Avui, 22 de novembre se celebra Santa Cecilia, patrona dels músics degut a que mentre moria durant el seu martiri anava pregant a Déu sense deixar-li de cantar.  Potser aquest fet va fer que suportés tot els martiris que va patir abans de morir. Els funcionaris de l’emperador van intentar matar-la llançant-la a l’aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d’una gran foguera, segons diverses versions), però no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir.  Es va fer tant popular que el 1594, el Papa Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música.

Des dels inicis del monestir de Ripoll la música hi ha estat sempre ben present.  A banda de formar part d’una branca d’estudi a l’Scriptorium també se centra en diferents llocs del mateix monestir.  La portalada està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals.  L’alçada i l’amplada presenten una relació de 2:3, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis. Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 2:3 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’art de la música i en el càlcul. Per a il·lustrar el salm 150, al cinquè fris de la portalada, al costat esquerre, apareix la figura de David envoltat de quatre músics; presumiblement un toca la viola d’arc, un altre, una campaneta que percut amb un martell, el tercer, una flauta de Pan, i el darrer, un instrument mig destruït que sembla un corn. Al quart fris, també del costat esquerre, es representa la presa de Jericó, en la qual es pot apreciar un dels set sacerdots que segons la Bíblia precedien l’Arca de l’Aliança tocant “trompetes de corn de moltó”. Al costat d’aquesta escena, però al lateral, es representa una escena joglaresca amb quatre joglars, dos dels quals toquen la viola d’arc, un tercer, l’arpa i el quart està en actitud de ballar, o potser de cantar o recitar.

Tres capitells de l’ala nord del claustre, construïda al segle XIV, mostren un grup d’instruments baixos i un altre d’instruments alts que acompanyen una dansa circular. El primer capitell representa tres ministrils que toquen, respectivament, l’orgue portatiu, el llaüt i l’arpa; el capitell central és format per quatre dames agafades de la mà en actitud de ballar; a l’últim apareixen tres ministrils que toquen la cornamusa, la xirimia i els cròtals. L’ambient que es reflecteix als capitells és cortesà.

A l’Scriprorium trobem el manuscrit anomenat quadrivium – conjunt de quatre de les set arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.  Juntament amb el trivium conformen part dels ensenyaments que s’impartien.

Per últim, no podem deixar de citar al professor Antoni Madueño, cap visible del projecte Despertant instruments adormits.  Aquest és un projecte de recuperació dels instruments musicals de la Portalada de Ripoll.  La finalitat d’aquesta activitat és la difusió de la cultura de l’Edat Mitjana a través d’accions artístiques, acadèmiques i participatives.  En el marc de la campanya per a la promoció de la candidatura de la Portalada de Ripoll com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’any 2015, un equip de
lutiers sota la direcció del musicòleg i intèrpret Antoni Madueño va realitzar un taller de recreació dels instruments musicals que apareixen representats a la portalada romànica del monestir de Ripoll. Primer es van construir els instruments i després van adquirir vida interpretant la música creada al Scriptorium del monestir entre els segles X i XIV arreu d’Europa.