L’hàbit no fa el monjo (o sí).

Un discurs o presentació oral es pot enriquir utilitzant suport visual. Actualment és molt comú assistir a una conferència i que l’orador s’ajudi de mitjans audiovisuals, però no sempre ha estat així.

Una de les arts més importants durant l’època clàssica va ser l’oratòria. Els grans filòsofs grecs eren experts en l’art del discurs però no empraven cap suport audiovisual, tal com entenem avui dia. No obstant, no hem d’oblidar que sí s’ajudaven dels moviments corporals per copsar l’atenció del seu públic. Avui dia és freqüent utilitzar diferents programes informàtics de presentació com “Powerpoint” o “Prezzi”. Fa uns anys, en què encara no existien els ordinadors, els oradors també utilitzaven alguns recursos visuals com el rotafolis o flip chart (trípode que suportava un taulell amb fulls grans DIN A0 o DIN A1) o el retroprojector (aparell que servia per projectar sobre una pantalla o paret blanca el contingut d’unes transparències).  

Les persones assimilen les idees que com a oradors volem transmetre a través de diferents sentits. El més important és l’oïda, però no hem de desestimar-ne d’altres com la vista, ja que la nostra societat és molt visual. Per tant, el recolzament audiovisual és un complement ideal tot i que és prescindible.

Cal tenir clar que un dels objectius del suport audiovisual és el d’ajudar l’orador; és a dir, ha de servir per captar l’atenció del públic i perquè el discurs sigui més amè.