Normativa

Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOMLOE): els canvis introduïts per la nova normativa afecten, entre d’altres, als àmbits següents tot i que resten a l’espera  del desenvolupament corresponent​:

    • Formació professional
      • L’actual formació professional bàsica s’inclou dins dels ensenyaments de formació professional com a cicle formatiu de grau bàsic. S’imparteix dins el tercer i el quart curs d’ESO i, en finalitzar, condueix a l’obtenció del títol de graduat/ada en ensenyaments secundaris obligatoris i una certificació del nivell 1 de formació professional.
    • Ordenació de la funció pública docent i funcions dels cossos docents
      • Les actuals especialitats que integren el cos de professors tècnics de formació professional passen al cos de professorat d’ensenyament secundari i es declara “a extingir” el cos de professors tècnics de formació professional.
    • Composició de les comissions de selecció de les direccions
      • La LOMLOE torna a donar majoria de la comissió al centre (claustre i consell escolar), que amb la LOMCE havia passat a l’Administració.
    • Organització i funcionament de l’etapa obligatòria i el batxillerat
      • Eliminació de la jerarquia de matèries a primària i secundària, que passen a ser obligatòries i optatives. La concreció de les matèries passa a ser conjunta de l’Estat i les comunitats autònomes.
      • Les matèries s’agrupen en àmbits de coneixement i els centres educatius recuperen capacitat per decidir una​​ part del currículum.
      • La religió deixa de tenir efectes acadèmics sense tenir una matèria alternativa i s’introdueix la matèria Valors Cívics i Ètics, que es cursarà en algun curs de l’educació primària i de la secundària obligatòria.
      • Es limita el nombre de repeticions a un màxim de dos en el global de l’etapa obligatòria. Aquesta etapa queda configurada per l’educació primària, la secundària obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic (que permeten assolir el gr​aduat en ESO i el títol de tècnic/a bàsic en l’especialitat cursada).
      • S’eliminen les revàlides o proves finals a les etapes que havien de ser superades per poder obtenir l’acreditació corresponent. S’incorporen les avaluacions diagnòstiques (quart de primària i segon d’ESO: censals; sisè de primària i quart d’ESO: mostrals).
      • S’eliminen els itineraris de quart d’ESO que conduïen cap al batxillerat o la formació professional.
      • S’estableix una nova modalitat “General” al batxillerat, a més de les de  Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials i Arts.
      • S’elimina l’apartat que definia el castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament que havia introduït la LOMCE el 2013.
      • Es proposa l’extensió de l’educació infantil de 0 a 3 anys.

 

Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat:

    • Defineix l’estructura del currículum i inclou com a novetat l’enfocament competencial dels aprenentatges.
    • Es manté l’organització de les matèries i la distribució horària, i es considera la possibilitat d’aplicar progressivament, durant els propers tres cursos, la implantació de les matèries optatives trimestrals.

 

Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica: defineix l’estructura del currículum que inclou, com a novetat, les com​petències clau i el perfil competencial de sortida, que concreten les finalitats educatives d’aquestes etapes. També incorpora nous elements curriculars per al desplegament de les àrees i matèries: competències específiques, criteris d’avaluació, sabers i situacions. Les principals novetats són les següents:

    • Els sis vectors de l’educació bàsica, aquelles idees que assenyalen la direcció en què el currículum vol impulsar el sistema educatiu: l’aprenentatge competencial, la perspectiva de gènere, la universalitat del currículum, la qualitat de l’educació lingüística, el benestar emocional i la consciència global i la ciutadania democràtica.
    • L’enfocament competencial, que combina continguts de les matèries amb capacitats personals per resoldre situacions problemàtiques. L’avaluació és en consonància amb aquest model.
    • La possibilitat d’establir àmbits per impartir de forma integrada diferents àrees i matèries.
    • La capacitat dels centres per gestionar autònomament una fracció de l’horari escolar i treballar a partir de projectes globalitzadors.
    • ​Preparació per al seu itinerari formatiu posterior i acompanyament en el desenvolupament personal i social.
    • S’elabora un sol decret per a l’educació bàsica incloent les dues etapes educatives, que constitueixen una sola unitat, més enllà de les especificitats pròpies de cadascuna.​