La Direcció General de Joventut de el Govern de Canàries ha editat la guia didàctica Violència estètica i imposició de l’ideal de la bellesa, elaborada per la periodista i cineasta, investigadora i experta en gènere Nadia Martín.
S’estructura en diferents apartats destinats a que tant el professorat com l’alumnat puguin treballar conjuntament aquesta temàtica i així detectar i prevenir situacions d’assetjament escolar, humiliacions o trastorns de salut mental relacionades amb l’aparença física. A més, la guia fa al·lusió a l’últim informe de la UNESCO (2019), en el qual es constata que l’aparença física és la principal causa d’assetjament escolar i com la pateixen amb més pressió les nenes i els que no encaixen en els mandats de gènere i no s’ajusten als estereotips de masculinitat i feminitat.
En l’apartat de Literatura, l’autora proposa diferents dinàmiques per a realitzar a partir de les reflexions d’escriptores com Naomi Wolf, Sonya Renee, Bel Olid, Maria Barba, bell hooks, Garbiela Wiener i Brigitte Vasallo. Crear un club de lectura, un mem de crítica social, preguntes per reflexionar sobre l’«autoamor radical» o analitzar anuncis en què es continua reproduint identitats, rols i relacions de gènere discriminatòries per a les dones, són altres de les activitats.
A la secció «Emocionario», s’analitzen i proposen activitats concretes sobre les emocions i la seva relació directa amb el cos i el cànon establert de bellesa. Un altre apartat s’ocupa dels trastorns que generen les imposicions estètiques en les xarxes socials i fa al·lusió a terme dismòrfia de snapchat, encunyat pel doctor i cirurgià Tijion Esho, que consisteix en el fet que algunes persones arribin a sotmetre a cirurgies estètiques per tal de semblar-se a la seva pròpia imatge retocada amb els filtres beauty de realitat augmentada.
Acompanya el material el documental «La imposició de la bellesa», realitzat també per la cineasta Nadia Martín, que recull la manera en què la dictadura de la bellesa roman present en la psique de les dones i com això afecta directament a la seva salut. Compta amb nombroses entrevistes a especialistes, entre elles teòriques feministes, psicòlogues, periodistes i activistes diverses. Així mateix, recomana comptes per seguir en les quals es realitza ciberactivisme estètic i sensibilització coeducativa i música que permeti millorar l’autoestima. Finalment recull altres dinàmiques i un glossari en què defineix amb claredat els termes més emprats.
