Activitats a l’aula

Aquests dies les xarxes socials estan més actives que mai, per això us volem recomanar un perfil d'instagram que ofereix tallers, il·lustracions, concursos, cròniques...

Ja han realitzat el primer concurs d'identificació d'ocells i ara estan realitzant tots els dies una crònica sobre els ocells que veiem des de casa amb l'ornitòleg Ponç Feliu. És molt interessant, nosaltres ja seguim aquesta pàgina, i tu?

@naturaprop

Per a fer més amens aquests dies de confinament.

#joemquedoacasa

Us compartim una proposta que ha sorgit des de l'ICO (Institut Català d'Ornitologia). Acaben de donar d'alta el projecte #JoEmQuedoACasa a ornitho.cat per a que podeu llistar les espècies que veieu des de casa. També podeu fer servir l'app NATURALIST per a enregistrar les espècies i seleccionar el codi d'estudi "#JoEmQuedoACasa".

Trobareu el llistat i les fotos que aneu penjant al web d'ornitho.cat, si no voleu penjar res o no trobeu cap animal pels voltants de casa, podeu entrar simplement per tafanejar una mica i veure les espècies que han trobat els altres.

Realment és una proposta molt interessant per no perdre el contacte amb la natura.

Quantes espècies d'ocells i d'altres grups faunístics podrem arribar a detectar a Catalunya sense moure'ns de casa mentre duri el confinament? Quin serà el màxim en un sol dia? Quantes dades i llistes podrem arribar a obtenir? En breu ho anirem sabent gràcies a #JoEmQuedoACasa i ornitho.

+ info a: http://www.ornitologia.org/news/ca_ES/2020/03/15/0001/joemquedoacasa-observant-la-natura

#joemquedoacasa

Aquí us deixem una pàgina web per a que podeu conèixer de primera mà els diferents ecosistemes de les zones humides situades prop d'algun riu. En aquest cas parla sobre el riu Ter, però es pot perfectament extrapolar a altres rius, com en el nostre cas... l'Ebre.

En aquesta web del museu del Ter hi trobareu un conjunt de recursos educatius amb informació dels sistemes aquàtics: rius, riberes y zones humides. Us permetrà conèixer i estudiar la biodiversitat d'aquests ambients, la seva importància i la necessitat de la seva conservació i millora.

Especialment volem destacar l'apartat "d'ocells" ja que expliquen les seves migracions i si cliqueu al damunt de cada un podreu escoltar el seu cant. A nosaltres ens agafa un xic de melancolia haver de fer-ho a través de la web perquè durant les nostres estades i sortides que realitzem al camp d'aprenentatge, sempre estem en contacte amb les aus del Delta, però ens servirà per aprendre molt més sobre elles i així quan podrem tornar a la normalitat, de ben segur que ho disfrutarem molt més. Si cliqueu a la següent imatge us portarà a la seva pàgina web, no us ho perdeu:

#joemquedoacasa

Aquí us deixem amb la següent iniciativa que aquesta vegada ens arriba des del twitter:  @Ritme Natura

Són dies complicats i estranys que ens obliguen a tots a ser responsables i canviar la manera de relacionar-nos o de treballar, però també d’observar el món des de casa, des de la finestra, el balcó o el jardí en el millor dels casos.

Aprofitant l’avinentesa, RitmeNatura.cat, una iniciativa coordinada pel CREAF, ens recorda que busca ciutadans amants de la naturalesa que vulguin aprendre a fer observacions fenològiques i ajudar els científics a estudiar els impactes del canvi climàtic sobre les plantes i els animals.

RitmeNatura demana a aquells qui els agradi observar la natura, el ritme cíclic de les estacions i els canvis que experimenten els éssers vius, que es fixin en alguna planta en particular per tal de fer-ne seguiment i observar-ne el pas de les estacions. Convé anotar les dates en les quals les espècies que seguim pateixen canvis, bé sigui migracions en el cas de les aus, floració de les plantes, maduració de fruits, caiguda de les fulles, etc.

I alguns us preguntareu què és la fenologia?

La fenologia és una ciència de gran importància actualment a causa de l’escalfament global. Es tracta de la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions de les espècies (la floració de les plantes, la migració dels ocells, etc.). El registre al llarg dels anys d’aquest tipus de dades ens dona molta informació de com varien o s’adapten els éssers vius a les oscil·lacions del clima.

La participació ciutadana en projectes com RitmeNatura.cat és bàsica i aporta dades rellevants i de gran importància per als científics.

