La 3a desaparició de la mare de Déu de Núria

El 26 de gener, dia internacional de l’Educació Ambiental vàrem estrenar una activitat interdisciplinar connectant la història d’Espanya amb l’evolució de Núria. Totes dues lligades per les desaparicions de la imatge de la Mare de Déu de Núria del segle XX.  Aquestes fets servien de partida als i les alumnes per posar en context una darrera desaparició fictícia que es reclamava des d’un grup ecoterrorista per reivindicar accions per mitigar el canvi climàtic.  Els participants van fer molt bé la feina, van desbloquejat els misteris de les 3 desaparicions i van trobar la talla de la Verge de Núria als peus del Monument de l’Encíclica ecologista del papa Francesc “Laudato Si'”.  A banda dels coneixements adquirits i l’experiència de joc/aprenentatge a la Vall de Núria, el que segur recordaran per sempre és com de bé s’ho van passar jugant amb la neu!  Els i les alumnes que van participar són de Palma de Mallorca i la setmana que van estat al Ripollès, la meteorologia els va obsequiar amb fred i neu. Esperem que aquests bons records a la natura els facin ser sensibles, cuidadors i defensors de la terra. Ja que calen canvis dràstics de tota la societat, a escala individual, col·lectiva, empresarial i governamental. També esperem que l’educació ambiental s’infiltri per tot arreu i sigui transversal.

   

Allò que cal, allò que toca, allò que és just i necessari

Avui, 8 de març, dia internacional de les Dones – Que us hem de dir que no sapigueu ja. – Es commemora la lluita de les dones per la seva participació de forma justa i igualitària amb els homes en la societat.  És una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia.  Des de l’àmbit pedagògic, a partir de les propostes de competències en l’àmbit social, i més concretament en la dimensió històrica trobem la Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. A partir d’aquí ens sorgeixen diferents preguntes que es poden desenvolupar en una situació d’aprenentatge.  Des dels camps i entorns d’aprenentatge ens agrada recordar habitualment que la nostra manera de fer es fonamenta en una forma de treballar significativa i competencial des de la seva creació.  En les nostres activitats sempre aprofitem el lloc i el moment en que ens trobem o amb qui interactuem per treure’n més profit.  En un dia com aquest no podem perdre la oportunitat per aprofundir-hi, i en les activitats que durem a terme avui, ja tenim previst com relacionar-les amb la seva commemoració.  Però i als centres?  Com es treballa?  Es creen situacions d’aprenentatge significatives i competencials que permeten formar i educar als i les alumnes amb els valors i les reivindicacions d’un dia tan assenyalat com avui? O només es permetrà fer vaga perquè tothom qui vulgui es quedi a casa sense promocionar la participació d’aquesta tan important reivindicació?  Respectem la decisió de cada centre, però nosaltres som més del parer d’involucrar a la comunitat educativa en les situacions d’aprenentatge per tal de formar l’alumnat tal i com desitgem: crítics i lliures.  Per tant, a partir d’avui en endavant, us animem a organitzar tota mena d’activitats per respondre preguntes conjuntament amb els i les nostres alumnes, com ara: com s’ha arribat a tenir la necessitat d’haver de reivindicar aquesta igualtat de gènere? S’ha reivindicat sempre? La igualtat de gènere ha estat sempre com la vivim avui en totes les èpoques de la història i prehistòria?  Què en podem aprendre del passat?  Què podem fer per corregir a partir d’avui les actituds i maneres de fer del futur?  Siguem proactius!

A banda d’això pensem també que ens cal fer visibles aquelles referents femenines que la història ha silenciat, però que en realitat hi han estat.  De fet, en molts casos han estat per sobre dels homes.  Al Ripollès, bressol dels Comtats Catalans i de Catalunya, no podem oblidar de cap manera dones com Guinedell, la qual pertany a l’època en què el poder es compartia amb la família en els moments que calia prendre decisions importants.  D’aquesta manera entenem que no només Guifré és el fundador de la dinastia catalana, sinó Guinedell també és un personatge clau del moment i la història del nostre país.

