Descriptor
Rem tene, verba sequentur
(Cató el Vell)
El propòsit principal de l’argumentació és el de persuadir el públic i, per aconseguir-ho, s’ha d’aprendre a dominar els tres components bàsics de l’oratòria: el component cognitiu, l’emocional i el conductual.
Les emocions compartides són un gran recurs persuasiu i tenen una capacitat de persuasió molt més efectiva que les mateixes idees. L’empatia és la capacitat de percebre i experimentar la sensació subjectiva de l’altra persona. Cal conèixer l’estat emocional de l’audiència, a fi d’obtenir-ne una sintonia afectiva, al mateix temps que convé mostrar-se sempre entusiasmat per allò que s’està dient, per tal d’incrementar l’energia de l’auditori.
Una argumentació consta de diferents parts: una introducció, una exposició, una argumentació i una conclusió.
Introducció:
Breu exposició en la qual l’orador intenta captar l’atenció de l’audiència i desvetllar en ells una actitud favorable.
Exposició:
L’exposició és la fase prèvia a l’argumentació, conté els continguts i aporta coneixements sobre les causes, els motius i les raons del discurs.
L’exposició ha de ser clara i fàcil d’entendre, les idees principals han d’estar clarament explicades, han de contenir la informació necessària i han d’obrir el camí cap a l’argumentació.
Argumentació:
Elaborar una argumentació consisteix a trobar proves i arguments sostinguin la tesi que es defensa. Anthony Weston defineix l’argumentació de la següent manera: “Dar argumentos, significa ofrecer una serie de razones o de pruebas para apoyar una conclusión. Aquí argumentar no es simplemente afirmar un punto de vista. Argumentar implica un esfuerzo para apoyar un punto de vista con razones. Por ello, es essencial usar argumentos cuando se discute.” Un bon argument no consisteix a repetir una afirmació, sinó en oferir raons i proves perquè els demés jutgin per ells mateixos.
L’argumentació és la demostració de la tesi proposada per l’orador, no només a través de la lògica i de la raó, sinó també des del vessant ètic, emocional i cultural. La tesi és la postura de l’emissor respecte un tema sovint polèmic, els arguments són les raons i les proves en què es basa la tesi exposada i la conclusió és un breu comentari final que confirma la tesi.
Idees clau
A l’hora d’argumentar, s’han de tenir en consideració els següents punts:
1-Preguntar-se què es vol demostrar. Quina és la conclusió?
2-Desenvolupar les idees en un ordre que ajudi l’oient a seguir la línia de pensament
3-Evitar les generalitzacions i els termes generals i imprecisos
5-Aportar més d’un exemple a l’hora de provar els arguments
6-Assegurar-se que els exemples siguin prou generals i representatius
7-Cercar contraexemples per als propis arguments i explicar les objeccions o els punts de vista en contra dels arguments
8- Cercar fonts qualificades i imparcials que acreditin el que es defensa i citar-les
9-Refiar-se de les fonts d’Internet només quan siguis fiables i independents
10-No afirmar allò que no s’ha pogut demostrar.
Es pot recórrer a certes d’estratègies argumentatives per sostenir de manera més eficaç l’argumentació:
Arguments basats en la generalització: S’abstreu allò comú i essencial de les coses per formar-ne un concepte més general. Exemple: Argumentar les meves idees, m’ajuda a desenvolupar-les. Per aquesta raó, l’argumentació fonamenta el pensament crític.
Arguments basats en l’analogia: Es compara o es cerca la relació entre dues o més raons o conceptes. Exemple: Els braços d’una persones són els òrgans homòlegs a les aletes d’una balena.
Arguments basats en signes: Es tenen en consideració certes evidències que són simptomàtiques d’un principi més ampli. Exemple: La falta d’interès de la població per les festes del Bicentenari són un símptoma de la depressió social del nostre país.
Arguments causals: Es defensa que una situació determinada és el resultat o l’efecte del factor. Exemple: Una dona té llet als pits perquè ha engendrat.
Arguments d’autoritat: Es recorre a alguna font acreditada per recolzar l’argumentació. Exemple: Segons el Manual de diagnosi de trastorns mentals, un brot psicòtic suposa la pèrdua de consciència dels límits de la realitat.
Arguments basats en principis: S’empren principis acceptats per la societat i es relacionen amb allò que es prova d’argumentar. Exemple: La lectura i l’escriptura són considerades per la societat, indispensables per al seu desenvolupament. Per tant, és indispensable que Catalunya fomenti i millori els programes de lectoescriptura si vol erigir-se en un millor país.