Font: beteve.cat/medi-ambient

#joemquedoacasa

Us animem a descobrir més coses sobre les aus i en concret sobre les aus aquàtiques del Delta de l'Ebre... Amb aquests recursos podreu aprendre moltes coses sobre elles des de casa, només cal que cliqueu a la imatge i se us redirigirà al recurs:

• App per conèixer les aus del territori:
• App per jugar a endevinar el nom de les 106 aus més famoses del món i contestar preguntes sobre elles. Fes els primers passos cap a l'ornitologia:

IOS

ANDROID

• Joc on-line per reconèixer el cant dels ocells:
• JClic sobre les aus del Delta de l'Ebre:

#joemquedoacasa

Últimament estan baixant cabals quantiosos pel riu Ebre, cabals de 700, 800, 900 m³/s d’aigua dolça cap al mar. Són cabals força alts pel que solem tenir, tot i ser “primavera”. Alguns podrien pensar que amb això potser es recupera una mica el Delta dels sotracs que s’ha endut les últimes setmanes i que han deixat bocabadats als Ebrencs i Ebrenques, res més lluny de la realitat.

Com la major part de vosaltres ja deveu saber, el Delta està format de material arenós que anomenem sediments, llims, argiles i sorra, que baixa pel riu.

En els últims 60 anys, desprès de la construcció de les nombroses preses al llarg del transcurs de l’Ebre i els seus afluents el cabal és molt regular. Això pot semblar una bona notícia a primera vista, ja que no es produeixen grans riuades com les del segle passat en les quals pobles com Tortosa quedaven sovint sota l’aigua, sobretot a la primavera i tardor.

El riu Ebre, com la majoria de rius mediterranis, és un riu estacional. Això significa que el seu cabal depèn molt de quina estació de l’any ens trobem. A l’estiu (on les pluges són escasses) i l’hivern (que la major part de l’aigua encara es troba en forma de gel i neu) el cabal solia ser bastant baix. En canvi a la primavera (amb gran aportació d’aigua del desgel) i a la tardor (amb abundants pluges) el riu Ebre baixava ple de gom a gom, transportant aquests sediments que anaven guanyant la partida al mar, com ha passat des de fa milers d’anys.

No obstant, a l’hivern i sobretot a l’estiu, apareixia el fenomen anomenat “falca salina”. Aquest fenomen és a causa de que per falta de cabal d’aigua dolça del riu, l’aigua salada del mar s’introdueix riu amunt (fins que la força de la gravetat en dificulta el seu avanç). Òbviament l’entrada d’aigua salada provoca una salinització del Delta, però això no resultava un greu problema, ja que només es produïa durant uns poc mesos a l’any.

Avui en dia però aquest fet es produeix gairebé durant tot l’any. Ja que el cabal està controlat en tot moment per la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), i el cabal que deixen passar els pantans de mitjana durant la major part de l’any no supera els 120m³/s, molts cops baixant fins als 80m³/s (per sota d’aquests nivells, la central nuclear d’Ascó no podria refrigerar el reactor i això no seria bo...). Amb aquests cabals, la falca salina arriba fins 45 km riu amunt, i a poblacions com Amposta es poden pescar perfectament espècies de peixos d’aigua salada com l’orada i el llobarro.  Alguns experts estimen que faria falta un cabal d’entre 300-400m³/s, molt lluny del que hi ha actualment.

Un Delta salinitzat no té la mateixa producció d’arròs que la que té un Delta sa, per exemple, però encara és més greu un altre problema derivat de la manca de cabal i de l’excés de pantans a l’Ebre: la manca de sediments. Un Delta salinitzat és greu, però la desaparició del Delta encara ho és més. Amb la manca de cabal hi ha un menor transport de sediments fins a la desembocadura, però a això no és tot, encara se li ha d’afegir un altre fet que ho agreuja: la retenció de sediments als pantans.

Com és que els sediments no passen amb l’aigua que s’allibera dels pantans? Els sediments són més densos que l’aigua, i quan aquesta es queda estancada (com passa als pantans) sedimenta cap al fons. Als alumnes que venen al CdA els ho expliquem amb el símil del Colacao o Nesquick: quan remenem la llet, el colacao es mescla amb la llet, però si ho deixem reposar, tot el colacao fa cap al fons del got i la llet es queda blanca altre cop. Això és el que passa als pantans.

A ningú li interessa que passi això, als habitants del Delta perquè estem perden la nostra terra estimada, a la qual el mar guanya la partida dia rere dia, ja que els sediments que el reconstruïen ja no arriben. I als pantans tampoc, ja que si acumulen grans quantitats de sediment i perden capacitat per acumular aigua.

Amb tot això, no sembla tant difícil imaginar un escenari on es trobi una solució bona per a tothom no? Doncs encara que sembli mentida, fa temps que aquest problema està sobre la taula i ningú fa res per trobar-hi solució. Fa unes setmanes amb el temporal Gloria es va fer evident el que ja es pronostica des de fa anys, però tot continua igual.

La majoria de pronòstics indiquen que el Delta pot perdre un 40% de la seva superfície abans de l’any 2100, les persones estem a punt de carregar-nos en qüestió de 150 anys, el que la natura ha trigat milers d’anys a construir.

