1a Sessió de la Xarxa CB 2018-2019 – Xerrada de Neus Sanmartí

Com avaluar els aprenentatges que afavoreixin l’assoliment de les competències. Com avaluava, com avaluo.

L’avaluació en el marc de l’aprenentatge per projectes.

Els projectes no és una franja separà de treball i després les àrees, no, hauríem d’impregnar ho tot. Els projectes són sempre interdisciplinari perquè com a mínim fem llengua a mes de la disciplina.

Sempre cal fer una mitjana de 3 anys per assolir canvis en una línia de formació, com els projectes o l’avaluacio.

Quina es la imatge que es fa el mestre quan es parla de l’ordre d’avaluació?
L’avaluació de competències desterra les notes numèriques, diuen els diaris, com a titular, o aquesta El suspenso en primaria ahora es un “no logrado”.

Canviar la concepció i la pràctica de l’avaluació de docents, alumnat i famílies requereix temps, ella aconsella 3 anys vista com a mínim.
Aquesta visió va iniciar-se a França, que està demostrat amb dades l’avenç que es veu amb els resultats també en proves de competències externes.

Què hauríem de compartir sobre l’avaluació?
1. Les emocions negatives desperten una emoció negativa per l’aprenentatge per tant l’avaluació ha de ser gratificant i que serveixi per aprendre.
2. Què és aprendre? Partint del que sabem i hem viscut, podem aprendre, partint de les idees prèvies, coneixements previs. Aprendre és revisar i regular les maneres de pensar, de fer, de parlar, de sentir.
3. Centrar-se en l’alumne, fer-lo pensar, fer-lo treballar, qui ho avaluarà si fem un projecte, seria l’alumne el protagonista de l’avaluació, només és ell qui pot corregir allò que no fa prou bé. Els alumnes s’han de corregir ells mateixos.
4. Considerem que la qualificació té sentit com a certificació o acreditació del que s’ha après. Per avaluar els aprenentatges d’un projecte cal provar que apliquin el coneixement en un projecte posterior i uns 2 mesos després.

Què entenem per avaluar?
És un procés que comporta:
1. Recollir dades (treballs, preguntes, vídeos, fotos, observació…)
2. Analitzar-les buscant entendre les raons de les dificultats que es detecten (utilitzant bases d’orientació, graelles de criteris, rúbriques…)
3. Prendre decisions amb l’anàlisi feta, no n’hi ha prou amb què em diguin la nota, cal que aprenguin a veure què cal retocar, revisar, regular… Aquestes decisions són de diversos tipus, pedagògica per regular ensenyament-aprenentatge- si la decisió la pren el docent parlem d’avaluació formativa i si les pren l’alumne és l’avaluació formadora. Les decisions de tipus social que seria classificar, seleccionar, orientar, fem avaluació acreditadora, acreditació o qualificació.

No sempre els nens i nenes prenen bones decisions. Cal cuidar molt la presa de decisió, perquè tota avaluació cal acabar la amb la presa de decisions, cal prendre decisions, decidir què fem per avançar. Des del naixement ens estan avaluant, i ens autoavaluem constantment fent comparacions.
Les persones que aprenen són aquelles que saben autoavaluar se i prenen decisions.

Quines intervencions didàctiques tenen més impacte? Estudi de milions de dades:
Impacte alt: autoavaluacio lligada a expectatives de millora, programes constructivistes, avaluació formativa.
Mig impacte: mapes conceptuals, aprenentatge cooperatiu, programes de joc.
Poc impacte: TIC, freqüència d’exàmens, deures.
Molt baix: reformes educatives, número alumnes per classe, agrupacions per capacitats.
Pitjor: repetició de curs

Estudi Aprendizaje visible para profesores, Editorial paraninfo (2017)
Punt clau és l’organització del centre, poder tenir molts espais de treball, que formin grups de treball, parla de Finlàndia.

Què caracteritza a les persones que saben auto avaluarse i per tant prendre bones decisions?
– identifiquen els objectius de la tasca (saben per què les fan)
– dediquen molt temps a planificar i pensar, anticipen les principals accions que cal posar en pràctica per dur-les a terme (base d’orientació)per això cal també donar valor a la planificació en l’avaluació
– identifiquen els criteris d’avaluació abans de fer la tasca

Si treballem l’avaluació ben treballada per força canviarem el que fem a l’aula.

Què vol dir a la pràctica: com avaluem la gramàtica des d’un punt de vista competencial?
-Tasca repte d’un trimestre escriure una història de 30 pàgines que s’il·lustrarà i enquadernarà
– Van penjar el text al Drive i van parlar de les dificultats i la professora va anar introduint idees gramaticals: com escriure un diàleg per afegir-lo, per tant ban treballar l’estructura de la frase, els pronoms, analogies i metàfores…
– A partir de cada un dels coneixements construeixen una base d’orientació, com per exemple com es fa un diàleg, que va a la llibreta d’aprenentatge
– els alumnes introdueixen els elements al seu text
– paral·lelament es pot construir la rúbrica tenint en compte com planifiquen, com un text està cohesionat, i en relació a la tasca es prioritza alguns aspectes, no tot, perquè és impossible
– les famílies llegeixen el text i en parlen amb els fills, poden donar idees, així també els enriqueix i es gratificant, i la família n’ha de fer el pròleg
– avaluació qualificadora per valorar la qualitat del text, i la professora també, partint de la rúbrica consensuada, i ho comparem
– dos mesos després caldria fer un nou text amb tots els elements apresos, les bases d’orientació creades, que tinc a la meva llibreta, o bé portfolio

Les rúbriques són els instruments més idonis per concretar els criteris d’avaluació en relació a tasques complexes (competencials)(veure foto)
Cal establir criteris diferenciats de planificació amb els criteris de qualitat, per no barrejar on cal millorar. (Veure foto) hi ha uns criteris molt importants : autonomia, creativitat, grau de transferència, en cada criteri de realització. L’alumne és competent si sap fer quelcom amb ajut, el notable sense ajut i excel·lent el que pot ajudar a Fer als altres fins i tot explicar com fer-ho.
La creativitat també cal valorar-la, també en les rúbriques.
Grau de transferència, avaluar si sabem quelcom aplicat a una altra situació.

Diversitat: és poden preparar tasques per a diferents nivells de la rúbrica, en caixetes, per exemple 4 nivells per escriure una carta. En treball per racons, podem fer activitats en diferents nivells, i sobretot deixar que ells escullin, triguen uns 3 mesos en saber quin nivell els hi va bé. Exemple ESC Tanit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>