En aquesta entrada us volem parlar de quatre àlbums il·lustrats les dates inicials de publicació són força allunyades els uns dels altres, però que tenen un tret en comú. Utilitzant l’expressió de Roberto Sotelo en la ressenya d’un d’aquests àlbums, es tracta d’uns llibres que ajuden “a trencar el mite dels temes tabú a la literatura infantil [demostren que] amb sinceritat, respecte i molta sensibilitat és possible parlar de qualsevol cosa amb els infants, encara que sigui d’allò més difícil“.
Són àlbums que conjuguen sàviament la història i la política, de manera, que parlar d’aquests elements amb els nostres alumnes se’ns fa molt més fàcil si els tenim entre les nostres mans: Rosa Blanca (1987); La composición (2000); Fill de rojo (2007), i L’autobús de la Rosa (2012).
Aquests quatre àlbums ens expliquen quatre històries ambientades en quatre moments de la història del segle XX: la guerra civil i la postguerra a Catalunya, la segona guerra mundial, el fet que va canviar la història de la segregació racial als Estats Units i la dictadura de Pinochet a Xile. Però també parlen, de la persecució i repressió als perdedors de la guerra civil espanyola, del nazisme i l’holocaust, del racisme als Estats Units i de la repressió i els mètodes de control en les dictadures sudamericanes de la dècada de 1970.
Rosa Blanca, de Roberto Innocenti i textos de de Cristophe Gallaz (Lóguez, 1987)
Argument:
Rosa Blanca és una nena que vivia en una petita ciutat alemanya que de sobte va veure trasbalsada la seva tranquil·litat per la presència continuada de soldats i vehicles militars que no paraven d’anar d’un costat a l’altre. Un dia va ser testimoni d’un fet que li hauria de canviar la seva vida: d’un camió militar va veure com un nen n’intentava escapar. L’alcalde del poble el va aturar i el va lliurar a un oficial alemany vestit de negre. La curiositat va fer que Rosa seguís el camió per comprovar on portaven el nen i les altres persones que hi havia al vehicle.
Va sortir de la ciutat i després de molt caminar i de travessar un bosc va arribar a un indret envoltat d’una tanca de filferro electrificada, darrere la qual hi havia moltes persones, totes vestides igual amb uns vestits de ratlles i una estrella de sis puntes al pit. Tots feien cara de passar fam. Durant una temporada va fer el camí nombrosos cops per portar menjar als nens.
Un dia, hi hagué un gran moviment a la ciutat de la Rosa, les persones i els soldats fugien. Decidí tornar al camp de presoners, el trobà buit i…
La composición, d’Antonio Skármeta i il·lustrat per Alfonso Ruano (Ekaré, 2000)
Argument:
Pedro és un nen de nou anys a qui li agrada molt jugar a futbol i ho fa al carrer amb els seus amics. El que més desitja és una pilota reglamentària. Un dia està jugant amb els seus amics i s’adona que en marcar un gol ningú ho celebra. S’adona que algú s’emportava al pare d’en Daniel, un amic. Aquest li explica a Pedro, que el seu pare està en contra de la dictadura.
En tornar a casa i explicar-ho als seus pares, el sopar transcorre en silenci, per l’abatiment dels adults i la por. Pedro descobreix que els seus pares estan també en contra la dictadura i comença a entendre el perquè cada nit estan asseguts al voltant de l’aparell de ràdio escoltant una emissora que gairebé no s’entèn i de la qual, de tant en tant surten les paraules “dictadura militar”. Pedro es comença a qüestionar allò que passa al seu país, i li pregunta al seu pare: “Jo també estic en contra de la dictadura?”.
La seva preocupació encara es fa més gran quan un dia arriba a l’escola un militar que els convida a escriure una redacció (composición) i els promet que el guanyador tindrà un premi. El tema de la composició havia de ser “El que fa la meva família per les nits”. I el militar ho matissa encara més: “… el que fan vostès i els seus pares des que arriben de l’escola i del treball. Els amics que vénen. El que conversen. El que comenten quan veuen la televisió … “. El militar s’endú les redaccions i el temps passa: Daniel torna a jugar a futbol, un professor de l’escola desapareix, a la paret de l’escola apareix pintada la paraula Resistència… Fins que un dia el militar torna sense cap premi per al guanyador.
Pedro torna a casa i explica el fet. Enmig d’una gran tensió per part dels pares, el nen els llegeix el contingut de la redacció, que havia rebut la felicitació per part dels militars.
Fill de rojo de Joan Portell i il·lustrat per Ignasi Blanch (Tantàgora, 2007)
Argument:
Un nét visita el seu avi i li pregunta sobre la guerra civil. L’avi sense refusar la conversa li explica la seva infantesa en un poble de l’Empordà i com se sobte es van trobar amb un conflicte dels pitjors que hom hagués pogut viure: una guerra civil, on els enemics no eren pas desconeguts, sinó els propis veïns.
L’avi li explica com va viure la guerra, enmig de revenges i assassinats entre les persones dels diferents bàndols, l’arribada de les brigades internacionals, les lleves amb gent cada cop més jove…, fins que la derrota republicana va fer fugir molta gent de casa seva: els refugiats. L’avi li explica al nét que ells també van haver de marxar cap a França. El seu pare, però no va voler marxar i, denunciat per un veí, va ser afusellat a la paret del cementiri.
L’avi, amb la seva mare van ser reclosos al camp d’Argelers fins que la seva mare va decidir tornar al poble on va ser empresonada durant un temps a la presó de Figueres. Acollit a casa d’uns parents va veure com la vida li canviava de dalt a baix, en una societat on tothom vigilava tothom.
L’autobús de la Rosa, de Fabrizio Silei i il·lustrat per Maurizio A.C.Quarello (Bárbara Fiore, 2012)
Argument:
Un avi porta el seu nét al museu de Henry Ford expressament per ensenyar-li un autobús. El nen no ho acaba d’entendre, però l’avi li explica la història d’un autobús amb un seient molt especial on seia la Rosa Parks, una dona que va dir NO que no s’aixecaria per deixar seure una persona blanca, en un moment, en què als Estats Units hi havia segregació racial. Amb aquesta una paraula va ser capaç de transformar una societat.
En ser empresonada per aquest acte de rebel·lia, es va posar en marxa un moviment de protesta i de defensa dels drets civils que va acabar amb l’estigma de la segregació.
L’avi li explica que sent vergonya de no haver estat prou valent de ser ell, perquè ell també anava al mateix autobús que la Rosa, que s’asseia al seu costat i que es va aixecar quan el conductor va demanar que tots els afroamericans que anaven a l’autobús s’aixequessin per deixar seure els blancs que anaven drets. Però sobretot vol compartir amb el seu nét els orígens perquè mai oblidi qui és i d’on ve.
