L’entorn: muntanyes i planes

La majoria de muntanyes de les Terres de l’Ebre s’emmarquen dins de la Se- rralada Litoral Catalana –amb orientació NE-SO i paral.leles a la costa. El relleu d’aquestes muntanyes és normalment abrupte i escarpat, a causa de la seva naturalesa calcària, i hi sovintegen els avencs i les coves.

La vegetació natural d’aquestes serres és típicament mediterrània: pinedes, mà- quies, garrigues i brolles, amb boscos d’alzinar als llocs més ombrívols i amb menys pendent, on la vegetació no ha estat degradada.

Les planes del Baix Ebre i Montsià que envolten les serralades són dipòsits qua- ternaris a peu de mont travessats pels barrancs, que aporten aigua de manera intermitent. Aquestes planes conformen un paisatge agrari de secà dominat pel conreu de l’olivera.

No hi ha presència humana actual a les muntanyes, tot i que fins mitjan s. XX alguns masos van estar habitats. Els usos actuals són la caça, el pasturatge i les activitats a l’aire lliure, com ara el senderisme, l’escalada o la pràctica de BTT.

La serra del Montsià és una serra pròxima i paral.lela a la costa, de forma allar- gada, que té una longitud de 12 km i una amplada de 5 Km. El seu punt més alt és la Torreta del Montsià (764 m), tot i que el cim més conegut és la Foradada (655 m).

La serra de Godall és paral.lela a la del Montsià, separada per la Foia o fossa d’Ulldecona i Freginals, però més curta (10 Km) i de menys alçada (397 m a la Mola). Aquestes dues serres formen una mateixa unitat geològica.

Les serres de Cardó i Boix formen un conjunt encaixonat entre la cubeta interior de Móra, el litoral i la plana del Burgar. El cim més alt és la Creu de Santos (942 m). Destaca el conjunt d’ermites i el balneari i antic monestir de Cardó.

La serralada dels Ports –o Ports de Tortosa i Beseit– és el conjunt muntanyenc més destacat i alt de les Terres de l’Ebre. En contacte amb el Sistema Ibèric, gran part de la serralada està per damunt dels 1.000 m d’alçada, i el pic més alt és Mont Caro (1.441 m). A les parts altes dominen els boscos de pi roig, inexistents a les altres serralades, i també cal destacar la presència d’una petita fageda, considerada una de les més meridionals de la península Ibèrica.

Els Ports van ser declarats Parc Natural per la Generalitat de Catalunya el 2001, i la resta de serralades estan incloses dins del Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

Veure activitats amb alumnes a la plana i la muntanya