Cossos perfectes a qualsevol preu
La banalització dels riscos i les agressives campanyes comercials de les grans cadenes de clíniques privades han contribuït a l’auge del negoci de la cirurgia i la medicina estètica, on han aterrat grans grups sanitaris i fons de capital.
La professora de la Universitat de València, Nina Navajas, experta en sociologia del cos, destaca un altre element: “la pressió cada vegada més forta per complir amb els discursos de bellesa patriarcals, en part per la sobreexposició a models irreals per mitjà de les xarxes socials i la publicitat”.
Entre 2013 i 2021, el nombre d’intervencions de cirurgia estètica a l’Estat espanyol es va multiplicar gairebé per cinc, passant de 65.000 a 204.510
“És molt complicat escapar de la pressió estètica”, adverteix Nina Navajas. “El cos –segons aquesta sociòloga– sem- pre ha tingut un paper rellevant a l’hora de buscar acceptació i, fins i tot, accedir al treball o els afectes, especialment en les dones, sotmeses a unes construccions patriarcals que les han objectivitzat”. Les dades evidencien la clara desigualtat de gènere en el nivell d’imposició d’estereotips. Segons es recull a l’informe “La realitat de la cirurgia estètica a Espanya”, publicat per la SECPRE en 2021, les dones es van sotmetre a 171.921 operacions estètiques, mentre que en el cas dels homes, la xifra és de 29.589.
Enllaç al recurs en PDF
RECURSOS RELACIONATS:
Cos i ficció. Autoestima i hipersexualització en infants i joves