El passat dissabte 15 de juny els docents del Camp d’Aprenentatge del Ripollès vam assistir al Museu Etnogràfic de Ripoll a la formació de la nova proposta educativa sobre els paisatges culturals de muntanya: l’ArqueoPirinaia LAB.

Des de fa un parell d’anys, i en el marc de la política de col·laboració del CdA amb els diversos agents culturals, educatius i empresarials del Ripollès, el CdA i Vall de Núria  es van posar en contacte  per tal que el CdA, en tant que servei educatiu, col·laborés amb l’Institut Català d’Arqueologia clàssica  ( ICAC) en la divulgació i transmissió de diferents  troballes i  coneixements que l’ICAC  va descobrir arran d’un seguit de campanyes arqueològiques desenvolupades a Vall de Núria i als seus entorns, de vegades a més de 2000 metres d’altitud. 

Cal, advertir, abans de continuar amb el relat de la nostra col·laboració amb l’ICAC, que mai com ara no s’havia investigat la presència romana en aquest punt del Pirineu, i que, fins ara,  s’havia considerat  que aquesta presència havia estat menor i de caràcter anecdòtic i que, ara, arran de la recerca arqueològica realitzada, hi ha proves que bona part de les riqueses naturals del Ripollès, les pastures d’estiu i la mineria per exemple, ja van ser conegudes pels romans que en van treure un profit i un sentit, sobre el qual s’ha bastit secularment l’economia de la comarca. Arran de la investigació de l’ICAC, es fa evident que per coma de Vaca i per Núria circulaven uns petits camins de muntanya, per on es connectava Emporion (Empúries) , vora las mar, amb la gran capital imperial romana del Pirineu, la Iulia Libica, l’actual Llívia ( Cerdanya), municipi romà, que portava aquest nom en honor de Lívia, l’esposa més influent i més poderosa de l’emperador August, l’amo del món conegut durant el primer segle abans de Crist. Aquests  contactes comercials  que passaven per Núria, no eren menors. Incloïen productes de luxe. No lluny de Núria, a Fontalba, s’hi ha trobat ceràmica molt valuosa procedent del  llavors ric i romanitzat nord d’Àfrica. A més, les investigacions de l’ICAC, en les quals l’arqueologia es fa acompanyar de tècniques i coneixement de les ciències ambientals, han pogut acreditar per l’anàlisi dels pòl·lens trobats el subsòl que el clima de temps de la romanització no era  com l’actual, sinó més càlid, com acredita la presència de pol·len propi del  roure  ( Quercus Petraea)   a 2000 metres d’altura. Això significa que la vida útil i el pas per aquests camins pirinencs de tan amunt va ser molt més fàcil del que va ser-ho a partir de l’edat mitjana.   

Tot aquest coneixement, però també les moltes competències a ell associades cal transmetre-les a la societat i a l’escola. Per això l’ICAC ha convidat el CdA a participar en activitats divulgatives realitzades in situ, i també ha estat consultat sobre la creació d’una maleta educativa que va promoure l’ICAC, i que ha acabat essent endreçat en un laboratori didàctic amb rodes, anomenat Arquea pirineia Lab, amb un conjunt de sis tallers per apropar l’arqueologia del paisatge tenint en compte el nou currículum, Decret 175/2022. En els quals s’aprèn i es coneix, des de la ubicació geogràfica dels jaciments nuriencs fins a tècniques d’anàlisi arqueològica de carbons. 

Aquests materials i recursos pedagògics, dissenyats per Laia Coma i Tània Martínez, sota la direcció de Josep M Palet Martínez, director de l’ ICAC, i de Marta Flórez- Santasusaana, responsable de l’ Àrea de Transferència del Coneixement i Impacte Social de l’ ICAC  es trobaran a la seu de l’ICAC a Tarragona i al Museu Etnogràfic de Ripoll, amb la idea que es puguin fer en una aula, com a preparació per a una visita in situ  als llocs on es van fer les prospeccions arqueològiques. Una fórmula ideal per poder programar estades o sortides al CdA en un futur amb un material molt competent per veure amb ulls renovats les muntanyes de Núria.