La neurologia seria per a l’aprenentatge tan important com la fisiologia dels músculs i les articulacions per a l’esport. Ho afirma Manfred Spitzer, psiquiatre d’Ulm i prestigiós defensor de la neuroeducació.

La Neuroeducació ens aporta evidència científica i ens permet entendre com aprèn el cervell, per poder millorar les experiències de l’aprenentatge.  Per tant, cal tenir coneixement de com funciona el nostre cervell, per poder  escollir la millor metodologia, eina, recurs… perquè els nostres alumnes aprenguin!  Com diu Jose Antonio Marina “Todo aprendizaje cambia el cerebro, pero la educaciónlo hace de una manera intencionada, dirigida, aprovechando conscientemente las posibilidades que el mismo cerebro proporciona. (…) Es evidente que la neurociencia puede ayudarnos a comprender y a mejorar el Trabajo educativo” (Marina, 2012). És en aquest context on la necessitat de saber què ens pot oferir la neurociència en col·laboració amb l’educació que el Doctor en biologia David Bueno ens  aporta una mirada científica,  amena i , sobretot, fàcil d’entendre pels professionals de l’educació.

Actualment ha publicat el seu últim llibre El cervell de l’adolescent: Descobreix com els funciona per entendre’ls i acompanyar-los. Editat per Rosa del vents.

Frases com “Els adolescents són adolescents i es comporten com a adolescents perquè això és el que ha de fer. La seva biologia els porta a ser així” (Bueno, 2022) i explica els canvis en el volum d’algunes zones, com el cos callós o la substància blanca, o noves connexions en l’hipocamp, escorça pre frontal, o l’amígdala es fa entendre el moment de canvis que els nostres adolescents viuen, més enllà del seu comportament, a nivell neuronal. Entendre que aquests canvis afecten en el comportament, i per tant, també en els seus aprenentatges ens ha de fe reflexionar quines accions educatives podrien tenir més èxit, o aplicar canvis que facilitessin la seva concentració:

• “Durant el dia, el cervell adolescent s’activa una mica més tard que el dels infants i els adults”(Bueno, 2022). Aleshores amb aquesta premissa ens adonem que els adolescents a les 8 del matí potser no són tan predisposats a aprenentatges?
• “deixem-los espais perquè exercitin les funcions executives” (Bueno, 2022) La base neurològica de les funcions executives es troben a la regió de l’escorça prefrontal. Són funcions de lenta maduració, no naixem amb elles. S’encarreguen del control cognitiu complex de conductes dirigides a la consecució d’objectius. Els mecanismes que ajuden a aquest control cognitiu són: Memòria de treball  la Flexibilitat cognitiva i monitorització de la conducta i la Inhibició de resposta. Alguns dels subprocessos que ajuden al funcionament de les FFEE i són essencials per l’èxit són la planificació, la presa decisió, l’atenció focalitzada, la cognició social, l’autoregulació emocional i la creativitat. Què podem oferir des dels centres educatius? Més enllà de temps, espais pel pensament crític, per fer aflorar la creativitat.
• I per últim: “no tinguem por de l’adolescència dels nostres fills. Visquem-la amb il·lusió, esperança i temperància, gaudint-la (…) emergirà un adult confiat, empodarat i capaç de dirigir el seu propi destí” (Bueno, 2022). Coma profesional de l’educació hem de CONFIAR en els nostres alumnes, en les seves capacitats. La comunicació no verbal fa que el cervell jutgi i avaluï a la persona que parla i ens motivarà més o menys. L’entusiasme del professional de l’educació influeix en el processament de la informació. Fem autocrítica de com ens posicionem a les nostres aules, doncs la nostra actitud també influeix en la motivació i rendiment de l’alumnat (Sass, 1989)

Aquestes són unes frases a tall d’exemple del què ens ofereix el Dr. Bueno en aquest nou llibre. Reflexions que han d’acabar a les nostres aules re-formulant els espais, els temps, les estones d’oci, però també com impartim les matèries o quines matèries NO haurien de desaparèixer del currículum com la música, l’educació física o la filosofia, tant de moda aquests últims dies per la proposta, ja retirada, que el Departament Educació proposava eliminar a l’ESO.

Síntesi realitzada per la Beth Galindo de l’EAP B24

Bibliografia

Bueno, D. (2022). El cervell adolescent. Barcelona: Rosa dels Vents.

Marina, J. A. (2012). Neurociencia y Educación. Revista del Consejo Escolar del Estado, 6-14.

Sass, E. (1989). Motivation in the Colege Classroom. Recollit de https://teaching.berkeley.edu/bgd/motivate.htm.