7. L’audiència

When dealing with people, remember you are not dealing
with creatures of logic, but creatures of emotion.
(Dale Carnegie)

 En qualsevol discurs no n’hi ha prou d’acotar amb precisió el tema si no som capaços d’aturar-nos a pensar en el receptor i en les seves expectatives. Cal, doncs, que pensem en el públic a qui ens dirigim i que no deixem res a l’atzar.
Hem de valorar la composició del públic (nombre d’oients), les seves característiques, procedència, edat, grau de coneixement del tema… És igualment important saber-ne el grau de motivació: han acudit a escoltar-nos de forma voluntària o s’hi han vist obligats?

Un darrer aspecte a considerar: pot ser que la nostra audiència tingui informació sobre nosaltres i ja parteixin d’una opinió preconcebuda sobre nosaltres, favorable o desfavorable. Tots aquests aspectes afectaran el discurs: si no som capaços d’adaptar-lo a les característiques i expectatives de l’audiència, el resultat pot ser avorrit, decebedor o estèril. En resum: un fracàs en la nostra voluntat de comunicar-nos.

I això, no ho oblidem, tant ens val per a un gran discurs com per a qualsevol ocasió en què haguem de parlar amb algú. Tot plegat ho sabien prou bé els clàssics: la captatio benevolentiae era un bon recurs retòric per posar-se el públic de cara.

“Els bons oradors estan centrats en l’audiència. Saben que el propòsit primordial de la parla en públic no és mostrar allò que hom ha après o mostrar superioritat, sinó obtenir la resposta desitjada dels oients.” (S.E. Lucas (1995): The art of public speaking. Nova York. McGraw-Hill.)

Cal
valorar les característiques de l’auditori abans de preparar el discurs, durant tot el procés de planificació i també en el moment mateix de la intervenció. Per a això caldrà informar-se abans i també saber estar atents a les reaccions del públic durant la intervenció.

Cal analitzar aquests aspectes:

• Característiques intrínseques:

1.  Edat, experiències i referents generacionals

2.  Referents comuns: pertanyen a un partit polític, equip esportiu, associació, etc.?

3.  Coneixen l’orador?

4.  Coneixements previs sobre el tema del discurs

•  Característiques circumstancials:

1.    Nombre d’oients 

2.    Grau de formalitat de la situació 

3.    Lloc i hora de l’acte 

4.    Predisposició i actitud de l’auditori 

5.    Reaccions de l’audiència durant el discurs

Només si es tenen en compte aquests aspectes es pot crear feedback amb el públic i garantir una bona comunicació. Tot seguit s’ofereix una llista de preguntes que poden ens ajudar a situar-nos en aquesta anàlisi:

• Quina organització celebra l’acte?
• Quins són els objectius d’aquesta organització?
• Quina és la naturalesa de l’acte?
• Es tracta d’un acte polític?
• Quin serà el nivell de formalitat de l’acte?
• Per què se’ns ha demanat que hi parlem?
• Què s’espera de nosaltres?
• Hi haurà altres oradors?
• Si és així: quins seran?, quins temes abordaran?, parlaran abans o després de nosaltres?
• De quant temps disposem?
• Quan començaren a parlar?
• Hi haurà preguntes finals?
• Es tracta d’una taula rodona?
• Hi haurà algú encarregat de presidir l’acte?
• Hi haurà autoritats presents?
• Quina roba serà la més apropiada?
• Hi haurà mitjans?
• Vol tenir repercussió?

 Si som capaços de respondre’ns aquestes preguntes podrem preparar de manera més adequada el nostre discurs per aconseguir l’objectiu previst.

Finalment, cal tenir en compte que esperem que el públic ens concedeixi el seu temps i atenció; per tant, hem de procurar no demanar disculpes. Hem de donar la impressió al públic que allò que direm val la pena i és interessant i no ho farem si mostrem inseguretat o demanem clemència.