El Síndic de Greuges posa de manifest l’infrafinançament del sistema educatiu en conjunt

L’estudi calcula el cost teòric de la plaça escolar en un escenari hipotètic de plena escolarització equilibrada de l’alumnat, que actualment no es produeix, i incorpora la gratuïtat de les activitats complementàries i material escolar

Per garantir el cost teòric de la plaça escolar de manera gratuïta es requereix un finançament públic addicional de 1.163,8 milions d’euros als centres del Servei d’Educació de Catalunya

La millora de finançament dels centres ha d’anar acompanyada necessàriament i simultània de mesures per combatre els desequilibris existents

El síndic ha presentat l’informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, que recull els resultats dels treballs desenvolupats per la Comissió del cost de la plaça escolar, integrada per professionals experts i coordinada pel Síndic de Greuges, que tenia per objectiu quantificar la despesa pública necessària per garantir la provisió en condicions de gratuïtat de la plaça escolar amb estàndards de qualitat equivalents entre centres.

La comissió d’estudi ha estat coordinada pel Síndic de Greuges i integrada per professionals experts en la matèria: per ordre alfabètic, Pedro Alonso Garcia (substituït per motius professionals per Lluís Biosca), Xavier Bonal, Isabel Fons, Eugeni Garcia Alegre i Guillem López Casasnovas. Els treballs s’han dut a terme entre els mesos de juny de 2019 i març de 2020.

Aquest estudi planteja la necessitat d’incrementar progressivament el finançament dels centres del Servei d’Educació de Catalunya, tenint present, mentre hi hagi desigualtats en la composició social dels centres, l’equitat en la distribució dels recursos com a principi bàsic, però també, i especialment, que la millora de finançament dels centres sigui un instrument per anar corregint progressivament els desequilibris existents entre centres, amb l’objectiu de garantir en el futur una escolarització plenament equilibrada d’acord amb uns estàndards de qualitat equivalents entre centres.

El cost teòric de la plaça escolar està calculat prenent com a referència un escenari hipotètic d’escolarització plenament equilibrada, que actualment no es produeix, en què centres públics i centres concertats tinguessin una composició social equivalent entre si. La millora del finançament dels centres s’ha de desenvolupar, doncs, sempre que es garanteixi un equilibri real en la composició dels centres.

El cost teòric de la plaça preveu un increment de la dotació de personal docent i de suport als centres públics i concertats, especialment per a l’atenció a la diversitat, amb una disponibilitat d’hores lectives equivalent entre centres, un increment del finançament per cobrir les despeses de funcionament dels centres per garantir-ne la suficiència financera, i també una cobertura més gran de la prestació gratuïta del servei educatiu, particularment de les activitats complementàries (que s’incorporarien amb caràcter general al sector públic), de les sortides i colònies escolars, i també dels llibres i materials escolars, tant per a centres públics com concertats.

Per al càlcul del cost de la plaça, la Comissió d’estudi ha disposat, entre d’altres, de les dades de finançament públic del conjunt de centres públics i concertats proporcionada pel Departament d’Educació, de les dades de pressupostos liquidats d’una mostra de 100 centres concertats, i també de les dades extretes d’una enquesta adreçada als centres públics i concertats sobre quotes sufragades per les famílies per diferents conceptes, amb 1.574 centres amb resposta a primària i 758 centres amb resposta a secundària, el 70% del total.

Aquest és un estudi pioner al conjunt de l’Estat pel que fa a l’anàlisi del cost de la plaça escolar, especialment si es té en compte l’exhaustivitat de les dades econòmiques disponibles del conjunt dels centres, tant de finançament públic com també de finançament privat per part de les famílies.

L’impacte pressupostari que suposaria cobrir el cost de la plaça amb finançament públic seria de 1.163,8 milions d’euros addicionals a la despesa pública actual, 581,2 milions d’euros en el sector públic i 582,6 milions d’euros en el sector concertat.

