Els seus pares treballaven fora de casa quasi tot el dia per aconseguir el mínim per sobreviure. El pare encaixava els taps dels tubs de dentifricis en una fàbrica propera.
La mare vigilava el parc del poble, que no hi llencessin paperots, bosses de plàstic o d’altres porqueriotes. Ja us podeu imaginar que guanyaven ben poc. I ben poquets dinerons entraven a casa!
La vivenda solament tenis dues habitacions: En una, en un gran, vell i atrotinat llit hi dormien els quatre avis: En Joe i la Josephine a la banda del capçal i el George i l’àvia Georgina, als peus,
Eren molt vellets, arrugadets i amb prou feines podien caminar.
Els pares i el nen dormien a l’altra habitació en matalassos estirats al terra. La seva vida no era pas fàcil però l’omplien amb jocs i cantarelles que no faltaven mai.
Per esmorzar un tros de pa amb margarina. Per dinar col i patata i per sopar una sopeta calenta amb el brou de la col. El seu menú no era pas d’hotel de cinc estrelles però – atenció: el diumenge podien repetir!!
Per damunt de tot s’estimaven molt! Els avis adoraven en Charlie: El noi era l’alegria de la seva vida. Ell els feia riure molt i sempre els convidava a participar en els seus acudits, fent jocs malabars, equilibris, tombarelles … al seu davant.
I els avis, especialment l’avi Joe, contaven rondalles i històries de quan eren infants que en Charlie escoltava bocabadat amb gran emoció.
En Charlie vivia amb els seus pares Tenien dues habitacions Charlie Bucket, la seva passió era la xocolata. Esmorzaven pa amb margarina Charlie Bucket, la seva passió era la xocolata. |
|
