En el marc del projecte Erasmus+ de consorci coordinat pel CRP Vallès Oriental I, recentment s’ha dut a terme una mobilitat d’aprenentatge a la ciutat italiana de Pistoia. Hi han participat la Mònica Castillo, de l’Escola Joan Solans; la Gisela Pera, de l’Escola Salvador Llobet; i en Jesús Ruiz, del mateix CRP. L’estada ha permès conèixer de primera mà un sistema educatiu reconegut internacionalment per la seva coherència pedagògica i pel paper central que atorga a la infància dins la comunitat.

Pistoia és reconeguda per UNICEF com a “ciutat amiga de les nenes i els nens”, un distintiu que reflecteix un compromís iniciat als anys seixanta amb la creació d’una extensa xarxa de serveis educatius municipals. A la ciutat, l’educació es concep com una responsabilitat col·lectiva que va més enllà de l’escola i implica l’entorn social, cultural i urbà. Aquest enfocament parteix de la idea que els infants són subjectes actius, capaços d’interpretar el món i participar-hi, i que mereixen contextos educatius basats en la cura, la bellesa i la qualitat de les relacions.

El sistema educatiu de Pistoia es configura com un model integrat que vol superar la tradicional fragmentació entre les etapes 0-3 i 3-6. La continuïtat pedagògica es construeix a partir de visions compartides, llenguatges comuns i metodologies coherents que acompanyen els infants en un procés gradual cap a l’autonomia; alhora, la gestió mixta i el treball en xarxa integren serveis municipals, estatals i privats —molts gestionats per cooperatives com Intrecci— sota un mateix protocol de qualitat que garanteix coherència i equitat. En aquest marc, els projectes pilot 1-6, com La Filastrocca i Cantacarta, funcionen com a espais experimentals on conviuen diferents titularitats dins un únic projecte educatiu, mentre que la transició a la primària es reforça amb ponts reals entre etapes, com el llibret El meu viatge continua, en què els infants de cinc anys documenten la seva identitat i experiències per compartir-les amb els futurs mestres.

La Carta de Serveis (2004) és molt més que un document administratiu: es configura com un instrument de ciutadania activa elaborat col·lectivament per docents, famílies i experts, que estableix com a eixos principals la participació i corresponsabilitat —definint rols clars i fomentant que les famílies se sentin part essencial de la comunitat educativa—, el valor del temps lent —reconeixent la necessitat de temps per reflexionar, debatre i avaluar la pràctica amb l’objectiu de millorar la qualitat educativa—, l’espai com a educador —amb la creació d’“espais bons”, acollidors, estèticament cuidats i emocionalment segurs— i, finalment, la defensa dels drets de la infància, que garanteix el dret al joc, a l’exploració, a la bellesa i a ser reconeguts en la seva singularitat dins la vida de la ciutat.

La mobilitat ha posat en relleu la importància d’entendre l’educació com un projecte comunitari, garantir la coherència pedagògica entre etapes, situar la qualitat dels espais i de les relacions al centre i generar temps i estructures per a la reflexió docent. Aquests elements esdevenen inspiradors per continuar avançant en la construcció d’una cultura educativa compartida al territori.

Podeu consultar tota la informació detallada en el diari de la mobilitat.