Arguments basats en exemples: S’il·lustren els arguments a través de casos particulars. Exemple: Quant a la violència escolar, els que pateixen són les joves a les aules: en el meu centre, un alumne va posar una denúncia per les contínues agressions dels meus companys.
La redacció del discurs argumentatiu ha de ser l’última etapa del procés. S’ha de tenir en compte que els arguments orals requereixen més repetició que no pas els escrits, per això, si bé reutilitzar les mateixes expressions pot semblar repetitiu, en un discurs oral aquest fet pot esdevenir clau perquè l’oient pugui seguir l’argumentació.
Convé evitar les fal·làcies, és a dir, els arguments enganyosos, que poden induir a error. A continuació, s’inclouen cinc exemples de fal·làcies clàssiques:
| Argument ad hominem | S’ataca la persona i no pas allò que exposa. |
| Argument ad ignorantiam | Es defensa que una afirmació és vertadera perquè no s’ha demostrat que sigui falsa. |
| Argument ad misericordiam | S’apel·la a la llàstima, la compassió o la pietat. |
| Argument ad populum | S’apel·la a la suposada opinió de la gent. |
| Sobregeneralització | Es generalitza a partir de massa pocs exemples. |
Conclusió
Les parts que l’auditori recorda més d’un discurs són: la introducció, les anècdotes i la conclusió. La conclusió és el moment de reprendre i insistir en els arguments fonamentals i en la conclusió a la qual s’ha arribat.
La conclusió pot incloure diverses accions: un resum del nucli del discurs, un recordatori dels arguments clau, un agraïment a l’audiència per la seva atenció.
És recomanable que el comiat a l’auditori acabi amb una frase que motivi l’aplaudiment. En aquesta mateixa línia, Weston aconsella el següent: “Acabe vehementemente con estilo y con una frase elegante”
La conclusió ha de quedar sempre clara, per això es poden emprar certs connectors que en subratllin la veracitat: Com a conclusió final, de tot això en podem extreure, per concloure, a manera de conclusió, tal com hem vist, en definitiva, així doncs, en resum, en síntesi, recapitulant o comptat i debatut.
Connectors i expressions per a l’elaboració d’una argumentació
El coneixement de determinats connectors pot a elaborar una bona argumentació. Tot seguit, se n’inclouen alguns:
Per introduir els diferents arguments: per començar, d’entrada, primer, d’una banda, en primer lloc…; d’altra banda, segon, tercer, en segon lloc…; finalment, per acabar…
Per expressar l’opinió personal, s’usen verbs que expressen opinió: crec, considero, penso, estic a favor, estic en contra, em sembla, sóc del parer que, estic convençut/convençuda que…
Per introduir la síntesi dels continguts: per concloure, en conclusió, en definitiva, en resum, així doncs…
Per continuar sobre el mateix punt: a més a més, tot seguit, així mateix, a més…
Per emfasitzar: val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és, convé destacar…
Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, tanmateix, al contrari…
Per expressar la causa: perquè, ja que, atès que, a causa de, gràcies a, com que…
Per expressar la conseqüència: per tant, doncs, en conseqüència, per aquest fet, per això…
Exemple de text argumentatiu:
Segons l’Institut Català de Tecnologia, ha augmentat considerablement el nombre de persones que compren, organitzen les seves vacances i fan reserves per a espectacles diversos a través d’Internet.
Introducció
L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments.
Desenvolupament
D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre.
D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, desplaçaments i diners , no hem d’oblidar que al cap i a la fi un ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones.
En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció.
Conclusió
Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar a una notable disminució en les relacions humanes directes.
Activitat 1: Hansel i Gretel
Hansel i Gretel s’internen en un bosc amb un destí poc precís. Llegeix el següent diàleg entre els dos personatges:
HANSEL: -Gretel.
GRETEL: -Digues, Hansel?
HANSEL: -Em permets que et manifesti un mal pressentiment?
GRETEL: -Sí, quin?
HANSEL: -Em sembla que ens hem perdut.
GRETEL: -Hansel! ¿Com pots dir que ens hem perdut, si portem dues hores caminant en la mateixa direcció?
