-Com m’agrada la meva fàbrica! – digué el Sr. Wonka. I preguntà al Charlie: I a tu, t’agrada la meva fàbrica?
-Oh! Sí!- respongué el nen.- És el lloc més meravellós del món.
-M’alegra sentir-te dir això, vailet – continuà el Sr. Wonka – I ara et diré perquè. Perquè he decidit regalar-te la fàbrica sencera. Quan tinguis edat suficient per dirigir-la serà tota teva.
-L’avi i en Charlie van obrir la boca per parlar però cap dels dos pogué articular ni una paraula.
-Vostè deu estar fent broma, oi Sr. Wonka? -digué l’avi Joe.
-No bromejo, senyor. Jo ja sóc molt gran i no tinc família. Qui dirigirà la fàbrica quan jo sigui vell? Jo vull un nen sensible i afectuós a qui pugui confiar els secrets de l’elaboració dels meus productes. I tu, Charlie, has estat el noi que més m’ha agradat. Què hi dius?
Abans de donar cap resposta l’avi i en Charlie estigueren uns instants parlant en veu baixa. Després en Charlie parlà:
-Sí, Sr. Wonka. Accepto agraït. Però amb una condició: Els Umpa Lumpa són molt treballadors però en els seus ulls s’hi entreveu un deix de tristesa. Volem que siguin retornats a la seva jungla estimada però amb tots els serveis adequats perquè siguin autosuficients i no passin mai més gana. I una bona plantació de cacau al seu voltant perquè no enyorin la xocolata!
-D’acord! Fet!- contestà el Sr. Wonka. I ara anem a casa teva a buscar la teva família. Vull que tots visqueu a la fàbrica. Serem una gran i feliç família!
Quin ensurt els pares i avis quan veieren un ascensor de vidre aterrar davant de casa!
I en saber la proposta d’en Willy Wonka no sabien què dir!
El seu ben fer havia tingut el millor premi.
I acabaren tots dient: VISCA la XOCOLATA!!
[ESTROFA 1] [ESTROFA 2] [CANVI] [ESTROFA 3] [CANVI 2] [INTERLUDI] [ESTROFA 3-canvi] [FINAL] x4 |
|
