll a l’hora que cobraria tributs per la seva explotació, com així ho va ordenar Alfons el Cast, fill de Ramón Berenguer IV.  Cap el 1420 els pescadors es van negar a pagar el tribut per pesca, denominat “castellatge del peix” al monestir de Ripoll, si aquest no prestava els deguts serveis de vigilància del castell.  Aquest conflicte es va solucionar i els pescadors van continuar pagant l’impost.  La senyoria del monestir, molt rigorosa pel que fa als beneficis obtinguts de la pesca, perdurà pràcticament fins a la fi de l’Antic Règim cap al segle XVIII.

En època de quaresma, el port de Tossa, era de vital importància ja que els dies d’abstinència s’havia d’evitar menjar qualsevol tipus de carn i derivats, essent el peix un dels principals protagonistes en temps de quaresma.

Com es pot relacionar amb les activitats d’aula?  A continuació us apuntem algunes propostes:

  • Els impostos.  Per què serveixen, qui paga, qui cobra, tipus…  Com hauria de funcionar la societat si no hi hagués impostos?
  • Els ports.  Tipus, funcionament, persones que hi treballen…
  • Les llotges.  Com funcionen, on n’hi ha, qui compra i qui ven.  Semblances i diferències amb altres tipus de subhastes.  Fem una subhasta a la classe!
  • I tots aquells que se’ns pugui ocórrer.

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si des del vostre centre teniu dubtes al respecte o necessiteu un cop de mà per desenvolupar qualsevol iniciativa.