”Afortunat descobridor d’aquest Bitllet Daurat . T’esperen sorpreses esplèndides, meravelloses! Et convido a visitar la meva fàbrica un dia sencer. Jo, personalment, et conduiré i t’ensenyaré tot el que hi ha per veure. I, en acabar, camions plens de queviures i llaminadures per molts anys t’acompanyaran a casa. El primer dia de Febrer t’hauràs de presentar a les deu en punt a les portes de la meva fàbrica. No arribis tard! Pots portar algun acompanyant i NO oblidis el Bitllet!!
Firmat: Willy Wonka”
L’endemà, 1 de Febrer, el noi, ben net i pentinat arribà a les portes de la f’abrica amb el seu avi Joe. El sol brillava alegrement com els cors dels nens guanyadors: Dues nenes molt ben vestides, dos nens una mica especials i en Charlie.
De sobte un crit d’expectació ressonà arreu: -Aquí està! És ELL! És ELL!
I així era. En Willy Wonka : Alt, seriós, elegant, amb xistera negra, un frac de vellut suau, pantalons verds, guants gris perla i un bonic bastó amb mànec daurat. Els seus ulls brillaven amb una lluïssor entremaliada. Semblava molt intel•ligent i ple de vida i els seus moviments eren àgils com els d’un esquirol.
Encara que l’avi Joe pensà que, en el fons, amagava un cert punt de tristesa o insatisfacció.
I parlà el Sr. Wonka:
– Entreu d’un en un si us plau. És un plaer per a mi tenir-vos aquí. Ah! Tu deus ser en Charlie, el que va trobar el bitllet just ahir! I aquest deu ser el teu avi. Encantat, senyor. Endavant tothom! Però recordeu que no podeu tocar o fer res sense permís. És molt important!!
Quina emoció més intensa, (TORNADA) (INSTRUMENTAL) Tinc esperit d’alegria (TORNADA) (INSTRUMENTAL) No oblidaré anar ben pentinat, amb colònia, (INSTRUMENTAL) Quina emoció més intensa, (TORNADA) |
|
