Marc Boada, conegut divulgador de ciència, ha ofert una interessant conferència de títol “Ciència a l’aula, un nou impuls” com a lliçó inaugural del curs 2019-2020.
La xerrada s’ha dut a terme al Centre Cultural Bellavista del municipi de Les Franqueses del Vallès el dimarts 10 de setembre.
La jornada s’ha iniciat amb una breu intervenció del director del Servei territorial del Maresme-Vallès Oriental I, Sr. Pere Masó, que ha desitjat un molt bon inici de curs als 226 mestres de primària i secundària que han assistit a l’acte. L’alcalde de Les Franqueses del Vallès, Sr. Francesc Colomé, també ha adreçat unes paraules de benvinguda al professorat i ha agraït que s’hagués escollit el seu municipi per ser la seu de la lliçó inaugural d’enguany. Finalment, la directora del Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Oriental I, Sra. Roser Ortega, ha presentat al conferenciant i ha agraït la presència de les autoritats en aquest acte educatiu d’inici de curs.
Marc Boada ha iniciat la xerrada amb anècdotes que han fet somriure a l’audiència. Seguidament ha desenvolupat el concepte de la necessitat d’atenció. Sense atenció no es pot produïr aprenentatge ni podem explicar res als alumnes, ha afegit. Per aquest motiu, cal que el professorat busqui eines per desenvolupar les xarxes atencionals de l’alumnat. Per aconseguir captar l’atenció, els elements sorpresa i els reptes són fonamentals. Ha afegit un tercer element, els relats, entesos com les històries que estan al darrera de cada tema, que serveixen per mantenir l’atenció també.
Un exemple ha il·lustrat aquest concepte. Marc Boada ha mostrat una pedra cristal·litzada de calcita d’Islàndia. Erasmus Bartolinus la va portar d’allà i va suposar una petita revolució perquè té la capacitat de polaritzar el llum, amb l’efecte de duplicar el feix de llum; aquest fenòmen és la base científica de les pantalles dels mòbils, que polaritzen la llum. explicar aquest relat que uneix el passat amb l’actualitat serveix per captar aquesta atenció que tan costa de despertar avui en dia.
Marc Boada ha seguit aportant elements que permeten captar l’atenció. Anar del concret al general és essencial, partint sempre d’allò que podem manipular o experimentar als conceptes abstractes. Introduïr el joc i si pot ser cooperatiu millor també ajuda; està demostrat que els entorns de joc faciliten l’atenció.
Els materials distòpics també ajuden a desenvolupar l’atenció: ús de materials diversos que no són habituals, tal com objectes rars que no són de la vida quotidiana. Tot i així, també els materials quotidians són molt útils. Per exemple, el foc i la combustió que un simple llumí pot mostrar.
Sovint l’atenció es guanya per la via de la competició, segons el conferenciant, que ha assenyalat no ser-ne gaire partidari, però que és eficaç per despertar l’atenció i la motivació.
Finalment, el bon humor, la rialla, el “bon rotllo”, la gota d’humor, aporten un element imprescindible. Fins i tot el fàstic sota control serveix, i l’exemple que fa servir quan parla dels combustibles fòssils i la comparació amb la combustió de la femta de vaca, que crema davant dels alumnes, i serveix per explicar com funciona la biomassa a les calderes.
Per tant, motivació, curiositat, repte, cooperació, idees que vesteixen el triangle màgic: comunicació, atenció, estímul.
Segons Marc Boada, el professorat de ciències té la gran sort d’ensenyar coses molt interessants i que són concretes, perquè les ciències exploren el món natural, estudien la fenomenologia de les coses, per tant és fàcil captar l’atenció.
La ciència necessita un nou impuls per ajudar a resoldre els reptes gegantins del planeta terra i la degradació a què està sotmès per la pressió demogràfica.. Aquest esperit és el que ha d’estar darrera de les nostres classes de ciències. Tenint en compte que el nombre d’habitants de la terra, ara en més de 7 mil milions de persones i que arribarà als 11 mil milions el 2100, és previsible que augmentarà el consum d’energia perquè la qualitat de vida seguirà millorant progressivament, i per tant les expectatives de com gestionar el món ens porten a la importància de la innovació científica. En aquest punt, en Marc Boada ha recomanat un llibre inspirador, “En defensa de la ilustración”, de Steven Pinker, on s’analitza el progrés del coneixement científic i cap a on hauria de caminar la ciència, a nivell molt assequible.
La xerrada acaba amb la idea de què la ciència és omnipresent, és darrera de tot, del progrés extraordinari de la humanitat, de l’augment de l’esperança de vida, de la millora de l’ús dels recursos, de la tecnologia. Parla també sobre la qüestió del gènere, que ara de forma molt emergent està fent canviar les perspectives de la societat i de la ciència.
Finalment, parla de la formació que el CRP ha organitzat per primària ‘Experimenten a l’aula’. Introdueix algunes idees sobre el curs, que serà molt pràctic i basat en experiments nous com a base de les sessions de formació: tallers de calor amb aigua, de cultius de microorganismes, de com buscar fenomens i de com fer indagacions, de com fer servir materials, de com sortir fora de l’aula per explorar l’entorn proper, i de com descobrir conflictes entre el que pensem i el que observem. Serà un curs que desvetllarà la importància del diàleg entre l’objecte i el fenomen, la realitat tangible, que el nostre alumnat gairebé no toca mai segons ell.