HANSEL: -Precisament per això. Ja fa dues hores que caminem. Un roure enorme ha presidit la nostra entrada en el bosc i caminem de dret envers la direcció que indicava la branca més llarga de totes les que tenia. Fa dues hores que trepitgem aquesta sòl de molsa, dues hores que sortegem caus i arços, dues hores que sentim el fred de l’arribada de la nit. Caminem, caminem i caminem, i finalment, ens hem perdut.
GRETEL: -Això no és cap argument, estimat Hansel. Això que dius és un conte, una història de les nostres penúries, jo el que et demano és una raó convincent que provi la teva afirmació de què estem perduts.
HANSEL: -Potser el que he dit no és cap argument, estimada Gretel. Però el relat que he fet no fa més que provar que qui ha d’argumentar a favor de la idea de què no estem perduts ets tu.
GRETEL: -Per què?
HANSEL: -Perquè és evident que, quan dues persones caminen durant dues hores per un bosc sense arribar enlloc, el més probable és que s’hagin perdut.
GRETEL: -I això significa que sóc jo qui ha de donar raons a favor de l’opció contrària?
HANSEL: -És clar, el més intuïtiu és pensar que ens hem perdut. Si és així, com és que jo sóc qui ha d’argumentar!
GRETEL: -El camí de la ignorància és ple de bones intuïcions, estimat Hansel, però bé acceptaré el teu repte i et donaré un argument en contra de la idea que tu defenses de què estem perduts.
HANSEL: -T’escolto amb atenció.
GRETEL: -Respon-me aquesta pregunta en relació al fet d’estar o no perdut en un bosc, existeix alguna diferència entre algú que ha caminat una hora i cinquanta minuts i algú que ha caminat dues hores, si cap dels dos ha arribat al seu destí?
HANSEL: -No, crec que no hi ha cap diferència.
GRETEL: -Digue’m, fa deu minuts, havíem arribat a algun lloc?
HANSEL: -No.
GRETEL: -Doncs, com és que si fa deu minuts no pensaves que estàvem perduts i no havíem arribat al nostre destí, creus que aquesta diferència de deu minuts respecte a les dues hores que fa que caminem ens ha de permetre inferir que algú s’ha perdut, si és així, has d’estar d’acord amb mi, que no ens hem perdut.
HANSEL: -Impossible!!!
GRETEL: -Per què?
HANSEL: -Perquè és obvi que estem perduts. Mira que fosc que està.
GRETEL: -Si has respost sí a les preguntes que t’he fet, has d’admetre també la conclusió a la qual hem arribat. No pots admetre aquestes afirmacions i després rebutjar l’última.
HANSEL: -Mira Gretel, jo puc admetre allò que crec que puc admetre. Jo admeto que fa fred, perquè el sento, i no admeto que som a la platja, perquè aquí no hi ha sorra, ni mar, ni gavines. Quin problema hi ha en admetre certes afirmacions i negar-ne d’altres?
GRETEL: -El que succeeix és que certes afirmacions s’infereixen d’altres afirmacions, si un accepta les segones, ha d’acceptar necessàriament les primeres. Per això es presenten els arguments, per convèncer algú que ha de canviar els seus posicionaments en virtut dels altres posicionaments que no està disposat a abandonar.
HANSEL: -Mira Gretel, no sé què és el que he o no he d’abandonar, el que sé del cert és que és obvi que estem perduts perquè a aquesta hora de la nit, amb aquesta foscor i al bell mig d’aquest bosc, no podem arribar enlloc. I estar perdut no és res més que ser incapaç d’arribar allà on es desitja.
GRETEL: -Bé, Hansel, et felicito.
HANSEL: -Per què?
GRETEL: -Perquè ara sí que m’has donat un argument.
*Repassa les definicions d’argument, tesi i conclusió i contesta les següents preguntes:
1-Quina tesi defensa Hansel?
2-Exposa els falsos arguments que proposa Hansel?
3-Per què Hansel sosté que Gretel ha d’argumentar?
4-Explica l’argument definitiu que Hansel proposa a Gretel per convèncer-la que realment estan perduts.
5-Quina diferència hi ha entre un argument i un relat? Revisa el diàleg: Creus que Gretel té raó quan acusa Hansel de què relata i no argumenta?
6-Quina funció i quina forma tenen per a Gretel els arguments?
Activitat 2: L’empatia
Visualitza la següent intervenció i analitza l’empatia que s’estableix entre l’oradora i l’audiència.
https://www.youtube.com/watch?v=C7W9Tub44Go