Últimament estan baixant cabals quantiosos pel riu Ebre, cabals de 700, 800, 900 m3/s d’aigua dolça cap al mar. Són cabals força alts pel que solem tenir, tot i ser “primavera”. Alguns podrien pensar que amb això potser es recupera una mica el Delta dels sotracs que s’ha endut les últimes setmanes i que han deixat bocabadats als Ebrencs i Ebrenques, res més lluny de la realitat.
Com la major part de vosaltres ja deveu saber, el Delta està format de material arenós que anomenem sediments, llims, argiles i sorra, que baixa pel riu.
En els últims 60 anys, desprès de la construcció de les nombroses preses al llarg del transcurs de l’Ebre i els seus afluents el cabal és molt regular. Això pot semblar una bona notícia a primera vista, ja que no es produeixen grans riuades com les del segle passat en les quals pobles com Tortosa quedaven sovint sota l’aigua, sobretot a la primavera i tardor.
El riu Ebre, com la majoria de rius mediterranis, és un riu estacional. Això significa que el seu cabal depèn molt de quina estació de l’any ens trobem. A l’estiu (on les pluges són escasses) i l’hivern (que la major part de l’aigua encara es troba en forma de gel i neu) el cabal solia ser bastant baix. En canvi a la primavera (amb gran aportació d’aigua del desgel) i a la tardor (amb abundants pluges) el riu Ebre baixava ple de gom a gom, transportant aquests sediments que anaven guanyant la partida al mar, com ha passat des de fa milers d’anys.
No obstant, a l’hivern i sobretot a l’estiu, apareixia el fenomen anomenat “falca salina”. Aquest fenomen és a causa de que per falta de cabal d’aigua dolça del riu, l’aigua salada del mar s’introdueix riu amunt (fins que la força de la gravetat en dificulta el seu avanç). Òbviament l’entrada d’aigua salada provoca una salinització del Delta, però això no resultava un greu problema, ja que només es produïa durant uns poc mesos a l’any.
Avui en dia però aquest fet es produeix gairebé durant tot l’any. Ja que el cabal està controlat en tot moment per la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), i el cabal que deixen passar els pantans de mitjana durant la major part de l’any no supera els 120m3/s, molts cops baixant fins als 80m3/s (per sota d’aquests nivells, la central nuclear d’Ascó no podria refrigerar el reactor i això no seria bo…). Amb aquests cabals, la falca salina arriba fins 45 km riu amunt, i a poblacions com Amposta es poden pescar perfectament espècies de peixos d’aigua salada com l’orada i el llobarro. Alguns experts estimen que faria falta un cabal d’entre 300-400m3/s, molt lluny del que hi ha actualment.
Un Delta salinitzat no té la mateixa producció d’arròs que la que té un Delta sa, per exemple, però encara és més greu un altre problema derivat de la manca de cabal i de l’excés de pantans a l’Ebre: la manca de sediments. Un Delta salinitzat és greu, però la desaparició del Delta encara ho és més. Amb la manca de cabal hi ha un menor transport de sediments fins a la desembocadura, però a això no és tot, encara se li ha d’afegir un altre fet que ho agreuja: la retenció de sediments als pantans.
Com és que els sediments no passen amb l’aigua que s’allibera dels pantans? Els sediments són més densos que l’aigua, i quan aquesta es queda estancada (com passa als pantans) sedimenta cap al fons. Als alumnes que venen al CdA els ho expliquem amb el símil del Colacao o Nesquick: quan remenem la llet, el colacao es mescla amb la llet, però si ho deixem reposar, tot el colacao fa cap al fons del got i la llet es queda blanca altre cop. Això és el que passa als pantans.
A ningú li interessa que passi això, als habitants del Delta perquè estem perden la nostra terra estimada, a la qual el mar guanya la partida dia rere dia, ja que els sediments que el reconstruïen ja no arriben. I als pantans tampoc, ja que si acumulen grans quantitats de sediment i perden capacitat per acumular aigua.
Amb tot això, no sembla tant difícil imaginar un escenari on es trobi una solució bona per a tothom no? Doncs encara que sembli mentida, fa temps que aquest problema està sobre la taula i ningú fa res per trobar-hi solució. Fa unes setmanes amb el temporal Gloria es va fer evident el que ja es pronostica des de fa anys, però tot continua igual.
La majoria de pronòstics indiquen que el Delta pot perdre un 40% de la seva superfície abans de l’any 2100, les persones estem a punt de carregar-nos en qüestió de 150 anys, el que la natura ha trigat milers d’anys a construir.
S’han plantejat algunes possibles solucions (totes amb els seus pros i contres): obrir les comportes de seguretat dels pantans (situats a la part inferior dels murs de contenció) per tal de deixar passar els sediments riu avall, també s’ha plantejat dragar els sediments i fer-los passar bombejant-los per sobre del mur de contenció. Ja veurem que és el que s’acaba fent, si es que es fa alguna cosa.
Què proposeu vosaltres des de casa? Què creieu que es podria plantejar per tal de solucionar el problema?
Aquí sota us deixem alguns articles i vídeos per si us interessa saber més sobre la matèria, a veure si entre tots ens conscienciem per cuidar i defensar el nostre Delta i el nostre riu, penseu que: “lo riu és vida”.
- Pàgina per veure les dades en temps real, notícies… sobre el Riu Ebre:
- Aquí us pengem un article del setmanari l’Ebre on Carles Ibàñez (el que havia de ser el nostre pròxim conferenciant) explica una mica més sobre el tema i parla de la Campanya pels Sediments:
- I per últim us deixem amb un documental molt interessant sobre la problemàtica de la falta de sediments al Delta de l’Ebre i el tràiler de la segona part que sortirà en breus:
#joemquedoacasa