Per acabar us deixem l’enllaç d’un llibre que trobareu online i gratuït anomenat “Elles! 65 Dones oblidades de la història” Ideat i promociat per l’Institut Català de les Dones.

Aprenentatges i emocions

 Avui, segon divendres de quaresma, acabem una setmana intensa. Els dos instituts que han passat pel nostre camp d’aprenentatge han dut a terme activitats de tota mena relacionades amb el coneixement de l’entorn natural, l’època medieval i la descoberta dels pobles de muntanya.  Tan l’Institut Rubió i Ors, com l’Institut escola la Renaixença arribaven amb bons coneixements prèvis. Sabien que venien a passar uns dies de convivències amb les professores, companyes i companys de classe, on hi hauria un temps d’oci i un temps per continuar aprenent el que havien iniciat al centre. Segurament s’esperaven marxar amb nous aprenentatges i experiències. De fet, als camps i entorns d’aprenentatge si ve a fer precisament això, tocar, remenar, provar, comprovar, resoldre dubtes…  El que segurament no s’esperaven és que marxarien amb ganes de continuar aprenent, però sobretot amb moltes ganes de tornar, tard o d’hora, al Ripollès.  Tant és així que cap dels dos instituts no ha volgut deixar la oportunitat de fer-se una fotografia davant del monestir de Ripoll.  I és que des del camp d’aprenentatge del Ripollès procurem que alumnes i professors visquin les seves estades al nostre camp donant importància als coneixements, però més encara a les emocions.

Rastres i petjades

Pensant amb els animals i natura som més o menys conscients que passen un munt de coses al nostre voltant, però a vegades no ho som tant si pensem que just al costat de casa nostra hi viuen un munt d’animals, i que aquests segueixen els seus cicles vitals.  I quan diem al costat de casa ens referim al conjunt del territori, però especialment just al costat de casa.  En el cas dels pobles del Ripollès, que és on ens movem nosaltres habitualment amb els nostres alumnes, potser que només sigui travessar un carrer i trobar-te dins del bosc.  És fàcil pensar que aquests animals que veiem en fotografies, en reportatges o per les xarxes viuen lluny de nosaltres o que és molt difícil que ens en trobem algun quan hi transitem.  És probable que depenent de quin animal ens costi molt de veure ja que la manera que acostumem a anar pel bosc pot ser que no sigui la més adequada.  Solem anar xerrant, cridant o cantant, en bicicleta, corrent o caminant, però no amb una actitud de respecte i alerta.  Això fa que molts animals sensibles o amb por a les persones s’amaguin o fugin.

Des del nostre camp d’aprenentatge fem adonar a tots els alumnes que només cal anar amb l’actitud adequada, estar atent al que hi ha i passa al nostre voltant.  Tot i així és molt probable que no veiem directament gaires animals en llibertat, però si que podem comprovar que hi viuen i actuen pels llocs on passem.  Aquest fet el comprovem, escoltant els sons que puguin emetre, observant els caus o nius on habiten, o fins i tot trobant rastres i petjades d’alguns d’aquests animals.  Quan tenim la sort de trobar algunes d’aquestes evidències que mostren la seva activitat en el nostre entorn immediat, fem deduir als alumnes de quin animal es tracta a partir de diferents materials.  Des del CdA creiem que coneixent i trepitjant el territori farem que els nostres alumnes valorin i respectin més, si cal, la natura i animals que viuen al costat de casa i tot el que se’n deriva.

Aquestes pràctiques les incloem en les activitats de natura que podeu trobar en el següent enllaç.

En les següents imatges mostrem alguns dels rastres que hem trobat darrerament. (petjades de teixó, cabirol, guineu i conill. Excrements de guineu. Processionària en 5è estat larvari.)

