Dossier Nuevas Pedagogías, publicat en la revista El Escéptico: número 48
En l’actualitat, les neurociències s’estan utilitzant de forma acrítica i simplificadora en el desenvolupament de noves pedagogies que prometen, en ocasions, transformar l’educació. Mindfulness, intel·ligències múltiples, intel·ligència emocional, foment de la creativitat, són algunes de les teories que intenten, des de la simplificació de fenòmens complexos o la simple i pura vacuïtat, marcar un senyal distintiu en els projectes pedagògics d’alguns centres educatius. En l’actual concurrència competitiva d’aquests centres, aquestes teories es mostres com marques de “distinció”, d ‘ “excel·lència” o d’educació alternativa orientada a la particularitat i singularitat de l’alumnat. És una exigència del professorat mantenir una actitud escèptica i crítica davant de pràctiques o teories que no mostrin evidències comprovables, que es guien per modes pseudocientífiques que busquen més convertir-se en marques de diferenciació en el mercat educatiu que el benestar i l’aprenentatge crític del nostre alumnat.
“Las pedagogías alternativas utilizan nociones pseudocientíficas para contenidos didácticos y
objetivos específicos en el aula. Están arropadas por versiones varias de un esoterismo inmune al
razonamiento y, como pseudociencias, enlazan con la New Age: escuelas Waldorf (secta de la antroposofía), método Asiri (secta de los niños índigos), educación holística o pedagogía 3000. En la pedagogía formal (la clásica, la de toda la vida) han calado especialmente estos usos pseudocientíficos New Age con la etiqueta «neurociencia», como por ejemplo la
estimulación temprana o el brain gym. De este modo, la pedagogía formal adopta neuromitos y los convierte en programación didáctica del aula: educar en inteligencia emocional, potenciar la creatividad, etc.
La inteligencia emocional, lejos de ser una novedosa teoría de la mente, funciona más bien como una especie de religión e incluso presenta aspectos típicos sectarios.”
Preocupació per l’elevada presència de neuromites a l’educació