Algunes de les evidències que constata l’estudi són:

  • El finançament públic dels centres és més elevat en el sector públic que en el sector concertat, fonamentalment a causa del cost diferenciat de la dotació de plantilles, en un escenari en què el sector públic presenta una més gran corresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desfavorit. El finançament públic que reben els centres públics i concertats per a les despeses de funcionament o per a l’atenció a la diversitat no presenta diferències tan significatives.
  • Els projectes educatius dels centres concertats són comparativament més costosos que els dels centres públics, però reben menys finançament públic: si es comptabilitzen les activitats i els serveis complementaris, la despesa real per alumne dels centres concertats és significativament més elevada que la dels centres públics, a primària 1.461,4 euros més per alumne i a secundària, 1.386,2 euros per alumne.
  • Actualment, la inversió de les administracions públiques en la plaça escolar és insuficient per cobrir-ne el cost sense necessitat de copagament, tant si es mesura amb l’objectiu de garantir el finançament públic necessari per cobrir la despesa real de la plaça escolar, com també si es fa per cobrir el cost teòric de la plaça escolar, d’acord amb els criteris establerts per la Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar. L’infrafinançament és més elevat en el sector concertat que en el sector públic, si es calcula aquesta despesa per estudiant (sense ponderar aquest estudiant en funció de la prevalença de necessitats educatives específiques). Amb tot, val a dir novament que la composició social dels dos sectors de titularitat actualment també és desigual, i que el sector públic escolaritza una proporció més elevada d’alumnat socialment desfavorit, que al seu torn requereix una despesa per estudiant més elevada.
  • Els elevats nivells de despesa privada de les famílies, tant en el sector públic com especialment en el sector concertat, evidencien que el principi de gratuïtat de l’ensenyament no es compleix en la realitat. La despesa real dels centres preveu, comptabilitzant les activitats i els serveis complementaris, prop de 1.867,9 milions d’euros no finançats amb fons públics (580,3 milions d’euros en el sector públic i 1.286,7 milions d’euros en el sector concertat), 1.857,2 euros per alumne/any (855,8 euros en el sector públic i 3.931,5 euros en el sector concertat). En els centres públics i molt especialment en els centres concertats és rellevant la forta associació existent entre les aportacions de les famílies i la composició social del centre, fet que provoca que els projectes educatius siguin desiguals.
  • Els centres amb menys complexitat tenen menys recursos que els centres amb més complexitat, particularment en el sector concertat per efecte de la desigual despesa privada. En el sector públic, aquest efecte es corregeix a causa del finançament públic condicionat a la complexitat. En els centres concertats, en canvi, el finançament públic és pràcticament lineal, independentment de la complexitat.
  • La despesa real dels centres i el cost de la plaça escolar no són assimilables. La Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar ha definit un cost teòric de la plaça a partir de criteris objectius, malgrat ser conscient que no s’ajusta plenament a la mitjana de la despesa real dels centres. La despesa real no ha de ser necessàriament el cost de referència per a la plaça escolar, especialment quan es constata que aquest cost real està fortament condicionat per la capacitat econòmica de les famílies que conformen la comunitat escolar de cada centre. Sobre la despesa privada, val a dir que si bé una part està adreçada a compensar l’infrafinançament, i fins i tot a finançar mecanismes de solidaritat, en alguns centres també finança increments de la qualitat en la prestació del servei escolar o elements de diferenciació de l’oferta que no han de quedar coberts necessàriament per finançament públic.

La Comissió d’estudi del cost de la plaça parteix de la base que l’increment de finançament públic de la plaça escolar en el marc del Pacte contra la segregació escolar només s’ha de desenvolupar si va orientat a corregir aquesta problemàtica. No es tracta, doncs, de millorar únicament el finançament dels centres públics i concertats per garantir-ne la suficiència financera, sinó de promoure aquesta millora amb mesures que contribueixin a reduir la segregació escolar del sistema educatiu a Catalunya

A partir d’aquestes bases, la Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar la següent recomanació per orientar la millora del finançament dels centres:

  • El sistema d’assignació pressupostària es podria fer a partir dels contractes programa, tant amb centres públics com amb centres concertats, que han d’anar acompanyats indefectiblement d’una millora dels instruments de control sobre el compliment de les condicions que estableix el contracte programa, i també d’una millora dels instruments d’escolarització equilibrada d’alumnat. L’aprovació del nou decret d’admissió d’alumnat, també prevista en el marc del Pacte contra la segregació escolar, va en aquesta direcció.
  • Aquest sistema d’assignació s’hauria d’aplicar gradual i progressiva, tot començant per afavorir les condicions de gratuïtat entre els alumnes, els centres i els entorns amb més gran complexitat, i progressivament estenent-se al conjunt del sistema educatiu, a mesura que augmenti la corresponsabilitat dels centres amb l’escolarització d’alumnat socialment desfavorit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>