El divendres 24 de març tindrà lloc un passi exclusiu per personal docent de la Noguera de l’obra teatral “Samurai“, una producció de La Mercantil. Projecte “Samurai” és una obra de teatre, un monòleg, d’una durada de setanta minuts amb un caràcter ètic i estètic marcat. En Jorge, un professor substitut de secundària és testimoni d’un fet atroç, quan un dels seus alumnes comet un parricidi.
Tot seguit de la representació, tindrà lloc una taula rodona amb el protagonista, Javi Lázaro, el guionista -Ferran Joanmiquel-, i tres professionals de la psicologia juvenil i l’orientació educativa.
L’activitat pretén desvetllar inquietuds, incitar a la reflexió, i analitzar amb experts la situació actual de la salut mental dels nostres joves, que estan patint un alt índex. L’activitat tindrà lloc a la sala d’arts escèniques La Mercantil de Balaguer. Hi ha un nombre limitat de places. Podeu fer aquí la vostra inscripció.
Descripció de l’obra en paraules del seu autor i dramaturg, Ferran Joanmiquel Pla: Samurai és un crit fet de carn, parafrasejant en Jorge, el protagonista de l’obra, que és, en realitat, un monòleg farcit amb les veus d’altres personatges que es troben al voltant del nucli argumental de l’acció. El text de l’obra està plantejat en forma d’una sèrie de flaixos sintètics que l’espectador ha d’anar encaixant a mesura que l’acció dramàtica avança, fins a formar el mosaic d’escenes que li permetran tenir una visió general. El llenguatge es torna, a vegades, deliberadament poètic, suggestiu i ple d’imatges. Imatges que busquen disparar l’imaginari de l’espectador perquè arribi a connectar, des de l’emoció i no només des de l’intel·lecte, amb la història que se li està presentant.
Hi ha un detonant. Un fet atroç que fa que tot plegat caigui a trossos. Es tracta d’un parricidi: un alumne ha assassinat al seu pare i a la seva mare. Un fet incomprensible i inimaginable. Però aquest fet ressona, d’alguna manera, amb una circumstància dolorosa del passat del professor substitut. I en Jorge no ho pot evitar: té la necessitat imperiosa d’escampar aquest dolor en forma d’una implicació laboral i personal impulsiva. Però es tracta només d’una façana, d’una aparença que amaga, en realitat, una pulsió nihilista més o menys inconscient del personatge. En Jorge creu més en els alumnes que en el propi sistema educatiu i el professorat. L’espai escènic és, en aquest sentit, una mena d’aula-habitacle sense finestres, una mena de soterrani, un espai deteriorat i resclosit que és el reflex fidel de l’ànima del personatge. Però també de la crisi i deteriorament que pateix, de manera lacerant, el món educatiu en general. Un món en descomposició.
Un món que es resisteix a trobar referents cent per cent sòlids i definitius. Perquè ja res és definitiu i tot està eternament en procés. L’obra vol posar sobre la taula tota una sèrie de qüestions relatives al món de l’ensenyament secundari. Tot i així, no es tracta d’una obra de tesi. En absolut. L’obra no parteix d’una hipòtesi definida ni tampoc busca arribar a una conclusió definitiva. En tot cas, això sí, vol detectar esquerdes i plantejar interrogants. Interrogants per als quals l’autor no té cap resposta. A nivell estètic, l’obra pictòrica de Francis Bacon juga un paper rellevant (els seus quadres es referencien de manera recurrent durant tota l’obra). El seu món sòrdid i fosc ens ajuda, a través de la metàfora, a construir el món fosc i sòrdid del protagonista, que està en ple procés de descomposició personal i laboral.
L’espai, el text, tot plegat està pensat per a imprimir un ritme àgil al muntatge escènic, que vol combinar escenes vibrants amb moments més evocadors i reflexius. La idea és que la dramatúrgia escènica jugui a favor del collage de situacions i circumstàncies diferents que l’argument de l’obra va desglossant en forma de flaixos.
Així mateix, l’espai sonor i lumínic tindran, també, una importància cabdal, perquè ens ajudaran a construir, de manera específica, els diferents ambients i atmosferes que el muntatge necessita.