S’han plantejat algunes possibles solucions (totes amb els seus pros i contres): obrir les comportes de seguretat dels pantans (situats a la part inferior dels murs de contenció) per tal de deixar passar els sediments riu avall, també s’ha plantejat dragar els sediments i fer-los passar bombejant-los per sobre del mur de contenció. Ja veurem que és el que s’acaba fent, si es que es fa alguna cosa.

Què proposeu vosaltres des de casa? Què creieu que es podria plantejar per tal de solucionar el problema?

Aquí sota us deixem alguns articles i vídeos per si us interessa saber més sobre la matèria, a veure si entre tots ens conscienciem per cuidar i defensar el nostre Delta i el nostre riu, penseu que: “lo riu és vida”.

• Pàgina per veure les dades en temps real, notícies... sobre el Riu Ebre:
  
• Aquí us pengem un article del setmanari l'Ebre on Carles Ibàñez (el que havia de ser el nostre pròxim conferenciant) explica una mica més sobre el tema i parla de la Campanya pels Sediments:

• I per últim us deixem amb un documental molt interessant sobre la problemàtica de la falta de sediments al Delta de l'Ebre i el tràiler de la segona part que sortirà en breus:

#joemquedoacasa

En aquest post us proposem que jugueu a endevinar els ocells que s'amaguen darrera d'aquests emojis tan divertits:

*50 NOMS D'OCELLS*
1. 

2. 

3. ?

4. 

5. ?

6. ?III

7. ??

8. ?

9. 

10. ??????

11. ?

12. ??

13. ?⚪

14. ?

15. ??

16. ➰-a?

17. 

18. ?

19. ?

20. ?

21. ??

22. (flamenc)

23. ?

24. ??

25. -d +l

26. ?‍?

27. ?

28. ‍???

29.??

30. 

31. ?‍♂??

32. ?

33. ??⚔

34. ??‍♀

35. ??

36. ?

37. 

38. 

39. ✔

40. 

41. 

42. 

43. ⛑

44. 

45. 

46. 

47. ☠

48. ⛰

49. ?

50. ?

#joemquedoacasa

Ara que ja portem més de 20 dies de confinament, i segur que al ser la Setmana Santa tindreu més temps lliure i a la vegada més ganes de naturalesa.... Des del CdA del Delta de l'Ebre us recomanem que seguiu la pàgina de facebook:

"Fundación Biodiversidad". Gairebé cada dia publiquen articles, fotos, vídeos, documents interessants per als amants de la naturalesa com per exemple aquest sabies que...:

A més a més aquesta setmana ens han recomanat una pàgina del diari "La Vanguardia" on es poden accedir a 10 web cams instal·lades pel territori per aquells que necessitem una dosis de naturalesa com nosaltres. Si voleu accedir-hi, només haureu de clicar a la següent imatge:

I recordeu, entreu al facebook i busqueu: "Fundación Biodiversidad" i poseu "seguir". Nosaltres ja ho hem fet, i tú? A què esperes?

#joemquedoacasa

Avui, dia internacional sobre la biodiversitat, volem compartir amb vosaltres aquest projecte sorgit des del camp d'aprenentatge Pau Casals.

Aquest matí han realitzat un webinar per donar a conèixer la proposta i animar a la gent a participar-hi.

Resumidament el projecte DONA LA NOTA, encara hi som a temps és una iniciativa del Departament d’Educació que pretén que nens i nenes, nois i noies dels centres educatius de Catalunya i tota la comunitat educativa, prenguin consciència sobre el moment que vivim d’emergència climàtica i ambiental, i participin de forma activa en el seu entorn més proper.

Per poder fer-ho, han creat una pàgina web on els centres que s'hi volen adherir realitzin accions relacionades amb el medi ambient. A més a més el dia 5 de juny a les 11 del matí es cantarà la cançó creada per al projecte “No ens desdibuixeu”. Una cançó i videoclip que no deixarà indiferent a ningú.

Si cliqueu a la imatge podreu accedir a la pàgina web del projecte i us adjuntem la cançó i la webinar que han realitzat.

“Molta gent petita en lloc petits, fent coses petites per canviar el món”.Galeano

·#joemquedoacasa

Interessant article de Carles Ibàñez (IRTA Sant Carles de la Ràpita) i Narcis Prats (Universitat de Barcelona), a la recerca de solucions sostenibles per un delta resilient al canvi global.

L'Agró Negre, 38 (pàg. 12)  1/2020. DEPANA

#joemquedoacasa

Visita virtual a l’hemidelta NORD, de la mà de l’ornitòleg Sergi Sales. Un repàs acurat a les espècies d’ocells que podem trobar al delta.

Visita virtual a l’hemidelta SUD, de la mà de l’ornitòleg Sergi Sales. Un repàs acurat a les espècies d’ocells que podem trobar al delta.

#joemquedoacasa