Massa sovint assistim a presentacions en forma de conferències o sessions formatives, en què la persona que es dirigeix a l’audiència fa un ús del programari (generalment el Power Point o l’Impress) més com a uns apunts personals per tenir un suport al seu propi discurs que no pas com a un element seqüenciat que complementi els seus arguments.
Un cop tractats els principis bàsics de l’aprenentatge multimèdia des d’una perspectiva cognitiva, cal tenir en compte tot un seguit d’elements bàsics per resoldre tècnicament, i de la manera més eficaç possible, l’elaboració de materials de suport per a la realització de presentacions.
- Cal assegurar-se que tant el maquinari com el programari estan en perfectes condicions per a una bona elaboració de la presentació.
- Cal seleccionar prèviament tots els continguts que es volen tractar. Convé fer un esquema preliminar: experts en elaboració de productes multimèdia consideren que un 80% del temps cal destinar-lo a la planificació (inclou segons com la investigació, documentació, programació, etc) i el 20% restant a l’elaboració tècnica de la presentació com a producte final.
- Cal sempre fer prevaldre la qualitat del contingut a l’espectacularitat de la presentació. L’audiència ha d’estar interessada en el que s’exposa a la pantalla no en els possibles efectes especials, sobretot si són balders.
- El contingut ha de ser significatiu per l’audiència i no només per a la persona que fa la presentació. En conseqüència, el primer què cal fer es presentar el sumari de les idees força que s’abordaran per, posteriorment, anar-les seqüenciant amb els continguts específics.
- Els continguts específics que seran presentats de forma ordenada han d’estar perfectament titulats per identificar-los fàcilment.
- És important que l’audiència estigui al corrent de l’organització interna del conjunt de les diapositives que conformen la presentació. Suposem que ens trobem davant un document amb 20 diapositives: doncs bé, la quarta de la sèrie podria tenir en un lloc discret però visible la llegenda 4/20.. Les diapositives han de tenir el text just i les imatges (gràfics, símbols…) precises, ni una de més, que serveixin com a suport a l’exposició oral. En cap cas són uns apunts per al ponent, sinó un guiatge de suport al grup-classe.
- No s’ha de fer un ús balder de les animacions: poden esdevenir uns distractors.
- També esdevé un important distractor l’ús indiscriminat de les transicions. Si el text entra en pantalla des d’una determinada posició, s’ha de mantenir en el seguit de les diapositives.
- La tipografia és fonamental. Es recomanable l’ús de fonts senzilles però elegants com Arial (i les seves variants), Verdana, Calibri, Tahoma, Times New Roman… No s’ha de fer un ús innecessari de recursos com les pampallugues del text. Només farem servir un recurs així per fer centrar l’atenció en un text amb algun efecte especial si considerem que és un ajut per centrar l’atenció de l’audiència.
- El text de cada diapositiva ha de ser el mínim possible. Això permet que el format de la lletra pugui ser més gran i més fàcil de llegir des d’una distància allunyada de la pantalla. Si una diapositiva s’estructura amb vinyetes: es considera que hi ha d’haver un màxim de 6 mots per vinyeta i un màxim de 6 vinyetes a cada diapositiva. Alhora, no és gens recomanable més de 6 diapositives consecutives que continguin només text, atès que implicaria que la persona que fa la presentació estaria uns deu minuts parlant sense cap ajut visual. Totes les frases han de ser curtes i rellevants. En cap cas s’han d’introduir oracions complexes que formarien part, en tot cas, del discurs transmès oralment a l’audiència.
- Els fons de la pantalla han de ser gradients que vagin del fosc al clar amb una determinada orientació com ara d’esquerra a dreta. Però cal anar amb cura en seleccionar el color. No s’han de fer servir en una mateixa diapositiva colors complementaris. Tampoc convé fer servir colors massa brillants (sobretot amb els primaris – provocant fatiga ocular-). Per evitar que les persones daltòniques tinguin problemes és convenient evitar la combinació verd-vermell.
- Cal assegurar un bon contrast entre el text i el fons de la diapositiva. El més recomanable és l’ús de colors foscos per al text i tons pastel per als fons com el groc. També pot fer-se a la inversa: text clar sobre fons fosc…
- És força convenient que un cop preparada la presentació es revisi diverses vegades i es cronometri per constatar que encaixa amb els objectius previstos. Serà aleshores quan es podrà agregar un determinat contingut o, altrament, suprimir-ne algun altre que resulta balder.
- Cal assegurar-se que tant la llegibilitat dels textos com la visualització de gràfics, imatges, etc, són correctes. Serà interessant situar-se en diferents punts de l’aula o sala de projecció per comprovar que es vegi bé des de qualsevol punt.
- Recordem que el guió de la presentació ja s’ha tingut present incorporar-lo directament i que cada diapositiva ja situa en l’itinerari que s’està tractant. Per tant, fins un cop acabada la presentació no és convenient distribuir les anotacions, resums, síntesis o qualsevol document complementari que tingui relació directa amb els continguts tractats.
- I el més important: aquests suggeriments són de força utilitat en tot procés informatiu – formatiu. Però en una presentació amb finalitats instruccionals, seran el conjunt de missatges del professorat al grup-classe, a alumnes de forma individual o a determinats grups de treball i la seva mediació dialògica en qualsevol fase de resolució d’una activitat, on hi rau la clau de l’acció docent del procés d’aprenentatge, on s’insereix el document projectat. En conseqüència i, en cas de dubte, sempre és bo saber que en prémer en el teclat la lletra B (de black) o la lletra W (de white) la pantalla esdevé un fons negre o blanc, segons el cas, que permet aturar la seqüència; per reprendre el fil només cal tornar a prémer sobre la mateixa tecla.
Val a dir que aquests requisits són vàlids per a l’elaboració de materials multimèdia tant amb els programaris específics per a la realització de presentacions (Powerpoint i Impress), com amb els programaris de gestió de les PDI.
