Fitxa 9: Les preguntes
Descriptor
Entrem a l’escola amb una o dues preguntes. Hauríem de sortir-ne amb vint-i-cinc.
El valor de les preguntes: Encara que pugui sorprendre a moltes persones, les preguntes són un regal per a la majoria dels oradors. Molts oradors es van creixent especialment durant el col·loqui i el debat. Aquest és el moment en què l’orador dóna el millor de sí mateix. Gràcies a les preguntes que els plantegen poden aclarir alguns punts importants de la seva ponència.
Les preguntes poden posar de manifest que alguns continguts no s’han entès o explicat adequadament, però en general el nombre de preguntes és un bon indicador de l’interès que ha suscitat la xerrada.
Normalment es realitzen preguntes quan el tema ha arribat a “impregnar” l’audiència. Un públic poc interessat no sol aprofundir dins el tema, per la qual cosa podem considerar que com més preguntes ens formulen, més qualitat ha tingut la nostra presentació i més confiança es té en nosaltres.
Saber preguntar: La participació de l’audiència durant les presentacions en públic és un dels aspectes més complexos, i alhora més atractius. Fer partícips els altres suposa implicar-los, donar-los protagonisme. És important que les persones sentin que se les està tenint en compte, que les seves opinions també són necessàries i importants.
Alguns ponents experimentats, després de les primeres paraules d’introducció, ja plantegen preguntes a l’audiència per conèixer els seus interessos, coneixements, necessitats, dubtes. Podem formular preguntes retòriques a l’audiència, de les quals no esperem realment la resposta, o preguntes directes, de les quals sí que esperem una resposta.
- Després de formular una interrogació hem de tenir en compte que cal esperar algun temps per obtenir la resposta. Cal donar temps per reflexionar-hi. La inexperiència i els nervis ens poden dur a precipitar-nos i a respondre nosaltres mateixos.
Algunes vegades pot passar que la pregunta no s’hagi entès i que sigui necessari tornar-la a formular, canviar-ne alguns termes o matisar alguns aspectes. Les intervencions i respostes han de ser valorades i reconegudes positivament, encara que en algun cas el contingut sembli poc pertinent o no es correspongui amb el que esperàvem. Les preguntes dirigides al públic no s’han d’utilitzar per posar en evidència la ignorància de les persones, sinó fonamentalment per:
- Despertar l’interès.
- Captar l’atenció.
- Dirigir l’atenció en una direcció concreta.
- Fer reflexionar sobre algun punt.
- Obtenir informació sobre el grau de coneixement del tema.
- Demanar alguna dada precisa.
- Confirmar l’eficàcia d’una explicació o argumentacions.
- Fomentar la participació.
Aprendre a respondre
Els assistents poden fer preguntes de forma voluntària durant l’exposició o bé un cop finalitzi, segons s’hagi acordat a l’inici. Les preguntes no són una amenaça ni una manifestació d’hostilitat, sinó una aportació valuosa a les presentacions. Poden ser una demostració evident de l’interès que ha suscitat l’exposició.
Una pregunta formulada per una persona recull la pèrdua d’un percentatge probablement alt de l’audiència que no s’ha atrevit a manifestar-se veu alta. La persona que pregunta representa d’alguna manera una part important de l’auditori que es PLANTEJA la mateixa qüestió.
D’entrada, és convenient donar a les preguntes que ens formulen un enfocament positiu i una interpretació adequada. Puntualment poden indicar que alguns aspectes de l’exposició no han quedat prou clars.
El torn de preguntes se sol relegar en molts casos el final de la presentació por raons pràctiques. No obstant això, resulta molt més pedagògic oferir la possibilitat d’anar-les resolent durant l’exposició, fet que evita que es produeixin llacunes i zones fosques, i ajuda a mantenir l’interès i la participació de l’audiència.
A l’hora de preparar les presentacions, convé anticipar les possibles preguntes, dubtes o objeccions que puguin sorgir durant la intervenció. Per respondre-les convé disposar prèviament d’informació suficient, en forma de dades, definicions, exemples, que contribueixin a aclarir els punts tractats amb menor profunditat durant l’exposició. L’estratègia per respondre pot ser la següent:
- Escoltar la pregunta sense interrompre.
- Escriure alguna nota si s’escau.
- Prendre’s uns segons per pensar i decidir la resposta.
- Respondre sense precipitació, amb decisió i claredat.
Una de les opcions plantejades consisteix a reformular la pregunta. Aquesta estratègia ens permet:
. Assegurar-nos que la resta de l’audiència escolta la pregunta.
. Confirmar que l’hem comprès correctament.
. Aclarir-ne bé el sentit.
. Donar-nos temps extra per pensar en la resposta més adequada.
. Donar-nos temps extra per pensar en la resposta més adequada.
. Modificar lleument el contingut per adequar-lo als nostres interessos.
. Suavitzar o neutralitzar la possible càrrega negativa d’algunes paraules.
. Orientar i obrir pas a la nostra resposta.
Idees clau
Les preguntes:
. Són una demostració d’interès.
. Ens permet emfatitzar alguns aspectes.
. Fomenten la participació.
. Ofereixen la possibilitat d’aclarir i repetir conceptes clau.
. Contribueixen a millorar la retenció dels continguts.
. Aprofiten una fase activa, viva i interactiva de la presentació.
. En el torn de les preguntes l’audiència sol prestar més atenció.
Fins i tot quan es coneix la resposta s’ha de mantenir la calma i reflexionar abans de respondre precipitadament. Hem de cenyir-nos tant com sigui possible a la pregunta i aclarir el dubte plantejat, evitant les evasives. Podem seguir algunes pautes generals:
- Mirar la persona que formula la pregunta.
- Escoltar activament.
- Assentir amb el cap.
- Prendre alguna nota.
- Escoltar la pregunta fins al final, sense interrompre.
- Evitar les reaccions negatives, en la veu i la comunicació no verbal.
- Interpretar el sentit real de la pregunta.
- Fer una pausa.
- Reformular la pregunta si cal.
- Pensar en la resposta.
- Respondre de forma breu i clara la qüestió que se’ns planteja.
- Evitar iniciar una discussió amb la persona que ens planteja la qüestió.
- En iniciar la resposta, concentrar-nos en la persona que formula la pregunta.
- Mirar també a la resta de l’audiència.
- Evitar estendre’ns en una sola qüestió.
- Ajornar la resposta per a un moment posterior de la nostra exposició.
- Si es desconeix la resposta o la dada exacta sol·licitada, manifestar-ho amb naturalitat.
Pràctica
Activitat 1
Visualitza el discurs que fa el personatge, que interpreta George Clooney a la pel·lícula Up in the Air, i analitza’n el discurs: quin és l’objectiu de l’orador a l’hora de formular les preguntes? Quin tipus de preguntes fa? Què aconsegueix al final del seu discurs?
