Com es fa perquè un institut que tothom del barri considera “a evitar” de cop i volta sigui un dels impulsors d’un projecte que ha donat lloc a tota una corrent educativa a una ciutat? Què fa que un institut que perilla, per falta d’inscripcions i baixes qualificacions, passi a omplir-se cada curs i a millorar notablement els seus resultats? Com aconseguim que uns i unes joves amb les autoestimes danyades, dels quals ningú sembla esperar res, s’empoderin i impliquin activament en el seu barri?
Tot això (i més!) ho ha aconseguit l’IES Eduard Fontseré en els darrers 10 anys demostrant que és possible obtenir bons resultats en un entorn poc favorable. Gràcies a l’esforç del seu equip humà per generar un interessant projecte educatiu dintre del qual destaquen els projectes d’aprenentatge servei. Així han aconseguit que l’alumnat més vulnerable no caigui en la marginació i, a més, participi activament en la vida ciutadana amb un projecte pedagògic que prioritza el treball en xarxa amb la comunitat i utilitza els projectes d’aprenentatge servei com una eina educativa d’obertura a l’entorn. Ha millorat la convivència i el clima del centre, i ha fet un gir per ser un centre obert a l’exterior, però sense deixar de banda la lluita contra l’abandonament escolar i la cerca de bons resultats acadèmics.
En aquesta nova publicació de Quaderns d’ApS ens apropem a aquest centre per descobrir quin ha estat el procés de transformació que han viscut i quin paper han tingut els molts projectes d’aprenentatge servei que realitzen. Perseguim identificar els elements que han pogut facilitar aquest procés, reflexionar sobre l’encaix que hi han tingut els projectes d’ApS i quines transformacions han de tenir lloc en un centre educatiu per poder donar cabuda a un nombre important de projectes d’aquest tipus.
Descobrim un centre que, sota un fort lideratge però ben distribuït, va saber generar un repte clar i compartit per la comunitat educativa i trobar unes eines adequades per assolir-lo. Veiem quins consells pràctics podem aprendre per capgirar un centre cap a la revisió constant i la millora. Dins d’aquest recorregut descobrim el paper de l’ApS com un element crucial perquè el barri canviés la mirada que tenia dels joves de l’institut aportant una visió diferent a la construcció de la seva pròpia identitat i expectatives. Aquesta millor imatge i autoestima, sumada a una nova relació amb el seu professorat, ara en un centre més pacificat i obert al diàleg i una major dedicació temporal a activitats educatives i cíviques, ha possibilitat una nova realitat educativa on els resultats no s’han fet esperar.
