Descriptor
El 10% dels conflictes són fruit d’una diferència d’opinió i
el 90% restant, d’un to de veu equivocat.
La veu és l’element fonamental per a la recepció del missatge i , alhora, revela molta informació de l’orador. Per comunicar de manera eficaç cal tenir en compte aspectes com l’entonació, la intensitat i el ritme per tal de mantenir l’atenció i transmetre amb claredat el missatge. A la vegada, la veu és un dels elements més característics de les persones, i ens en dóna informació, com el sexe, l’edat, la procedència, l’estat d’ànim o la personalitat.
Cal parlar alt i amb seguretat, vocalitzant adequadament, entonant i emfasitzant aquelles parts del discurs que es volen destacar. L’auditori ha de sentir el conferenciant, però també l’ha d’entendre i sentir-se seduït pel seu discurs. Un bon orador modula la seva veu, distribueix les pauses, controla el volum i la velocitat, i articula amb claredat. La informació més rellevant d’un discurs es transmet amb un ritme més lent, un volum més alt i una articulació més nítida i després d’una pausa o silenci. Per contra, la informació secundària o més anecdòtica es dóna a més gran velocitat, en un volum més baix i amb una articulació més relaxada.
Idees clau
a) Volum / Potència / Intensitat. És millor que sigui un pèl massa alt que massa baix. Si es parla massa baix el missatge no arriba amb nitidesa. Si, per contra, es parla massa alt l’auditori es pot sentir intimidat o molest, i, amés, es queda ràpidament sense aire. El volum augmenta o disminueix per subratllar les diferents parts del discurs, per exemple en presentar les idees clau augmenta. La intensitat també servirà a l’orador per cridar l’atenció del públic, i per generar i transmetre emocions. És interessant de variar el volum de la veu mentre es fa el discurs per captar, d’aquesta manera, l’atenció dels oïdors. Cal tenir en compte que la veu ha d’arribar clarament a tota la sala, per tant, hem d’adequar el volum al nombre de persones assistents i l’acústica de l’espai. En cas de dubte, és bo de preguntar als assistents si senten bé el discurs. Podem establir una analogia entre els diferents cossos de lletra que s’utilitzen als mitjans de comunicació escrits i el volum de la veu, per tant, és bàsic el seu control per tal que el públic pugui interpretar quins són els eixos bàsics de l’exposició.
b) Velocitat / Ritme / Tempo. Hauria de ser més lenta a l’inici del discurs, per tal que l’auditori capti la idea general del nostre discurs. Un discurs molt ràpid dificultarà la seva comprensió i palesarà el nerviosisme de l’orador, la seva inseguretat o impaciència, i un discurs molt lent o monòton facilitarà la desconnexió entre l’emissor i els receptors. La velocitat adequada seria més lenta que la d’una conversa qualsevol. Si en una conversa qualsevol pronunciem de 250 a 300 paraules per minut, en una conferència es recomana no sobrepassar es 150 per minut. L’alentiment i l’acceleració del discurs són eines que l’orador utilitza per atraure l’atenció o per marcar les passatges més difícils o els punts més importants.
c) Articulació / Vocalització. Cal pronunciar correctament cada paraula del discurs, potser, fins i tot, exagerant un xic els moviments articulatoris que fem habitualment. Una veu poc clara fa que l’auditori perdi interès en el contingut i el missatge no arribi amb claredat. Sovint allò que no se sent clarament és perquè és poc clar o poc interessant.
d) Entonació. La veu ha de reflectir de manera clara el sentit i la intenció del discurs per tal que aquest sigui degudament descodificat per l’audiència. Una entonació monòtona fa que els oïdors perdin interès en l’orador. Una entonació rica i variada, que transmeti entusiasme per allò que s’exposa, fa arribar millor el discurs. Una errada en l’entonació o l’èmfasi pot alterar el significat d’una frase. Sovint els oradors cauen en l’error de pronunciar gairebé exclusivament oracions enunciatives. La monotonia de les corbes melòdiques de les oracions enunciatives condueix a l’avorriment de l’oient. Un text oral en què es barregin les oracions enunciatives amb interrogatives i exclamatives resulta molt més interessant. Tot sovint l’entonació va lligada amb la gesticulació i les persones que gesticulen més o es mouen més durant el discurs també mostren un major registre d’entonacions que eles que gesticulen més contingudament. L’entonació subratlla les idees més importants i les interpreta.
e) Projecció de la veu. És important projectar correctament la veu, i per fer-ho cal tenir en compte com és la sala, el nombre d’oïdors, la distància a què es troben i si es disposa de megafonia. És important de comprovar el funcionament de la megafonia abans de començar l’exposició. La veu sol ser més nítida i clara si es parla a peu dret i en una posició relaxada.
Recomanacions a tenir en compte abans de començar l’exposició
– Cal evitar els canvis bruscos de temperatura i humitat per protegir la veu. Evitar de prendre begudes molt calentes o molt fredes abans de començar.
– El tabac i l’alcohol perjudiquen la veu.
– Per articular millor, és important de prendre l’aire de la respiració pel nas.
– Parlar molt o amb un volum elevat perjudica la qualitat de la veu, per tant, és millor d’evitar de parlar l’hora anterior al discurs.
Pràctica
Activitat 1
Abans de començar el discurs, per tal de millorar la claredat, l’orador es posa un llapis creuat entre les dents i prova de parlar o llegir. Amb aquest exercici millora la mobilitat del principal òrgan fonador: la llengua. Després de practicar aquest exercici les paraules resulten més clares. La repetició diària d’aquest exercici durant un 5 minuts millora sensiblement l l’articulació dels sons. En només un més es pot començar a percebre una millora.
Activitat 2
Llegeix en veu alta els textos següents i compara’ls. Quin et sembla menys monòton?
Text 1
LIBORI Ja l’has comprès, aquest beneit?
CATERINA Sí, pare.
CLAUDI Allò que us deia del cafè du pressa.
LIBORI Com s’entén?
CLAUDI Que ella i jo serem els amos.
Que ens casarem.
LIBORI Tu et cases amb la noia?
CLAUDI Jo. No em voleu? No us vinc de gust per gendre?
LIBORI Home, és que francament… No, ja m’agrades.
Pel que hi ha al poble Déu n’hi do…
CLAUDI (donant-li la mà). Doncs, vinga…
LIBORI Ui, ui, que estrenys fort! Però què et passa?
No te’ns has tornat boig?… I a tu què et sembla?…
CATERINA A mi em sembla molt bé…
Text 2
En l’escena XV d’ El cafè de la Marina, Claudi explica a Libori que es vol casar amb la seva filla i que els dos portaran el cafè. Sembla que, inicialment, la idea no convenç a Libori, però aquest acaba acceptant, perquè al poble la Caterina no hi té cap altre pretendent millor. Caterina està d’acord amb aquest prometatge.
Activitat 3
Llegeix en veu alta el paràgraf següent marcant els signes de puntuació i amb un to tan neutre com et sigui possible.
“Dilluns dimarts dimecres dijous, divendres dissabte i diumenge són els dies de la setmana. “
Després torna’l a llegir com si…
a) Estiguessis molt enfadat perquè t’estan acusant d’una cosa que no has fet.
b) T’hagués tocat la Grossa de Nadal.
c) Li declaressis el teu amor a un noi que acabes de conèixer.
d) La persona a la que et dirigeixes fos un xic sorda.
e) Estiguessis al cinema veient una pel.lícula.