L’entorn: el riu Ebre

L’Ebre entra a Catalunya a partir de l’aiguabarreig amb els seu afluents Segre i Cinca, passat el gran embassament de Mequinensa, i al final d’una gran conca fluvial de 85.399 Km2, que ocupa un 17,3% del territori peninsular, i que recull les aigües de la Serralada Cantàbrica, els Pirineus i el Sistema Ibèric.

A les Terres de l’Ebre, passat els embassaments de Riba-roja i Flix, el riu s’obre pas entre la Serralada Prelitoral pel Pas de l’Ase i forma un congost que desapareix en entrar a la cubeta de Móra. Posteriorment torna a creuar la serralada per un llarg congost — els estrets de Benifallet o pas de Barrufemes— fins arribar a l’assut de Xer- ta-Tivenys, d’on surten els canals — de la dreta i de l’esquerra— que solquen les planes litorals de Baix Ebre i el Montsià i permeten el conreu de l’arròs al Delta.

En aquest tram final, el riu erosiona els materials calcaris i hi excava una vall al.luvial que es va reomplint dels materials que sedimenta, i forma meandres i illes fluvials fins arribar al tram d’estuari, passada la ciutat de Tortosa, on ha anat formant en arribar a la mar l’extensa plana del delta de l’Ebre de 320 Km2.

A les vores del riu es donen les condicions edàfiques òptimes —un sòl fèrtil, aigua abundant al sòl i una certa humitat ambiental— per al desenvolupament d’una vegetació exuberant i densa, formada per grans arbres cadu- cifolis com el xop i l’aube, que són estranys en el nostre món mediterrani, acompanyats al sotabosc d’arbustos i lianes com l’heura i el lligabosc, i amb arbres menuts i flexibles —a les parts més inundables— com el salze blanc i el tamariu.

Aquest bosc de ribera té una gran importància ecològica, ja que frena l’erosió de les riuades i fertilitza el terreny, a més de ser l’hàbitat i lloc de refugi, nidificació i alimentació per a un gran nombre d’espècies de mamífers i aus, que l’utilitzen també com a corredor biològic per a desplaçar-se entre altres espais naturals. Els pagesos han aprofitat aquesta fertilitat per a conrear una extensa horta i fruiterar a les terres properes al riu.

La construcció dels grans embassaments a la conca de l’Ebre, especialment a mitjan s. XX, ha modificat de manera important el règim hidrològic de l’Ebre al seu tram baix. La retenció de cabals ha comportat una disminució de l’aigua que arriba al mar, amb efectes sobre l’ecosistema fluvial i sobre la productivitat pesquera i l’aqüicultura al litoral. La manca de cabals també ha fet augmentar temporalment i espacialment la presència d’una falca salina que penetra per la desembocadura riu amunt, fins més de 20 Km.

Una altra conseqüència dels embassaments és la retenció dels sediments sòlids que porta el riu. Actualment només arriben l’1% dels que arribaven a principis del s. XX. Això comporta la regressió i subsidència (enfonsa- ment) de la plana deltaica, que afegit a la previsió d’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic, poden causar la desaparició de gran part del Delta en les pròximes dècades.