(English version below)
Després d’una primera aproximació a la intel·ligència artificial com a eina educativa, els darrers dies de formació ens ha permès aprofundir en la connexió entre la IA, la realitat immersiva i la fabricació digital, ampliant la mirada cap a experiències d’aprenentatge més integrades i pràctiques.
Durant el dimecres vam passar de la generació de continguts amb intel·ligència artificial a la creació d’experiències educatives immersives. Al matí vam tornar a analitzar el funcionament de la IA generativa, reforçant la idea que aquests sistemes no “entenen” com les persones, sinó que operen a partir de patrons estadístics i dades prèvies. Aquest punt de partida ens va permetre connectar de manera natural amb l’univers de la realitat estesa, especialment la realitat augmentada i la realitat virtual, com a eines complementàries. Una de les idees més rellevants del dia va ser la relació entre la IA i la XR com a binomi pedagògic. Mentre la intel·ligència artificial facilita la creació i adaptació de continguts, la realitat immersiva aporta una dimensió experiencial que pot afavorir la comprensió de conceptes abstractes. Aquesta combinació obre la porta a dissenyar activitats més personalitzades i, alhora, més vivencials, connectant millor amb diferents estils d’aprenentatge. Durant la sessió també vam explorar diverses aplicacions educatives de realitat augmentada i virtual. En el cas de la realitat augmentada, vam constatar que les solucions basades en dispositius mòbils són les més viables en contextos escolars, ja que permeten una implementació senzilla sense necessitat d’equipaments específics. Aquest tipus d’eines transformen continguts abstractes en elements visuals i manipulables, facilitant la comprensió activa per part de l’alumnat. Pel que fa a la realitat virtual, vam analitzar entorns més immersius que requereixen ulleres específiques, valorant el seu potencial educatiu però també les seves limitacions pràctiques en l’entorn escolar actual.
El dijous vam centrar-nos en la impressió 3D i la fabricació digital. La sessió va començar amb el modelatge 3D, treballant la creació d’objectes des de zero amb programari específic. Més enllà de l’aspecte creatiu, es va posar èmfasi en els aspectes tècnics que condicionen el resultat final, com els materials, les temperatures d’impressió o els paràmetres de configuració de les màquines. A partir d’aquí, vam analitzar el procés complet que transforma una idea en un objecte físic, des del disseny inicial fins a la impressió final, passant pel procés de laminació. Aquest flux de treball permet entendre la impressió 3D no només com una tecnologia, sinó com una eina pedagògica que afavoreix el desenvolupament de competències com la visió espacial, el pensament lògic i la resolució de problemes reals.
L’últim dia de curs vam assumir el repte de dissenyar una proposta didàctica que integrés les tres tecnologies treballades durant la setmana: intel·ligència artificial, realitat immersiva i impressió 3D. Cada equip havia de justificar el paper de cada eina dins del procés d’aprenentatge, assegurant que la tecnologia no fos un element decoratiu, sinó funcional i coherent amb els objectius pedagògics. Les diferents propostes es van compartir amb la resta de participants, generant un espai de reflexió col·lectiva sobre l’ús significatiu de la tecnologia a l’aula. La setmana va finalitzar amb l’avaluació del curs i el lliurament dels certificats, tancant una experiència intensa i molt enriquidora.
