Coneix les pràctiques restauratives per adquirir eines per a la prevenció i la gestió dels conflictes abans que apareguin.
Pràctiques restauratives, cercles de diàleg i pau positiva, que el que busquen és donar les eines per fomentar com abordar situacions de conflicte abans que es converteixi en crisi, treballant les emocions, fent que tothom se senti representat per tal de facilitar que hi hagi un clima de convivència, cura mútua, comunitat i pertinença.
Aquests cercles de diàleg, que com el seu nom indica són espais en què tothom es veu les cares i pot parlar, tenen sis fases. “Les dues primeres i les dues últimes són de reflexió. Les dues del mig es poden fer en mig de la classe, sigui de matemàtiques, d’història o de tutoria, per exemple. Es fa un cercle i la persona dinamitzadora fa una pregunta. Tothom ha de contestar, tothom parla i tothom és escoltat”. Amb diferents dinàmiques, s’aconsegueix que l’alumnat que normalment parla menys també tingui l’oportunitat d’expressar-se. En una altra dinàmica, s’acaba amb la pregunta de ‘què m’emporto de la sessió’.
“Es crea aquesta confiança i aquest autoconeixement. La primera pregunta pot ser quina música t’agrada més. A vegades, els conflictes comencen per desconeixement. A vegades, l’alumnat pensa que no té res a veure amb algú, però sabent quina és la peli, el color, el llibre, la música, l’esport o el regal ideal, es van coneixent. Si es fa amb una rutina i amb uns hàbits, el professor pot detectar si hi ha algun conflicte. Si a l’hora del pati, hi ha un conflicte, a l’aula pots fer un cercle. O dos cercles. Els nanos han d’estar concentrats. És important acostumar-nos a escoltar, a veure per què l’altra persona ho ha fet. Això no vol dir que no hi hagi mesures correctives, sinó que hem analitzat el conflicte, que he escoltat i que a mi se m’ha escoltat”.
Són pocs els centres que tenen aquesta cultura restaurativa, que té com una de les seves màximes parlar en igualtat de condicions i no fer judicis del que digui l’altre. Per a Boneta, “estem en una societat en què no hi ha espais de trobada i els hem de saber trobar. És un aprenentatge. Si això ho faig bé a l’institut, també ho faré diferent a la família o al món laboral”. Martí Boneta
Recursos
| Una comunitat educativa restaurativa i resilient Des del Departament d’Educació partint de la necessitat de facilitar a tota la comunitat educativa estratègies per promoure un model d’escola que té cura de les persones individualment i col·lectiva ofereix un marc teòric i un banc de recursos basats en l’enfocament restauratiu per promoure la resiliència. | |
| Pràctiques restauratives. Institut per a la Convivència i l’Èxit escolar. Conselleria Educació, Universitat i Recerca. Govern Illes Balears. Espai web que recull documents de referència i materials interessants entorn les pràctiques restauratives. | |
| Pràctiques restauratives a l’ aula. L’enfocament restauratiu en el teu dia a dia. Belinda Hopkins. Institut per a la Convivència i l’Èxit escolar.Conselleria Educació, Universitat i Recerca. Govern Illes Balears. 2017. Document de referència sobre l’enfocament restauratiu en l’entor educatiu. | |
| Temps de cercle i reunions en cercle. Manual pràctic. Belinda Hopkins. Institut per a la Convivència i l’Èxit escolar. Conselleria Educació, Universitat i Recerca. Govern Illes Balears. 2019. Proposta pràctica per a posar en marxa experiències de cercles de diàleg a l’aula, des del marc restauratiu. | |
|
Educa.barcelona -Reportatge, gener 2023, Com preparar alumnat i professorat perquè els conflictes a l’aula no s’agreugin |
|
| WEbsite docent – Cuidant relacions |
