Visita al museu del miner i mina d’Ogassa

Has estat mai en una etació d’esquí envoltat de funiculars, telecadires, edificis i gent anant amunt i avall?  Doncs, segons el que ens van transmetre durant la visita guiada al museu miner i la mina Dolça d’Ogassa, aquest petit poble deuria transmentre una sensació semblant al visitant en els seus anys d’esplendor minera.  S’hi podien veure les entrades de les 14 mines, cables aeris amb petits contenidors que baixaven el carbó fins les vagonetes que llavors el conduirien fins a trobar el ferrocarril a l’estació de Toralles, vagonetes plenes i buides de mineral anant amunt i avall per les vies dels plans inclinats, la infermeria, les cases dels miners, la fàbrica de pans de carbó, el salt d’aigua de la font gran on es va instal·lar la primera turbina per generar electricitat, l’església parroquial dedicada a Santa Bàrbara, ca l’enginyer, els tallers, sales de ball, la cooperativa, entre altres.  De fet, segur que Ogassa va viure durant aquells anys un bullici i moviment de gent sense precedents.

Actualment hi viuen unes 250 persones, però quan va gaudir de més prosperitat econòmica a principis de l’any 1900 n’hi vivien gairebé 1600!  La gran majoria d’aquesta població vivia del desenvolupament econòmic que durant els segles XIX i XX van promocionar les famoses mines de carbó i dues importants cimenteres.  Les empreses gestores d’aquests negocis van fer prosperar Ogassa de forma exponencial sent determinants per aquest desenvolupament econòmic no només al poble d’Ogassa sinó també a bona part de la comarca.  El fet d’extreure carbó en grans quantitats i de bona qualitat, i la necessitat de traslladar-lo a Barcelona amb certa celeritat, va promoure l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880.  Aquest mineral fòssil servia bàsicament com a combustible per a la insdustria creixent, majoritàriament tèxtil, a la capital catalana i altres zones del país, així com per exportar a altres països.  De totes maneres aquesta esplendor econòmic anirà minvant fins haver de cessant l’activitat l’any 1967.  Això serà donat perquè l’electicitat i altres tipus de combustibles aniran relegant la dependència del carbó.  Aquest fet farà que les despeses d’aquesta empresa minera cada vegada costaran més de sufragar fins haver de tancar.  La població que havia vist extreure carbó des del segle XVIII, i havia promocionat per la seva banda la industrialització de la comarca, a partir d’aquell any aniria perdent habitants vinguts d’arreu de la península per tornar a viure de la ramaderia.  Actualment podem dir que el sector del turísme també hi és present sent un motor econòmic important.

La setmana passada vam fer activitats amb l’escola Wagner de Santa Coloma de Gramanet.  Aquest centre, a diferència de tal i com fem habitualment, es va allotjar a l’alberg de Xanascat de Sant Joan de les Abadesses.  Tots plegats vàrem fer una molt bona descoberta natural i històrica d’aquesta zona del Ripollès i, com no podia ser d’altra manera, vam aprofitar per pujar a Ogassa a fer la visita al museu miner, la mina Dolça, una part del poble i un petit tram del camí de les vagonetes.  Personalment hi havíem estat, però mai amb un grup durant la seva estada al camp d’aprenentatge.  Un cop acabada l’activitat en varem fer una valoració molt positiva.  Tenim ganes que més centres tinguin l’interès de visitar Ogassa en futures estades.  Segur que els agradarà i en treuran profit!

27 de maig de 1839 a Ripoll. Un abans i un després.

Gravat al·lusiu a la destrucció de Ripoll pels carlins el maig de 1839. Publicat a Panorama español IV, pàgina 201.


Quan es repassa la història de Ripoll no es pot obviar de cap manera els fets ocorreguts el 27 de maig de 1839. Com bé diu el Sr. Antoni Llagostera en el seu blog, aquesta data suposa el trencament amb la població que va… Llegeix més»

Festa de la Llana i Casament a Pagès

HIGIA  PECORIS

SALUS POPULI.

Així acaba l’article el Veterinari Josep Maria Rufí i Pagès on descriu el penúltim viatge transhumant del pastor Josep Camprubí “el sabater de Nevà”, des de la localitat de Llabià, al baix Empordà, fins Nevà, al Ripollès.

La transhumància es pot definir com el sistema migratori del bestiar per a l’aprofitament estacional de les pastures.  D’aquesta manera el bestiar viatge cap a zones més propicies del territori, normalment vora la costa, buscant pastures de tardor o hivern, i retornant a les muntanyes, normalment el lloc d’origen, en èpoques de primavera i estiu.  En l’article (que podeu llegir sencer aquí), descriu el viatge d’una manera que et fa sentir un acompanyant més del ramat, també podem conèixer breument l’evolució històrica de la transhumància a Catalunya, el pastor, els gos d’atura i l’ovella Ripollesa.  Des del nostre punt de vista, una lectura del tot recomanable.

En relació amb la transhumància i l’ovella Ripollesa volem fer un esment especial a la Festa de la Llana i el Casament a Pagès que se celebra a Ripoll el cap de setmana de maig següent a la festa major des del 1967 per tal de rememorar com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català.  Aquesta festa també pretén recordar el pas dels ramats i els pastors transhumants que retornen als seus llocs d’origen, normalment les parts més altes del Ripollès, com Toses, Nevà, Pardines, entre altres, per passar la temporada de primavera i estiu. Si la veniu a gaudir us trobareu immersos en temps passats. Apareixen remats d’ovelles que més tard esquilaran en forma de concurs tradicional. Llavors unes filadores tractaran la llana per fer-ne fil a la plaça de l’ajuntament.  El públic gaudirà de música i balls tradicionals, esmorzar popular, gegants, grallers i trabucaires mentre donen la benvinguda a la parella que prèviament hauran passejat pels carrers de Ripoll per anar-se a buscar un a l’altra.  A cavall, el nuvi acompanyat dels padrins anirà a buscar la núvia a casa seva, a partir de llavors acompanyats dels padrins i convidats, i carregats amb l’aixovar, es dirigiran al monestir per tal de procedir amb el casament real en la majoria d’edicions. Per més informació sobre aquesta festa podeu llegir la crònica de festes.org.

Al nostre Camp d’aprenentatge, centrat en la natura del Prepirineu i Pirineu i la història, bàsicament des d’època medieval, la transhumància ens interessa especialment ja que es pot fer un treball del tot transversal.  Parlem del món rural, descobrim pobles de muntanya, resseguim camins ramaders, conversem amb antics pastors i visitem el museu del pastor (col·lecció privada) dels últims transhumants de Fornells de la muntanya).  Per treballar aquests temes us proposem treballar alguna de les situacions d’aprenentatge relacionades.

Per cert, si no us hi heu entretingut abans…

UN RAMAT DE BESTIAR

SEGURETAT DE LES PERSONES

Refelxionem-hi.