Museu del Pastor

Aprofitant aquests primers dies de gener que encara no hi ha activitat amb alumnes al CdA, vam aprofitar per visitar el Museu del Pastor situat a Fornells de la muntanya, nucli agregat al poble de Toses.  La intenció de la nostra visita és ampliar encara més la visió i el coneixement que podem fer viure als nostres alumnes referent a les especificitats de la vida de muntanya al Ripollès.  Creiem que desenvolupar una activitat a aquest nucli, i més concretament al seu museu, pot ajudar a complementar altres activitats i visites, com la de Dòrria, que ja duem a terme des de fa anys.

Les primeres paraules que vam pronunciar al sortir del Museu del Pastor van ser – Que petit, però quina quantitat d’història més gran que hi ha!  –  Mentre s’espera la seva re-ubicació a un edifici modern construït darrerament, dins de la única sala que disposa, podem veure més de 200 peces de tota mena referents a la vida dels pastors dedicats a la transhumància, com ara: eines, remeis relacionats amb aquesta forma de vida, esquelles, indumentària típica, un llit, estris de fustejar i les marques de ferros amb què cada casa identificava les seves ovelles, entre altres.

Ens va acompanyar i explicar tota mena de detalls referents a les peces, la vida de pastor o experiències i curiositats vàries, Ramon Gasó, fill de Joaquim Gasó, pastor transhuman que originà una col·lecció personal ara convertida en museu.  Molt probablement, sense les fantàstiques explicacions d’en Ramon, plenes d’il·lusió, ganes de donar a conèixer i en determinats moments melancolia d’èpoques passades, la visita no hagués tingut el mateix efecte sobre nosaltres.  Es ben bé, que encara que una primera impressió pugui semblar una cosa, després de visitar aquest museu marxem molt més rics en cultura i història del que vam arribar.  Totalment recomanable.  Quin gran museu!

40 anys aprenent al territori

40 anys!

Estem de celebració!  Els Camps d’Aprenentatge fa 40 anys que estan presents al territori treballant amb els centres i alumnes d’arreu, oferint el seu servei i essent referents en les seves metodologies.  A partir de d’inquietud i il·lusió d’uns pocs, arrel de les ideologies de l’escola nova de principis del segle XX, i aprofitant l’època de canvis i la nova renaixença del país, es comencen a crear els primers camps d’aprenentatge.  El primer va ser el del Delta de l’Ebre, seguit del de Tarragona, la Garrotxa i Juneda.  A partir de llavors hem crescut fins els 21 camps i entorns a arreu del país.

Des de ja fa uns anys sembla que estem vivint canvis en el sistema educatiu i en el que l’envolta.  Per alguns sembla que revolucionaris, però per altres sempre anem de tard basant-nos en el que diu Confuci al 479 aC “M’ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig comprendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre.” o el que diu el punt número 10 de l’Escola Nova de ja fa 100 anys “…sortir de l’escola vol dir tenir la finestra oberta a la vida. Cal que cerquem mitjans perquè la vida entri al’escola (Decroly, Freinet) Això vol dir no solament que les activitats d’aprenentatge estiguin amarades de les aportacions vitals de les criatures, sinó, també, la responsabilitat institucional d’oferir camps oberts d’observació, de manera constant, del món en què viuen.  Hem de posar en contacte real els infants amb el medi natural i social més enllà dels cercles reduïts en què es belluguen.  Hem d’aprofitar els seus ulls oberts, la seva mirada curiosa, per ajudar-los a entendre la complexitat del món en què vivim…”

Els camps i entorns tenen present i agafen com a referent aquestes paraules des del primer moment.  Van ser revolucionaris i líders al nostre país en innovació pedagògica fa 40 anys i encara ho continuem sent.  Tenim l’entorn com a eix principal d’aprenentatge, i com bé va dir el Sr.Adam Manyé director territorial d’Educació a la província de Girona en la presentació de l’acte de celebració, els Camps i Entorns, sembrem els camps d’aprenentatge.

Des del Ripollès, gràcies els pioners per l’empenta en el seu moment, gràcies als que ho van saber seguir i fer créixer després, i per molts anys en puguem gaudir per seguir aprenent!