Enllacem una interessant entrevista, publicada a Catorze, a la Vanesa Amat, autora de Quin embolic! i coautora de Plouen poemes! (Eumo Editorial), professora a la UVic-UCC, dels graus d’Educació infantil i primària.

Defensa, entre d’altres aspectes, la importància de cuidar molt la llengua oral (aprofitant la quotidianitat a l’aula i a casa) per garantir un bon procés d’aprenentatge de l’aprenentatge posterior de la lectura i l’escriptura.

Foto: Gemma Ventura

Un petit fragment:

Què recomanes?
Conversa diària, deixar temps perquè s’expliquin, llegir molt en veu alta. Això ho hauríem de fer sempre: que un adult que en sap una mica més et llegeixi. En vas veient el mecanisme: un llibre que tu sol no podries llegir, però en canvi si te l’expliquen, l’entens. Després hi ha els treballs semàntics, on es desenvolupa la consciència fonològica: la capacitat d’adonar-se que el llenguatge que parlem es divideix en unitats més petites: paraules, síl·labes o lletres. I llavors dius “paraules que comencen en ema”: mama. O “diguem una paraula curta, i una de llarga”. Estan pensant en veu alta, és un treball que no cal que agafin el llapis.