El litoral de les Terres de l’Ebre està caracteritzat de manera molt determinant per la presència de la plana deltai- ca, que forma dos badies tancades per les corresponents barres sorrenques: la badia del Fangar i la badia dels Alfacs.
Aquestes badies, amb aportacions superficials d’aigües dolces procedents de la xarxa de drenatge dels arrossars i una barreja de sorres i fangs, conformen uns ambients litorals molt particulars d’aigües poc profundes.
Hi destaquen els poblaments de fanerògames marines que arrelen a les zones més somes i que donen suport a una variada fauna marina bentònica. A més, les badies són refugi i lloc d’alimentació d’espècies de peixos d’im- portància pesquera, com ara la dorada i el llobarro.
La gran productivitat d’aquestes aigües afavoreix una important indústria de marisqueig i piscicultura, molt espe- cialment les muscleres o plataformes de cria de musclos i ostres que es troben a l’interior de les badies.
Fora de la plana deltaica hi ha un litoral rocós, amb penya-segats rosegats per l’onatge i cales de còdols i graves arrossegats per les barrancades, on sovint trobem surgències d’aigua dolça.
A mar obert, l’extensa plataforma litoral que presenta la mar de l’Ebre, juntament amb la productivitat de les seves aigües banyades pels nutrients del riu, propicia una important indústria pesquera, ja sigui d’arrossegament o tresmallera, que es concentra especialment en el port de Sant Carles de la Ràpita.
La disminució de captures durant la segona meitat del s. XX, a causa de la sobreexplotació, de la contaminació, i probablement també de la minva de cabals del riu, ha comportat –com en d’altres llocs- la presa de mesures, com ara el major control de la mida del peix i l’establiment de períodes de veda en època de reproducció.
Veure activitats amb alumnes al mar
Segueix-nos!