Per manament del Sr Wonka els Umpa Lumpa rescataren l’Augustus dels tubs que l’oprimien. I la visita continuà.
La Veruca Salt anava acomanyada dels seus pares. Ell era molt i molt ric. Havia comprat milers, centenars de milers de xocolatines per tal que el Bitllet Daurat no s’escapés. Ordenà a les treballadores de la seva fàbrica que només es dediquessin a obrir els envoltoris dels productes mentre la nena, cada vegada més nerviosa i exigent, no parava de cridar:
-Trobeu el meu Bitllet Daurat. Ja! Ara! – I s’estirava per terra, cridant, donant puntades, trencant el que estava al seu abast. I és que estava acostumada a tenir el que volia i exigia.
També a la fàbrica de xocolata va demostrar que era una malcriada exigent i consentida.
-Vull una oca daurada perque em pongui centenars d’ous de Pasqua d’or. Pare, compra-la ara. Ja! La vull, la vull!
-Sí, sí, nena. És clar. Immediatament.. Sr Wonka: -Quant en vol per aquesta oca daurada? Li compro. Al preu que sigui!
-No estan en venda Sr. -contestà mentre anava fent que NO amb el cap.
La mossa es revolcava per terra, s’estirava els cabells, llençava puntades de peu dient: -Ho vull, Ara! Ja! De seguida!!
-Sí, filla; els teus desitjos són ordres per a mi. Sr. Wonka: Li demano…, li prego…, li suplico…
Però la seva petició es tallà per un fort : XAAAF! : La Veruca no s’havia adonat d’un gros forat al terra i …havia desaparegut!!
-Oh! El forat de les escombraries!- exclamà el Sr Wonka preocupat.
I, per més desesperació, els pares s’abocaren al forat i també foren engolits!!
La família Salt tenia una filla, la Veruca. Les treballadores van haver d’obrir-les totes Malcriada! Els pares la van acompanyar La nena va exigir al pare per comprar-la Malcriada! Però de cop ella va callar És el forat de les escombraries. Per sort, no es van fer mal. |
|
