L’Ebre ha estat l’element vertebrador del poblament humà de les Terres de l’Ebre al llarg de la història, especialment com a via de comunicació i navegació fluvial per on han circulat persones i mercaderies des del litoral fins a l’interior de la península.
També l’Ebre ha estat, però, un obstacle natural que ha barrat el pas al lliure trànsit per terra i ha constituït, en molts de moments històrics, una frontera difícil de traspassar. Des de temps remots hom coneix l’existència dels passos de barca i, durant segles, el Pont de Barques de Tortosa constituí l’únic pas estable entre Saragossa i la mar.
Finalment, l’Ebre ha representat una font de recursos econòmics per als habitants riberencs, derivats dels diferents usos de l’aigua i la llera: usos agrícoles, indus- trials, urbans i comercials que han perdurat fins l’actualitat.
Als turons pròxims a la vall al.luvial es van establir, des de molt antic, tot un seguit de poblats ibers de la tribu dels ilercavons. Sabem que la desembocadura del riu fou l’escenari d’una batalla naval decisiva entre romans i cartaginesos en el context del que hom coneix com a Guerres Púniques el segle III aC. A partir d’aquí es va produir l’espenta definitiva a l’ocupació romana de la península.
De la dominació sarraïna ens ha quedat el millor testimoni fluvial del Baix Ebre: l’Assut. Aquesta obra va permetre la construcció de canals i séquies de regatge que van convertir les vores del riu en una gran horta.
Després de la conquesta cristiana, Tortosa es manté com a important nucli comer- cial i fluvial, i castells com Miravet i Amposta permeten als ordes religiosos contro- lar el riu. Els ports Fangós, primer, i dels Alfacs, després, al Delta, es converteixen en lloc de concentració de les flotes de la Corona catalanoaragonesa els s. XIV i XV.
El descobriment d’Amèrica balanceja el comerç marítim cap a l’Atlàntic, al qual no tindran accés les flotes catalanes. Haurem d’esperar el s. XVIII perquè Carles III habiliti el port de la Ràpita per al comerç amb les Amèriques. Però els canvis tecnològics, econòmics i socials del s. XIX fan perdre el protagonisme que tenia el territori fins aquell moment. La construcció dels grans embassaments a mitjan s. XX acaba l’època en què els llaguts, primer, i els vapors, després, surcaven les aigües del riu.
Actualment, la declaració dels Parcs Naturals dels Ports i el delta de l’Ebre, i de les Terres de l’Ebre com a reserva de la biosfera, està potenciant el turisme rural, cultural i naturalista com a nou motor de l’economia del territori.
Veure activitats amb alumnes d’història i poblament
Segueix-nos!