Informacions i recull de recursos elaborats per la Cooperativa NUS
La grassofòbia és una discriminació cada cop més present a la nostra societat i l’àmbit educatiu no escapa d’aquesta realitat social.
Els centres educatius no són espais neutres i aïllats d’aquesta realitat, sinó que els infants que són grassos pateixen amb major cruesa aquesta discriminació. Segons dades de l’Unesco, l’aparença física és un dels principals motius d’assetjament entre iguals.
Des de molts centres de primària i secundària ens arriben demandes per treballar violències que tenen a veure amb l’estètica i els trets diferencials al voltant del físic. Abans de treballar-ho amb infants i joves ens agrada fer-ho des del món adult: parlo de dietes davant de les meves criatures?, donc importància al meu pes i al que diu la balança?, tinc treballats els temes de la grassofòbia o els estereotips?
Les persones adultes som les primeres a reproduir les violències (cap als altres o cap a nosaltres mateixos) des de la millor intenció i fins i tot no en som conscients que siguin violències. Reproduïm violències o sostenim la cultura del culte al cos i el mite de la bellesa.
El problema no són els nostros cosos: és el sistema
És important tenir una perspectiva crítica i intentar desmuntar alguns mites al voltant de l’estètica i la grassofòbia. Posem un exemple de com poder plantejar-nos certs estereotips:
Què s’amaga sota la creença popular “És important que els nostres infants no estiguin grassos”?
Sota el discurs de la salut es validen estereotips i grassofòbia. Estar gras/a no vol dir no estar sa, igual que estar prim/a no vol dir estar-ho. Si ens interessem tant per la salut de les persones grasses, per què no ens interessem també per la seva salut mental? La seva salut física pot estar perfecta i, en canvi, els comentaris grassofòbics, afecten l’autoestima i reforcen les violències que pateixen cada dia per viure a un món grassofòbic.
Vivim en una societat grossofòbica
Altres recursos molt interessants al voltant del tema
“¿Cuántas novelas son protagonizadas por gordas? ¿Cuántos cuentos o canciones? ¿Cuántas películas? ¿Cuántos programas de televisión están conducidos por personas gordas? ¿Cuántas periodistas gordas dan las noticias o trabajan como reporteras en los noticieros? ¿Cuántas escritoras gordas podríamos nombrar ahora mismo?” Y si no se nos queda cara de susto al darnos cuenta que la respuesta es CERO, sigue recordándonos que la discriminación laboral, la discriminación sanitaria, el bullying escolar/acoso callejero o la humillación pública y el rechazo afectivo-sexual no son situaciones aisladas que nos sucedan a gordas sueltas, sino un cúmulo de mecanismos de actuación eficientemente estructurado, que limita nuestra capacidad de movimiento y nos convence desde la más tierna infancia que no tenemos escapatoria…”
María Unanue a Pikara Magazine
Qué es la gordofobia y por qué más peso no implica siempre peor salud
Te explicamos qué es la gordofobia y cómo afecta a la salud mental de las personas que la sufren.
Per Noemí López Trujillo, Newtral
Desemmascarem la pressió estètica,
Meritxell Benedí
La pressió estètica és una de les formes de violència masclista simbòlica que vivim les dones, que condiciona la nostra autoestima, la nostra salut física o mental, la nostra despesa, les nostres relacions o l’accés a recursos; i té un impacte diferent en les dones en funció del seu color de pell, edat, identitat de gènere, capacitats o orientació sexual:
