Durant quatre anys consecutius Finlàndia ha estat considerat el país més feliç del món per la Xarxa de Solucions pel Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Aquest resultat és conseqüència de l’anàlisi de diversos factors com el seu PIB, l’esperança de vida o el baix índex de corrupció. Avui hem pogut descobrir un altre factor que també contribueix al benestar dels seus individus: el treball socio-emocional que estan fent en moltes escoles del pais.
Kaisa Vuorinen és una investigadora i també professora de pedagogia positiva de la Universitat de Helsinki que ha desenvolupat una aplicació educativa per treballar les habilitats socio-emocionals anomenada See the Good i avui hem treballat amb ella l’aprenentatge positiu. L’alumnat, a l’igual que els adults, milloren el seu aprenentatge si desenvolupen tres neccessitats bàsiques. La primera és la de sentir-se connectats. Com a éssers socials que som necessitem establir relacions i l’escola ha de vetllar perquè això succeixi. Hi ha una paraula africana que defineix molt bé aquesta connexió: UBUNTU, “jo sóc perquè tu ets”. La segona necessitat és la de sentir-se capaços de fer coses, és a dir, la de ser competents en diferents camps. I, finalment, la de sentir-se autònoms. A vegades com a professors no parem de donar instruccions i tenim el control de tot el que succeirà durant la sessió de classe. D’aquesta manera no permetem que l’alumnat pugui desenvolupar la seva autonomia. Seríem capaços de demanar un dia als alumnes què volenfer de deures o què volen treballar avui a classe?
 |
 |
 |
For four consecutive years Finland has been considered the happiest country in the world by the United Nations Sustainable Development Solutions Network. This result is a consequence of the analysis of various factors such as its GDP, life expectancy and low corruption rate. Today we have been able to discover another factor that also contributes to the well-being of its individuals: the socio-emotional work that is being done in many of the country’s schools.
Kaisa Vuorinen is a researcher and also a teacher of positive pedagogy at the University of Helsinki who has developed a digital educational application to work on social-emotional skills called See the Good and today we have worked with her on positive learning. Students, as well as adults, improve their learning if they develop three basic needs. The first is to feel connected. As the social beings that we are, we need to establish relationships and the school has to make sure that this happens. There is an African word that defines this connection very well: UBUNTU, I am because you are. The second need is to feel capable of doing things, that is, to be competent in different fields. And, finally, the need to feel autonomous. Sometimes as teachers we do not stop giving instructions and we are in control of everything that will happen during the class session. In this way we do not allow students to develop their autonomy. Would we be able to ask students one day what they want to do or what they want to work on in class today?
