La tirania del culte al cos

 

La importància de la dieta

El culte al cos

Recull de recursos elaborats per Jovecat gencat

Qui no s’ha preocupat mai per la forma del seu cos? I quan ho hem fet, ha estat per salut, per estètica o per les dues coses? Quina és la diferència entre el cos que tenim i el cos que percebem que tenim? Mentre que el nostre cos com a organisme és objectivable, mesurable i té uns límits molt precisos, el nostre esquema corporal, és a dir, la imatge subjectiva que tenim del nostre cos, depèn de factors com ara allò que fitem davant del mirall, l’estat anímic, les nostres idees i pensaments, tot allò que hem après, etc., factors que de vegades poden dur-nos a obsessionar-nos per la nostra imatge.

 


Les mil i una Elsas és un projecte coeducatiu que parteix del minidocumental Elsas, dirigit i elaborat per l’artista visual Yolanda Domínguez per al Institut Canari d’Igualtat. Com en el minidocumental, a Les mil i una Elsas es tracten els estereotips basats en els cànons de bellesa com a forma de control sobre el cos de les dones: aquestes normes tàcites que sentim imposades i que es tradueixen tantes vegades en frustració, provocant un impacte negatiu en la percepció que tenim de nosaltres mateixes, a la manera en què ens tractem, en la nostra autoestima, en definitiva, en la nostra salut psíquica. La recerca d’aquest ideal de bellesa suposa una barrera per al desenvolupament personal de les dones, que en moltes ocasions sotmeten els seus cossos a agressions físiques per mantenir o assolir una determinada imatge segons la bellesa culturalment imposada i acceptada. De vegades assistim fins i tot a una perillosa tendència a el “aspectisme” (de l’anglès lookism), un dels prejudicis socials més latents avui dia entre la població més jove.

Aquesta Guia té com a objectiu visibilitzar la diversitat de dones que conviuen en la nostra societat i la construeixen: dones amb diferents discapacitats, negres, lesbianes, migrants, rurals, grosses, ancianes, joves, i, sobretot, belles i lluitadores. Totes elles representen a el conjunt de la nostra societat: una societat diversa en la qual hem de cabre totes, perquè, en cas contrari, no és la nostra societat. Aquest és el missatge que volem fer arribar a totes les aules.


Nos da más terror engordar que el puto virus, Reportatge d’Andrea Libia a Pikara Magazine

Ens enfrontem a una infinitat de mandats patriarcals-socials-culturals que ens diuen com ha de ser el nostre cos, principalment el de les dones, per ser bell i, per tant, amb possibilitat d’èxit” en l’àmbit laboral, en l’àmbit sexual i social. “També per estar sa? O la salut ve de la mà d’aquest èxit? ”

La tiranía de la belleza, un problema educativo hoy. La estética del cuerpo como valor y como problema, Enrique Gervilla Castillo

Un problema actual, propi de la societat de consum, és el culte a el cos i al seu valor estètic. L’obsessió pel cos perfecte ha conduït, especialment a grups de joves, a una tirania de la bellesa. Això dificulta en uns casos, i impedeix en altres, la coexistència d’altres valors de major urgència i necessitat en la formació, alterant, així, l’ordre vivencial de la jerarquia axiològica segons la força i l’altura. Aquesta situació, demana una resposta des de l’educació, ja que aquesta, no només pretén incorporar valors a l’existència personal, sinó una incorporació d’acord amb el desenvolupament integral i harmònic de l’ésser humà pel que fa humà. Per a això, cal persuadir, convèncer i no vèncer -mitjançant la reflexió crítica.


LA TIRANIA DE LA MODA Y LA BELLEZA. Reinventando la corporalidad femenina. En la gran base sumergida de ese iceberg coronadoLA TIRANIA DE LA MODA Y LA BELLEZA. Reinventando la corporalidad femenina, Susana Rioseras

La reacció contra la «dictadura» de la bellesa i la salut comercialitzades imposada per
els mitjans de comunicació i la indústria, va generant un discurs crític que alça la seva
veu per conscienciar la societat.

Aquest discurs feminista no és totalment nou, doncs ja a principis dels anys 90, poc
després d’iniciar-la expansió del culte al cos, van publicar alguns llibres que
criticaven i intentaven combatre aquest fenomen social.


SupervenusSuper Venus: El ácido corto sobre la obsesión por el bisturí que debes ver | VIDA | PERU21, un controvertit curt sobre la idealització de la bellesa no natural, Fréderic Doazan y Vandy Roc

L’obsessió pel bisturí, l’excés de cirurgies plàstiques i el culte als cossos “perfectes” en les dones són durament criticats en el curtmetratge Super Venus, de Frederic Doazan.

La peça audiovisual, guanyadora de diversos festivals a Europa i Nord Amèrica, fa ús de la comèdia per mostrar del que són capaços algunes dones -o al que han de ser sotmeses- per encaixar en els cànons de bellesa actuals.


EL DISCURSO CRÍTICO CONTRA LA «TIRANÍA» DEL CULTO AL CUERPO, José Antonio Díaz Rojo