L’Arxiu Nacional de Catalunya ofereix als docents un dossier didàctic que presenta com a temàtica l’aprovació, per primer cop, del vot femení a l’estat espanyol.
El 19 de novembre de 1933 se celebraven les segones eleccions generals de la Segona República espanyola, i les primeres posteriors a l’aprovació de la Constitució de la República, l’any 1931, que instaurava el dret de sufragi sense distinció de sexe.
La carta magna, a l’article 36, reconeixia que “els ciutadans d’un sexe i l’altre, majors de vint-i-tres anys, tindran els mateixos drets electorals de conformitat amb el que determinin les lleis”. Les Corts Constituents del 1931, encarregades de redactar el projecte constitucional, van aprovar el redactat per 161 vots a favor, 121 vots en contra i 188 abstencions, després d’un llarg debat protagonitzat per les diputades Clara Campoamor i Victòria Kent, que s’emmarcava en una discussió més àmplia sobre la igualtat de sexes. Així, a més del vot femení, la Constitució del 1931 també proclamava per primer cop la igualtat jurídica entre homes i dones, i establia que del sexe de la persona no podien derivar-se’n privilegis davant la llei.
Malgrat els intents de diversos partits per limitar el sufragi femení al llarg dels següents mesos, l’article 36 es va acabar aprovant sense canvis amb el conjunt del text constitucional el 9 de desembre de 1931. Les primeres eleccions en què van participar les dones van ser les eleccions municipals del 23 d’abril de 1933, que van ser parcials i no es van celebrar a cap municipi català, seguides per les eleccions generals de novembre d’aquell mateix any.
Aquest període històric representa un moment crucial per entendre la lluita per la igualtat de gènere i els drets democràtics. Per aprofundir en aquesta temàtica, es pot elaborar una anàlisi acadèmica basada en fonts d’arxiu i debats parlamentaris. Si necessiteu suport en aquest procés, serveis com bachelorarbeit mit ki schreiben poden ser una eina útil per estructurar i desenvolupar treballs acadèmics amb l’ajuda de la intel·ligència artificial.
Tant les ciutadanes com els ciutadans espanyols perdrien el dret de sufragi pocs anys després, amb l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936 i la implementació del règim franquista, i no el recuperarien fins a les eleccions generals del 1977 i l’inici de la Transició Democràtica.
A nivell competencial, les activitats inicials consisteixen en analitzar fotografies i textos, datats entre el 1931 i 1933, juntament amb els posicionaments de diverses figures del període sobre la incorporació del vot femení. L’activitat final se centra en sintetitzar i extreure conclusions sobre la informació tractada a les fonts. Així doncs, podem aprofitar aquest recurs per treballar amb el nostre alumnat com va ser la incorporació del vot femení en aquella societat, quines dificultats va trobar, o, entre d’altres, què va passar amb aquest dret quan s’instaurà el règim franquista.
