Docència compartida, sessió 2, a càrrec d’Esther Miquel:
En primer lloc, Esther Miquel inicia un repàs de tot el que es va fer amb David Duran durant la primera sessió el dia 3 d’octubre.
En plantejar-se la possibilitat d’implementar la docència compartida en un centre, es poden valorar unes qüestions prèvies:
el primer pas és pensar que té un valor afegit poder tenir dos mestres a l’aula
el segon pas seria com poder fer-ho possible amb una bona distribució d’horaris
el tercer pas es troba en poder decidir com es pot organitzar, planificar i coordinar
Un element essencial a tenir en compte és que cada manera de fer la docència compartida requereix un grau diferent de coordinació
Veiem una imatge de les 6 modalitats de docència compartida:
- One teach, one drift – una mestra porta l’aula, l’altra volta per l’aula
- Team teaching – totes dues porten l’aula la vegada
- Parallel teaching
- Alternative teaching
- One teach, one observe
- Station Teaching
Continuem amb un treball en grup amb el suport d’una taula Marc d’ajuda per a la presa de decisions.
La taula ha de servir per prendre acords a partir d’un guió, útil,per a fer efectives les reunions.
Per a optimitzar les possibilitats horàries del centre, seria recomanable aprofitar les estructures de coordinació que es tenen: reunions de departament i reunions de nivell.
| Suport a una àrea | Suport a un nivell | |
| Avantatges | . Els dos mestres coneixen bé la matèria a impartir
. Es facilita la coordinació més ràpida . Es poden implicar més mestres de la mateixa àrea |
. Millor coneixement de l’alumnat i de les pautes de treball
. Mobilitza la possibilitat d’aplicar la interdisciplinarietat |
| Inconvenients | . Cada mestre té el seu estil i poden sorgir contradiccions en la forma d’explicar o d’enfocar la matèria
. No s’aprofiten tan intensivament tots els recursos . No es coneix l’alumnat amb tanta profunditat |
. Desconeixement d’altres realitats del centre. |
En el model de la docència compartida passem de la col·laboració indirecta a la directa per atendre millor els alumnes. Permet que l’organització dels suports sigui més flexible, en especial per educació especial i per aules SIEI. També permet una organització d’aula diversificada, amb estacions de treball divers, tals com racons, espais, tallers, projectes de recerca diferents per grups.
Seguidament ens mostra una documentació sobre l’avaluació de la docència compartida, que pot facilitar la tasca de valoració a finals de trimestre o de curs.
Passem a parlar dels dos articles que s’havien de llegir per treballar aquesta sessió:
Parlem dels tipus d’activitats que s’afavoreixen a l’aula amb la docència compartida:
- multiactivitat o treball per estacions, de treball autònom
- propostes multinivell assequibles a l’alumnat, de treball autònom
- treball en equip fent diferents projectes
- tasques amb suport de companys (entre iguals)
- modelitzar algunes estratègies, per exemple com prendre apunts mentre una de les mestres explica, l’altra pren apunts o fer una mapa conceptual de forma visible en una pantalla
- observar la pràctica docent de la mestra que condueix la classe
Una possible conclusió de la lectura de l’article és que la docència compartida facilita l’autonomia i els canvis metodlògics, que no s’apliquen potser si una mestra es troba sola a l’aula.
Iniciar i sostenir pràctiques de docència compartida
Es parla d’algunes característiques que promouen l’inici de la docència compartida:
- formació prèvia del professorat en metodologia i estratègies
- planificació ben feta
- crear un equip impulsor i un equip de coordinació
Finalment Ester Miquel acaba explicant que el seu equip sempre desenvolupa la formació de la docència compartida amb continguts d’aspectes metodològics, en especial aprenentatge cooperatiu i/o de multitreball a l’aula.
Aquesta sessió hem treballat amb aquests documents:
