Ansietat, esport i TCA

L’esport és una de les vies socialment acceptades que tenen les persones amb TCA per cremar calories i aprimar-se. Però l’impacte que té l’exercici físic en una persona amb desnutrició és molt superior i perjudicial. De fet, al Manual de Catalogació dels Trastorns Mentals ja apareix l’excés d’exercici físic com un dels símptomes dels trastorns alimentaris.

Rodríguez Marín, Inmaculada; Zagalaz Sánchez, María Luisa; Martínez López, Emilio J. «Anorèxia nerviosa i pràctica d’exercici físic per perdre pes». Apunts. Educació física i esports, [en línia], 2005, Vol. 4, Núm. 82, p. 12-18,

A hores d’ara es reconeix i s’accepta que l’anorèxia nerviosa és un trastorn del comportament alimentari de naturalesa multicausal, que en els últims anys, a causa de la difusió dels mitjans de comunicació, les aportacions dels professionals, les associacions que hi lluiten en contra o els relats de les joves que han mort com a conseqüència de la malaltia, ha sensibilitzat l’opinió pública, política i comença a fer-ho amb l’educativa.
La intenció amb què emprenem aquesta investigació és la d’estimar la prevalença de la població de risc per a anorèxia nerviosa en adolescents de tots dos sexes que cursen de 1r a 4t d’Educació Secundària Obligatòria, en centres docents, tant privats com a públics, i corroborar que l’exercici físic que practiquen els nostres i les nostres adolescents va encaminat, fonamentalment, a perdre pes.

La pandèmia ha incrementat les consultes per anorèxia i bulímia fins a un 140%

Addicció a l’esport: causes, símptomes i tractament

Durant molt de temps, “anorèxia athletica ”es considerava un fenomen d’esports d’elit i de competició, però avui dia es troba cada vegada més en els esports populars. La pressió social perquè un cos sigui molt prim i atlètic sembla influir no només en el comportament alimentari, sinó també en la participació esportiva. Un factor de reforç addicional podria ser la “fugida de la realitat”.

Els joves d’entre 11 i 17 anys són un grup amb un alt risc d’addicció

Addicció a l’exercici, un nou transtorn?