Aquesta formació ens ha permès consolidar una idea clau: la tecnologia educativa només té sentit quan està realment al servei de l’aprenentatge. La motivació inicial que poden generar eines com la intel·ligència artificial, la realitat immersiva o la impressió 3D és positiva, però no garanteix per si sola un aprenentatge significatiu. La novetat tecnològica no és sinònim d’innovació pedagògica, sinó que el seu valor depèn de com s’integra dins d’una proposta didàctica amb sentit. A partir de les reflexions compartides amb docents d’altres països, hem reforçat la idea que el més important no és la tecnologia en si, sinó el paper que té dins del procés d’aprenentatge. La qüestió clau no és què pot fer una eina, sinó què ajuda a aprendre realment. Aquestes tecnologies poden ser molt útils per visualitzar conceptes, personalitzar activitats o oferir experiències més accessibles, però només quan hi ha una intenció pedagògica clara al darrere. També ens ha ajudat a mantenir una mirada més crítica a l’hora d’incorporar eines digitals. No es tracta d’utilitzar tecnologia per defecte, sinó de valorar quan realment aporta un valor afegit en relació amb els objectius d’aprenentatge. La tecnologia pot ser una bona aliada educativa, però només quan està ben orientada i integrada de manera coherent dins del procés d’ensenyament-aprenentatge.
After an initial introduction to artificial intelligence as an educational tool, the final days of the training allowed us to deepen our understanding of the connection between AI, immersive reality, and digital fabrication, broadening our perspective towards more integrated and practice-based learning experiences.
On Wednesday, we moved from generating content with artificial intelligence to creating immersive educational experiences. In the morning, we revisited the functioning of generative AI, reinforcing the idea that these systems do not “understand” in the way humans do, but rather operate based on statistical patterns and prior data. This starting point naturally led us to the field of extended reality, especially augmented reality and virtual reality, as complementary tools. One of the most relevant ideas of the day was the relationship between AI and XR as a pedagogical pairing. While artificial intelligence supports the creation and adaptation of content, immersive technologies provide an experiential dimension that can enhance the understanding of abstract concepts. This combination opens the door to designing more personalised and, at the same time, more experiential activities that better connect with different learning styles. During the session, we also explored various educational applications of augmented and virtual reality. In the case of augmented reality, we found that mobile-based solutions are currently the most viable in school contexts, as they can be implemented easily without the need for specific equipment. These tools transform abstract content into visual and manipulable elements, supporting active student learning. As for virtual reality, we examined more immersive environments that require headsets, assessing their educational potential as well as their practical limitations in today’s school settings.
On Thursday, we focused on 3D printing and digital fabrication. The session began with 3D modelling, working on the creation of objects from scratch using specialised software. Beyond the creative aspect, emphasis was placed on the technical factors that influence the final result, such as materials, printing temperatures, and machine configuration parameters. From there, we analysed the complete process that transforms an idea into a physical object, from initial design to final printing, including the slicing stage. This workflow helps to understand 3D printing not only as a technology, but also as a pedagogical tool that fosters the development of skills such as spatial awareness, logical thinking, and real problem-solving.
On the final day of the course, we took on the challenge of designing a learning proposal that integrated the three technologies explored throughout the week: artificial intelligence, immersive reality, and 3D printing. Each team had to justify the role of each tool within the learning process, ensuring that technology was not a decorative element, but a functional and coherent part of the pedagogical objectives. The different proposals were shared with the rest of the participants, creating a space for collective reflection on the meaningful use of technology in the classroom. The week concluded with the course evaluation and the awarding of certificates, marking the end of an intense and highly enriching experience.
This training has allowed us to consolidate a key idea: educational technology only makes sense when it truly serves learning. The initial motivation generated by tools such as artificial intelligence, immersive reality, or 3D printing is positive, but it does not in itself guarantee meaningful learning. Technological novelty is not synonymous with pedagogical innovation; rather, its value depends on how it is integrated into a purposeful teaching approach. Through discussions with teachers from different countries, we have strengthened the idea that what matters most is not the technology itself, but its role within the learning process. The key question is not what a tool can do, but what it actually helps students learn. These technologies can be highly useful for visualising concepts, personalising activities, or providing more accessible learning experiences, but only when there is a clear pedagogical intention behind them. It has also helped us adopt a more critical approach when integrating digital tools. It is not about using technology by default, but about evaluating when it genuinely adds value in relation to learning objectives. Technology can be a valuable educational ally, but only when it is purposefully and coherently integrated into the teaching and learning process.